Fills, Salut i medicina
Sarna en infants: com es contagia i quins són els seus símptomes
Índex de continguts
Què és la sarna
És una malaltia infecciosa produïda per un àcar (una mena d’aranya minúscula) anomenat Sarcoptes scabiei. Es transmet a través de les femelles fecundades mitjançant contacte físic íntim (contacte sexual, roba o llençols compartits). Actualment, però, s’accepta que pot contagiar-se sense necessitat d’intimitat, sobretot si es conviu amb persones que presenten sarna noruega, que és la sarna de pacients amb un sistema immunitari molt deprimit i que presenten centenars de sarcòpters (o sigui, d’aranyetes) a la pell i són molt contagiosos. La sarna és una erupció que pica molt, però es cura sense massa complicacions.

És especialment freqüent en infants, ja que els seus jocs impliquen sovint un contacte estret. Tanmateix, un infant contagiat a casa és, amb tota probabilitat, un focus d’infestació per a tots els convivents.
Les femelles mesuren aproximadament entre 0,4 i 0,45 mm de llarg, i els mascles fan la meitat.
Com es contagia
La sarna es contagia per la penetració a la pell de les femelles fecundades. ExCaven un túnel a la capa més superficial de la pell (la capa còrnia) pel qual avancen fins al punt final, on dipositen els ous (2 o 3 al dia) durant unes setmanes. Al cap d’uns 20 dies, els ous eclosionen i donen lloc a una nova generació d’àcars, llestos per continuar contagiant.
La sarna produeix un picor intens, sobretot a la nit (ja que l’escalfor del llit l’accentua), fins al punt que el pacient pot arribar a causar-se ferides.
Les zones on acostuma a aparèixer són els espais entre els dits de mans i peus, els canells, les aixelles, la cintura, el melic i els mugrons en les dones. El cap i el coll només solen afectar-se en lactants i en pacients immunodeprimits. En els lactants també es poden veure afectades les palmes de les mans i les plantes dels peus, ja que presenten una capa còrnia més fina que la dels adults.
Com es diagnostica
Per diagnosticar-la amb total seguretat cal visualitzar l’àcar al microscopi. Per això s’han d’examinar les zones esmentades anteriorment. El dermatòleg rasparà el solc acarí (que consisteix en línies vermelloses a les zones afectades pel picor) per localitzar-hi el sarcòpter, els seus ous o bé els seus excrements.
Com es tracta
La sarna no desapareix per si sola i requereix tractament. Existeix el risc de desenvolupar un èczema o altres problemes cutanis crònics si no es tracta adequadament.
El tractament és simple i eficaç. El metge indicarà una sèrie de mesures generals i un tractament segons la situació del pacient (lactants, infants, dones embarassades, etc.).
Per eradicar completament els àcars, considerant la toxicitat i eficàcia dels tractaments disponibles, la crema de permetrina tòpica al 5% i la ivermectina oral són els tractaments principals. Altres tractaments tòpics per a casos resistents inclouen el benzoat de benzil, el cotamitó, el lindà, el malatió o preparats de sofre.
Tots els convivents han de tractar-se simultàniament i, en adults que utilitzen tractaments tòpics, cal assegurar-se que s’apliquin el medicament des del cuir cabellut fins a la punta dels peus, inclosos els espais sota les ungles.
La permetrina al 5% aplicada a tot el cos una sola vegada és tan eficaç com el lindà al 1%, però amb menys toxicitat neurològica —especialment en infants—, motiu pel qual és el tractament preferent.
Després de l’aplicació en tota la superfície corporal, cal deixar-la actuar entre 8 i 14 hores i posteriorment retirar-la amb una dutxa o bany. Sovint una sola aplicació és suficient.
L’ivermectina, un antiparasitari oral, també pot ser eficaç en el tractament de la sarna. Una dosi única de 200 mcg per quilo de pes és tan eficaç com una aplicació de lindà al 1%, però menys que una aplicació de permetrina. S’ha vist que dues dosis d’ivermectina aconsegueixen índexs de curació equivalents a una sola aplicació de permetrina.
A casa…
Ja hem comentat que tots els convivents del pacient s’han de tractar simultàniament. A més, cal rentar les tovalloles i els llençols utilitzats els darrers 3-5 dies amb aigua ben calenta i assecar-los a temperatura alta. Els objectes no rentables han de guardar-se en bosses tancades durant una setmana. Finalment, cal aspirar a fons tota la casa.
Bibliografia
Clínica Mayo: Sarna, diagnosi i tractament
Clínica Universidad de Navarra