Salut i medicina

Consells per tractar erupcions cutànies en els infants i els nadons

Les erupcions cutànies són freqüents en les criatures −pell seca, descamació, butllofes, nafres−, malgrat que la majoria són benignes i solen desaparèixer totes soles, sense que calgui seguir cap tractament específic.

De tota manera, convé saber quan el problema demana la intervenció d’un metge o, si més no, fer una visita a la farmàcia.

L’impetigen infantil

Les nafres o les butllofes en la pell revelen malalties contagioses, com ara l’impetigen. Són molt comunes en la canalla i, sovint, són indici de malalties extremament contagioses.

Hi ha dos tipus d’impetigen: un que inclou butllofes, i un segon que no n’origina. L’impetigen amb butllofes es manifesta habitualment en el tronc, mentre que l’altre sol aparèixer a la pell a prop del nas i la boca.

Normalment aquestes lesions milloren sense tractament al cap de dues o tres setmanes. Per tal d’evitar que s’escampin a altres parts del cos i, és clar, que no s’encomani l’afecció a altres persones, cal tapar la zona afectada amb una gasa. El metge de família podria prescriure, si s’escau, una pomada antibiòtica o un tractament amb antibiòtics orals.

Per evitar l’abús dels antibiòtics, fet que ha agafat unes proporcions alarmants (com ja hem assenyalat repetidament en aquests articles), amb una crema antisèptica, recomanada pel farmacèutic, ja n’hi sol haver prou, tal com revelen diversos estudis recents.

La varicel·la infantil

Les infeccions comunes de la pell en l’infant no requereixen intervenció mèdica, tal com ja hem explicat, perquè el trastorn segueix el seu curs i acaba desapareixent tot sol i sense més problemes.

La coïssor que produeix la varicel·la es pot pal·liar amb un antihistamínic oral, com ara la clorfenamina, i fent servir una crema de calamina (val més que una loció, per la consistència cremosa que en facilita més l’aplicació). El farmacèutic aconsellarà què és més adequat per a cada cas.

L’èczema infantil

És un trastorn crònic que afecta, si fa no fa, una de cada cinc criatures. Genera picors, vermellor, eixutesa i clivelles a la pell. Se sol manifestar en els pecs del colze, darrere els genolls, el coll, els ulls i les orelles.

Els casos lleus es poden tractar a casa. Cal evitar el sabó, les colònies i altres productes amb essències, que encara tornen la pell més resseca. La clau és evitar que la pell esdevingui eixuta.

El farmacèutic pot indicar quines cremes (generalment emol·lients) són més adequades, i aquestes s’hauran d’aplicar dos o tres cops al dia, i també què pot substituir el sabó i els gels de dutxa eventuals.

Quan cal anar al metge

En cas d’una erupció que es compliqui i pugui afectar la vida diària cal actuar de seguida. Les coïssors intenses, els problemes per agafar el son, el cansament, la pèrdua d’interès pel joc i la manca de gana són símptomes que ens ajuden a jutjar-ne la gravetat.

Si el problema no sembla que hagi de desaparèixer tot sol, potser és l’hora de parlar-ne amb el metge de família. Si el tractament que ens indica no resulta prou efectiu, seria ideal fer una consulta a un dermatòleg, a qui caldrà descriure, també, la resta de problemes (tal com ho exposàvem abans) que hagi generat l’erupció.

Podria passar que el problema presentés components psicosomàtics, la qual cosa demanaria consultar-ho amb un psicòleg clínic o amb un psicoterapeuta especialista en conducta.