Salut i medicina

Entendre l’anàlisi de sang

Per Revista Interès Mutu - 13/11/25

Índex de continguts

La sang és un teixit (un teixit líquid) clau en el cos humà. Serveix per transportar per les artèries l’aliment (oxigen) a les cèl·lules del cos, alhora que recull per les venes els materials (diòxid de carboni, o CO2) de rebuig de les cèl·lules.

La composició (l’estat) d’aquest teixit revela la presència de molts trastorns i malalties, raó per la qual és, juntament amb l’anàlisi d’orina, la prova més sol·licitada pels metges.

Consta de diferents parts, encara que no sempre els metges demanen informe de totes elles.

Les més importants són:

L’hemograma

És el recompte dels elements que composen la sang. Els laboratoris ressalten normalment els valors anòmals dels diferents paràmetres mitjançant negreta o un asterisc. Els graus d’augment o disminució indiquen el nivell del trastorn.

Els glòbuls vermells, o eritròcits. El seu augment pot indicar problemes d’oxigenació de la sang, que aporta insuficient aliment a les cèl·lules (hipòxia). També pot indicar deshidratació. La seva disminució pot revelar anèmia.
Glòbuls blancs, o leucòcits. Formen part del sistema immunitari i serveixen per combatre infeccions i malalties. Les alteracions en el recompte (si estan baixos o alts) poden indicar des d’infeccions, trastorns del sistema immunitari o fins i tot càncer.
Les plaquetes, que són les encarregades de coagular les ferides, com a pas previ a la cicatrització. La seva disminució indica bé un trastorn de la coagulació, bé un trastorn hemorràgic.
L’hemoglobina, que és una proteïna dels glòbuls vermells que transporta l’oxigen. La seva disminució pot ser un signe d’anèmia o d’una malaltia de les cèl·lules falciformes (talassèmia), un grup de trastorns que afecta els glòbuls vermells.
L’hematòcrit, que és la proporció de glòbuls vermells en el volum total de la sang. Si el nivell és baix, pot indicar anèmia.
Volum corpuscular mitjà, o VCM, que és una mesura de la mida dels glòbuls vermells. Si és baix, pot revelar anèmia o talassèmia.

Bioquímica de la sang

Aquesta part de l’anàlisi mesura les quantitats de diferents substàncies que es troben en el plasma, o part líquida de la sang.

La glucosa, que mesura la glucèmia, o nivell de sucre a la sang. La seva elevació indicaria diabetis o prediabetis, el seu augment o disminució indica un mal funcionament del pàncrees.
La urea, que és part dels residus metabòlics. El seu augment revela un problema renal (o una dieta amb excés de proteïnes). La seva disminució indica problemes hepàtics o mala nutrició.
La creatinina, que revela el funcionament dels ronyons (funció renal). Si es troba alta, indica una insuficiència renal. La seva disminució revelaria una massa muscular pobra.
Les transaminases (ALT, AST), que revelen la salut del fetge. El seu augment indica dany hepàtic (fetge gras, hepatitis).
Perfil de lipoproteïnes (o perfil lipídic). Les lipoproteïnes donen informació sobre:
- El colesterol, que mesura els greixos a la sang. Hi ha dos tipus: el LDL (colesterol dolent), que provoca l’obstrucció de les artèries i augmenta el risc cardiovascular. I l’HDL, necessari per a la correcta circulació de la sang i que evita l’acumulació del colesterol dolent.
- Els triglicèrids, que mesuren el nivell d’energia emmagatzemada. Si estan elevats, també provoquen risc cardiovascular. Si estan baixos, poden indicar mala nutrició.

Coagulació de la sang

Aquest apartat aporta informació sobre les proteïnes que intervenen en el procés de coagulació de la sang. El seu augment indica risc de coàguls (sang que es solidifica); per contra, un nivell baix suggereix risc d’hemorràgies (o sagnats).

Enzims en sang

Permet revelar un possible dany muscular, incloent-hi el cor.

Altres anàlisis

Proteïna C reactiva (PCR), que augmenta en cas d’inflamació.
La ferritina, encarregada d’emmagatzemar les reserves de ferro a les cèl·lules per alliberar-les quan el cos ho requereix.
Vitamines: D, B12, àcid fòlic, que revelen el nivell nutricional del cos.
Funció tiroïdal: TSH, T3, T4: revelen trastorns metabòlics originats per la glàndula tiroide.

A mode de resum

Hem explicat les anàlisis de sang més freqüents, encara que n’hi ha d’altres, més especialitzades, que surten del context d’aquest article.

Els números per si sols poden donar-te una pista, però per jutjar-los adequadament cal tenir en compte el teu estat, la medicació que puguis prendre i l’historial mèdic.

Un nivell lleugerament alterat no indica necessàriament la presència d’una malaltia greu.

Tingues en compte el que dèiem al principi: els laboratoris d’anàlisi de sang ressalten els valors alterats (mitjançant un asterisc, unes fletxes o simplement amb negreta).

Finalment: és el metge qui ha d’interpretar les dades amb tu i avaluar el teu estat en conjunt, no només mirant un valor alterat.