Per què beure massa ens fa vomitar

A tothom, o a gairebé tothom, ha passat algun cop, després d’una nit d’excessos, que ha d’anar al lavabo a vomitar, amb l’estómac regirat de mala manera. I el cas és que no tan sols l’alcohol “fort” pot produir aquest efecte; fins i tot la cervesa més lleugera pot causar aquest desagradable malestar d’estómac. Ara bé, per què l’alcohol ens afecta així l’estómac? I quins conseqüències té consumir-ne en excés?

Com a primera mesura, cal fer una advertència: s’ha de prendre seriosament el fet de vomitar després de beure alcohol, perquè pot ser el símptoma d’una intoxicació etílica. De fet, es pot tractar d’un enverinament provocat per l’alcohol. Quan es dubta sobre si es té una intoxicació etílica, val més cercar ajut mèdic, com a mesura més segura.

Per què l’alcohol fa vomitar

L’alcohol és una toxina i, en conseqüència, si se’n consumeix en excés, pot afectar l’estómac, i causar el vòmit, particularment si s’ha begut massa.

No afecta exclusivament el fetge, segons la creença més estesa, sinó que també altera el tracte intestinal, començant pel recobriment de l’esòfag i de l’estómac. Pot causar dolor, irritació del recobriment, dolor quan es menja, acidesa i vòmits.

Els símptomes de la intoxicació etílica

Si beus gaire, i en especial durant un període de temps breu, pots patir una intoxicació etílica.

Els casos greus d’intoxicació poden conduir al coma (el “coma etílic”), danys al cervell i, fins i tot, a la mort. Si tu, o algú proper, teniu cap dels símptomes que es descriuen tot seguit, heu d’anar, sens falta, a urgències:

• Confusió.
• Vòmits.
• Falta de coordinació.
• Respiració lenta o irregular.
• Estupefacció o inconsciència.
• Hipotèrmia: pell pàl·lida o blavosa a causa d’una temperatura corporal baixa.

Per tant, caldria diferenciar entre una trompa i una intoxicació pels indicis següents: la intoxicació greu comporta una confusió important, pot originar febre i fa augmentar el ritme cardíac. Així doncs, convé tractar-la amb urgència. De la mateixa manera, la capacitat de respiració se’n pot ressentir, i arribar a fer pauses de fins a deu segons entre inspiracions; els pacients poden presentar cianosi (pell blavenca), tenir una concentració d’oxigen a la sang molt baix i ser proclius a aspirar el propi vòmit.

Com es pot recuperar la sobrietat

Ben contràriament a com se sol pensar popularment, les receptes que es fan servir com a remeis, com ara prendre molt de cafè, dutxar-se amb aigua freda, intentar de caminar o provocar-se el vòmit no serveixen de res. L’absorció d’alcohol en l’organisme és molt ràpida i, en realitat, aquestes receptes seculars poden fer empitjorar el teu estat.

Si algú té símptomes d’una ingesta excessiva, cal seguir aquests consells:

• Mantenir-se despert i assegut.
• Fer petits glops d’aigua, si se n’és capaç.
• Si s’ha perdut el coneixement, caldria ajeure el pacient de costat i comprovar que respira amb normalitat.
• Mantenir-li l’escalfor corporal, abrigant-lo i tot si cal.
• Estar-se amb el pacient, parant esment en quins símptomes té.
• Si no millora, cal trucar a urgències.

Quant d’alcohol consumeixes?

Si vomites regularment després de tenir nits “esbojarrades”, potser hauries de controlar què beus.

L’alcohol es calcula per “unitats”, i cada unitat equival a deu grams d’alcohol. Com a guia poden valdre els exemples següents:

• 1 unitat equivaldria a un got o copa de vi (100 ml), una cervesa (200 ml), un cigaló o un vermut.
• 7 unitats equivaldrien a una ampolla de vi (750 ml).
• 10 unitats equivaldrien a un litre de cervesa.
• Un combinat amb whisky, rom o ginebra contenen entre 2 i 4 unitats, segons com estigui de carregat.

Hi ha molta variabilitat en l’alcohol que cada persona pot prendre, però l’OMS recomana de no passar de 14 unitats d’alcohol setmanals, i, no cal dir-ho, repartides al llarg de tota la setmana, i no pas totes d’una sola tirada!