Cinc malalties que havíem oblidat però que encara hi són presents

Ningú no gosaria discutir el fet que la medicina ha avançat enormement en els cent darrers anys, i només cal remetre’s a les proves: l’esperança de vida, que avui, a Espanya, és de més de 83 anys, la tercera del món, per darrere únicament del Japó i Suïssa. Les raons són múltiples, però cal esmentar als antibiòtics, les vacunes i els avenços en les cures com a agents que l’han aconseguit. Com a gairebé tot Europa, a Espanya han desaparegut la poliomielitis i la verola, i hi ha moltes altres malalties, com ara la meningitis, que actualment són molt poc freqüents, molt menys que fa tot just cinquanta anys.

Tot i així, cal que ens preguntem si no ens hem relaxat massa. De sobte, hi han reaparegut malalties de les quals feia molt de temps que gairebé ni es parlava. Aquí pots llegir entorn de cinc malalties que han donat senyals d’haver-hi retornat.

1. Escarlatina

És una infecció bacteriana causada per un estreptococ del grup A i afecta la pell i la gola. Es contagia per contacte amb pacients infectats, i se n’han reportat brots a tot el país. El 80 % dels casos afecten infants de menys de deu anys.

Els símptomes més habituals són febre, mal de coll, cefalea o mal de cap i una erupció de la pell, rogenca o rosàcia, que torna la pell aspra al tacte. La llengua també es pot enrogir i inflamar-se.

El tractament és amb antibiòtics, que normalment solucionen el problema. Si no se segueix el tractament adequat, però, hi ha el risc que la infecció s’escampi a altres parts del cos. L’única prevenció possible és evitar el contacte, i si resulta inevitable (per exemple, si es viu a la mateixa casa que el malalt), cal ser extremament curós amb la higiene (rentar-se les mans, etc.).

2. Xarampió

Sorprèn el fet que una malaltia per a la qual hi ha una vacuna que, a més, forma part del calendari oficial de vacunació infantil aparegui en aquesta relació. Es tracta d’una infecció vírica extremament contagiosa; la causa el virus del xarampió, que és de la família dels paramixovirus. Es contreu per contacte amb les gotetes que el malalt expel·leix en esternudar o tossir, i afecta principalment els infants petits. Se n’han reportat diversos casos a Espanya en els darrers anys; hi insistim: tot i les campanyes de vacunació.

Provoca febre alta, tos, mucositat nasal líquida, i enrogiment i dolor d’ulls; però, el símptoma més característic és l’aparició de taques de color vermellós a la pell, que sol començar pel cap i avança gradualment per la resta del cos. També poden aparèixer taques blanques a la boca.

Es tracta d’un virus i, per tant, no hi ha un tractament específic. L’únic que es pot fer és baixar la febre i el dolor (amb antipirètics i analgèsics), fer repòs i mantenir una bona hidratació. És una malaltia molt infecciosa que pot provocar infeccions importants, com ara les pneumònies. L’única prevenció possible (a part d’evitar el contacte amb persones infectades) és la vacuna, habitualment subministrada dins la “triple vírica” ​​(xarampió, galteres i rubèola).

3. Raquitisme

És una malaltia que afecta el desenvolupament dels ossos dels infants, sobretot per la manca de vitamina D i de calci. La carència d’aquesta vitamina i aquest mineral fa que els ossos es tornin tous i febles, la qual cosa pot acabar provocant deformacions.

Dietes que es posen de moda i que no inclouen cap d’aquests dos elements, juntament amb la manca de sol en els infants són els factors que desencadenen la malaltia.

Els símptomes principals són dolors, debilitat i fragilitat dels ossos, i deformitats, com ara les cames arquejades. Causa retards en el creixement i pot comportar problemes dentals importants.

El tractament consisteix en dosis elevades de vitamina D i calci. Les deformitats poden requerir tractament quirúrgic.

La millor prevenció és una dieta adequada en els infants, rica en calci i vitamina D: peix gras, ous, llet i lactis, cereals enriquits. És convenient incloure suplements vitamínics per als infants de menys cinc anys. I, per descomptat, passar estones al sol, que és fonamental en la síntesi de la vitamina D, però evitant les exposicions prolongades.

4. Tuberculosi

La causa una bactèria, la Mycobacterium tuberculosis. Encara que és més comuna en altres parts del món (Àfrica o Àsia), recentment s’ha tornat a manifestar a Espanya. El contagi es produeix per contacte amb pacients infectats.

Normalment, apareix en els pulmons i provoca una tos persistent, febre, suors nocturnes pèrdua de gana i cansament.

El tractament és a base d’antibiòtics, i poden passar mesos fins a la curació completa. Si no es tracta, pot ser mortal. Cal remarcar que les soques de tuberculosi noves són cada cop més resistents als antibiòtics.

Atesa la baixa prevalença de la malaltia, ja no es vacuna els infants, però la vacuna està disponible per a persones en situacions de risc (que visquin amb malalts o que viatgin a zones endèmiques).

5. Escorbut

Fins al segle XIX, aquesta malaltia afectava principalment els marins, que passaven moltes setmanes sense menjar aliments frescos. No obstant això, fa un any i mig, a València, se’n va donar un cas en un nen que només prenia llet d’ametlla.

La causa és una mancança greu de vitamina C. Pot aparèixer a qualsevol edat, però s’estan produint casos en diversos països d’Europa que afecten infants i joves que segueixen dietes absurdes, amb problemes de conducta i en situació de pobresa extrema.

Sol manifestar-se per la inflamació de les genives, que poden sagnar fàcilment, mala cicatrització, cansament, dolors articulars i musculars, i taques rogenques o blavoses a la pell.

El tractament consisteix a augmentar la vitamina C, a base de suplements i seguint una dieta equilibrada. Segons quina en sigui la causa subjacent, pot ser que calgui fer un tractament endocrinològic; però una dieta equilibrada que inclogui verdures i fruita, com taronges, kiwis i tomàquets, ha de prevenir-ne completament l’aparició.