Salut i medicina
Pots tenir diabetis sense saber-ho? La diabetis oculta
Índex de continguts
La diabetis mellitus és una malaltia crònica del metabolisme que es caracteritza per l’augment del sucre (glucosa) a la sang. La causen els defectes en la secreció de la insulina —una hormona secretada pel pàncreas—, en l’acció d’aquesta hormona al cos o totes dues coses alhora.
N’hi ha de dues classes, de tipus 1 i de tipus 2. La darrera és la forma més freqüent de la malaltia i, sovint, no se’n manifesta cap símptoma, fins al punt que resta oculta i sense diagnòstic durant molts anys.
Aquesta concentració alta de glucosa a la sang (glucèmia) s’associa amb dificultats a llarg termini, que inclouen danys i fallides en òrgans vitals, com ara els ulls, els ronyons, els nervis, el cor i els vasos sanguinis. Els pacients amb diabetis corren més perill que les persones saludables de tenir els problemes següents:
- Un accident cerebrovascular (o ictus).
- Una malaltia de les artèries que reguen el cor (les artèries coronàries) i dels vasos sanguinis perifèrics.
- Un augment dels greixos a la sang.
- Elevació de la pressió arterial (hipertensió).
- Obesitat.
La magnitud del problema
Tot i que les xifres no són exactes, s’estima que més de 280 milions de persones poden ser diabètiques i que, el 2025, n’afectarà 350 milions (segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS).
A Espanya, el 2004 es calculava que hi havia 1,5 milions de persones diagnosticades de diabetis i fins a un milió més sense diagnosticar. Actualment, s’estima que la pateixen més de 2,5 milions d’espanyols i que n’hi ha un parell de milions més que són diabètics però no ho saben.
La realitat és encara pitjor que els pronòstics més pessimistes, tal com va demostrar l’estudi di@bet.es, el més important que s’ha dut a terme a Espanya, el 2017, i que ha continuat d’aleshores ençà un grup d’experts. Segons aquests experts, el 13,8 % dels espanyols de més de 18 anys, pel cap baix, té diabetis de tipus 2, fet que representa una xifra de 5,3 milions de pacients i, encara, n’hi ha 2,3 milions sense diagnosticar.
L’estil de vida
S’ha demostrat a bastament que l’estil de vida és determinant en l’aparició de la diabetis. La reducció del pes i la intensificació de l’activitat física són mesures que poden prevenir o endarrerir la diabetis. Les recomanacions de l’OMS inclouen l’activitat física moderada, com ara fer exercici físic mitja hora al dia. També s’aconsella de reduir el pes entre un 5 i un 10 %.
Factors de risc de la diabetis de tipus 2
Els principals factors de risc d’aquesta malaltia són:
- Edat superior als 45 anys.
- Sobrepès: índex de la massa corporal (IMC) superior a 25.
- Antecedents familiars de diabetis.
- Sedentarisme: inactivitat física habitual.
- Historial previ de diabetis gestacional (dones prenyades).
- Part d’una criatura amb un pes superior a 4,5 quilos.
- Hipertensió arterial.
- Augment dels greixos a la sang.
- Història prèvia d’una malaltia vascular.
Com se sap si tens diabetis de tipus 2
Tothom que presenta cap dels factors de risc esmentats (tots o algun de concret) s’hauria de fer proves per descobrir si té prediabetis, és a dir alteracions del nivell del sucre a la sang —prèvies al desenvolupament ple de la malaltia–, que englobarien l’anomenada glucosa basal alterada i la intolerància a la glucosa, segons l’índex de sucre detectat a la sang. En concret:
- Si es té més de 45 anys i sobrepès (índex de massa corporal superior a 25).
- Si es té menys de 45 anys, sobrepès i cap dels factors de risc enumerats més amunt.
Es poden fer dues proves diferents:
- Una anàlisi de sang per observar el nivell de sucre a la sang.
- La prova de la sobrecàrrega oral de glucosa, que consisteix a beure’s una líquid molt ensucrat i mesurar-ne el contingut de glucosa al cap de dues hores de la presa.
Actualment l’opció preferida és l’anàlisi de sang, per la rapidesa, la simplicitat i l’acceptació més alta de la prova entre els pacients. La prova s’hauria de repetir, com a màxim, cada tres anys i fins a cada sis mesos en cas d’un índex glucèmic lleugerament elevat.
Recomanacions per prevenir la diabetis
Ja s’han assenyalat quins són els factors de risc de la malaltia. Tothom hauria de ser conscient dels beneficis de perdre pes, encara que es tracti d’una xifra moderada, i de fer exercici físic amb regularitat.
Tal com hem explicat, si tens més de 45 anys i sobrepès, hauries d’anar al metge de família perquè et demani una anàlisi de sang amb determinació de l’índex glucosa. Igualment, si tens un IMC superior a 25, encara que no hagis fet 45 anys.
Si el metge et troba prediabetis amb la prova, et recomanarà vivament que perdis pes i que facis més exercici. En aquests casos, és important de controlar la malaltia amb un seguiment adequat, és a dir fer-se anàlisis amb la periodicitat que estableixi el metge mateix.
També cal deixar de fumar, si fa al cas, i vigilar la tensió arterial.
Finalment, hi ha medicaments, com ara la metformina, que impedeixen l’augment del sucre, però ha de ser el metge qui els ha de prescriure amb el tractament.
Bibliografia
