Salut i medicina

Una tornada a l’escola atípica

Una vuelta al cole atípica

La tornada a l’escola suposa en si mateixa un canvi important per als nens. Però aquest any encara més, perquè no només tornen d’una rutina relaxada de vacances, sinó de sis mesos d’aturada presencial escolar. Tot això els pot provocar unes sensacions i unes vivències que als pares i mares ens toca comprendre i acompanyar.

Aquests dies estem en un moment molt potent de canvi, que ens fa more moltes coses per dins a tota la família. Per als pares, perquè si ja les tensions del començament de l’any acadèmic són aclaparadores, enguany, a més, tenim una situació nova que ens provoca certa por i recel i fins i tot agreuja el trencaclosques de la conciliació laboral i familiar. I per als fills, perquè en aquesta tornada a l’escola es trobaran amb una situació molt diferent a la que estan habituats, amb canvis en coses tan simples com ara entrar en horaris diferents, utilitzar portes i accessos diferents, que en molts col·legis els pares no els puguin acompanyar com era habitual altres anys, haver d’usar mascareta i unes normes estrictes d’higiene… Per si fos poc canvi, es trobaran amb unes dinàmiques molt diferents a les que coneixien: no es poden abraçar, fer-se petons… que són impulsos que neixen de manera natural i que, en aquest cas,  es veuen forçats a reprimir-los.

Míriam Tirado, consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança, explica que com més conscients siguem de les emocions dels nostres fills, i com més centrats estiguem nosaltres mateixos, podrem acompanyar-los millor, respectant els seus temps i aconseguint transmetre’ls seguretat.

Amb quines coses ens podem trobar en aquest començament de l’escola?

Partint de la base que cada nen és diferent i cadascú expressa les coses de manera diferent, tot i  que pot ser que la tornada a una rutina els mantingui més estables, també pot succeir que els estressi i ens trobem amb alguns canvis en el comportament i en l’ànim dels nostres fills.

Normalment aquests aspectes afloren al cap d’uns quants dies, quan el nen ja és més conscient de la situació que està vivint. El període d’adaptació escolar, sobretot per als més petits, sol ser de tot el trimestre. Per tant, els pares hem d’intentar estar molt atents i connectats amb els nostres fills per poder captar els senyals.

Els nens estan molt cansats

Una de les coses que podem notar és que els nens estan molt cansats per l’estrès emocional. Pot semblar una cosa òbvia, però hem de tenir en compte que ara mateix ja no estan acostumats a certes dinàmiques d’horaris i els ritmes més accelerats dels dies lectius, que durant mesos han estat molt més tranquils pel confinament i per les vacances. Per tant, el canvi de tornar a llevar-se d’hora, esmorzar i anar a l’escola, unit a tot el que experimentaran al centre escolar (tensions, nens que ploren perquè no han pogut entrar amb els seus pares, etc.), són situacions d’estrès emocional que faran que estiguin més cansats que altres anys. Els nens són molt sensibles als canvis i, si emocionalment han viscut situacions intenses, el cansament serà terrible.

Per controlar aquest cansament, el més important és que els nens dormin prou (els pares i mares sabem quantes hores de son necessiten els nostres fills). Cal controlar que aquestes hores es compleixin i regular els horaris d’anar a dormir. També és convenient abaixar el ritme en els horaris no escolars. Podem plantejar que durant les primeres setmanes les tardes siguin molt tranquil·les (pot ser que no sigui necessari ni anar al parc) i, si cal, que es fiquin al llit una mica més d’hora. Cal abaixar molt el ritme també durant els caps de setmana. Si volen aire lliure, és millor sortir a passejar a la natura. Encara que l’aire lliure sempre cansa, la natura sempre harmonitza.

Una vuelta al cole atípica

És normal que estiguin més irascibles i augmentin les rebequeries

El cansament, l’estrès emocional, la por a les situacions noves o al contagi i l’enyorança de la família és com un còctel que pot causar molta tensió. Els nens necessiten expressar tot el que han viscut, transmetre que el que han sentit no és agradable i poden esclatar per qualsevol cosa. També poden ser habituals les rebequeries per no voler fer servir les mascaretes molt de temps.

En aquest punt hem de saber que com menys satisfetes tinguin les seves necessitats bàsiques (son, gana, temps amb els seus adults de referència, joc, moviment…) més rebequeries tindran. Així que és important controlar el que hem explicat sobre les rutines de son, els horaris, etc.

Poden emmalaltir

Si ja habitualment els nens emmalalteixen més sovint quan comencen a anar a l’escola pels virus (a part, és clar, del coronavirus), l’estrès emocional, a més, fa abaixar les defenses, de manera que pot ser que els nens es posin malalts. És una situació que altres anys seria normal, però que enguany ens preocupa més.

És molt habitual que els nens s’enganxin com pegellides

Els atacs de mamitis, papitis i tots els -itis poden ser una conseqüència de la inseguretat que els pot estar provocant la novetat d’una situació a la qual s’han d’enfrontar sols, sense els pares, de manera que és normal que necessitin assegurar-se que no te n’aniràs quan et tenen a mà. Hem de comprendre aquest comportament i fins i tot que és possible que retrocedeixin uns passos en la seva autonomia (poden voler que els vesteixis, que els pintis, que els dutxis, que els donis el menjar o els posis les sabates, que els acompanyis al lavabo…). I no serà més que una necessitat que tindran, quan estem junts en família, de recarregar piles per enfrontar el dia següent de nou sols.

En aquesta situació és molt normal i humà que els pares s’atabalin, perquè necessitem el nostre espai. Però no cal jutjar-se massa a un mateix si ens passa de tant en tant. L’important és ser conscients de la situació i acompanyar els nostres fills perquè no sentin un rebuig que els pugui causar més por i, per tant, encara més afecció.

Una vuelta al cole atípica

Poden aparèixer noves pors

Les pors són fruit de la inseguretat que estan vivint. I també és normal tenir por de la Covid-19. Cal explicar-los que es farà tot el possible perquè no passi res i no es contagiïn, però que, si s’escau, és gairebé segur que ho passarien sense gairebé adonar-se’n, com és el cas de la majoria de la gent. En aquest punt és important l’exemple dels adults. Si nosaltres mateixos vivim amb por, la transmetrem als nostres fills i podem crear una generació marcada per la por.

També pot ser que no vulguin anar a l’escola o que es despertin més a la nit.

Poden tornar-se més introvertits

Els nens tenen dret que no els agradi com està el món ara i a expressar-ho d’una manera o una altra. Una altra de les possibilitats és que es tanquin cap a si mateixos i un punt de tristesa o abatiment. En aquest cas necessitaran un extra de paciència i afecte.

En general, és important que els pares i les mares intentem estar tranquils, comprenent i acompanyant les emocions dels nostres fills i respectant els seus temps d’adaptació. Segurament, en poques setmanes serà tot molt més fàcil.