Salut i medicina
Pedres a la vesícula o càlculs biliars: què són i com es tracten
Índex de continguts
Què és la vesícula biliar i on és
La vesícula és un òrgan situat a sota del fetge, a la zona superior dreta de l’abdomen, i té forma de sac. La vesícula es connecta al tub que condueix la bilis del fetge fins a l’intestí. La bilis se secreta al fetge i s’emmagatzema a la vesícula biliar. Es produeix segons la necessitat per absorbir els greixos.
Què són les pedres a la vesícula o els càlculs biliars
La sedimentació dels components de la bilis (colesterol, calci i sals biliars) s’agrupa, en certs casos, en forma de pedres (càlculs). La mida i consistència que tenen són variables; de vegades no es formen càlculs sinó el que anomenem fang biliar.
Aquests càlculs són causats per l’excés de colesterol, que torna espessa la bilis i la pot endurir, fins que es converteix en vidres i posteriorment en pedres.
Qui està en situació de risc
En general, és més probable tenir càlculs biliars amb l’edat, de manera que sobretot afecta la gent gran; però poden aparèixer a qualsevol edat. Es consideren grups de risc:
- Els qui tenen familiars amb càlculs.
- La gent que pateix d’obesitat.
- Els hipercolesterolèmics (els quals tenen nivells elevats de colesterol).
- Les dones que segueixen tractaments amb medicaments que contenen estrògens (anticonceptius).
- Els pacients amb malalties intestinals cròniques, com ara la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.
Quins símptomes es manifesten
Només una de cada tres persones amb càlculs biliars en té símptomes alguna vegada a la vida. Són variables, però es poden classificar en quatre grups:
Còlics biliars de repetició (litiasi biliar crònica)
La litiasi biliar crònica es caracteritza per:
- Dolor còlic, que és agut, indefinit i intermitent, i s’acompanya de símptomes com ara la sudoració intensa i les nàusees. Es localitza a la regió superior dreta de l’abdomen, a sota de la vora costal, i es pot estendre a l’espatlla dreta o a l’esquena.
- Sol aparèixer després d’un àpat amb greixos (formatge, ous o xocolata).
- El dolor empitjora gradualment durant una hora fins que es torna constant.
- Pot durar de pocs minuts a diverses hores.
- La freqüència i la intensitat dels còlics és variable, però sol augmentar amb el temps.
El dolor còlic biliar pot ser difícil de diferenciar del que causen altres malalties com l’úlcera gastroduodenal, el còlic nefrític (de ronyó), la lumbàlgia, la pneumònia o l’angina de pit.
Colecistitis aguda
És una infecció i inflamació aguda de la vesícula biliar. Els símptomes que s’hi associen són:
- Dolor similar al d’un còlic biliar, però més intens i durador (supera les 12 hores).
- La regió superior dreta de l’abdomen es mostra molt sensible i adolorida amb la pressió.
- S’acompanya de febre i esgarrifances.
- El mal empitjora amb el moviment o quan es tus.
- Els pacients de colecistitis aguda solen tenir càlculs biliars, tot i que no pas sempre.
El tractament exigeix hospitalització i hi ha dues opcions:
- Tractament inicial conservador, amb repòs digestiu i antibiòtics.
- Cirurgia immediata, amb extirpació de la vesícula biliar.
En el primer cas és recomanable d’extirpar-la quan se’n supera el quadre agut.
Icterícia
És una coloració groguenca de la pell i del blanc dels ulls. També fa que l’orina es torni molt fosca, del color del conyac.
Es produeix quan un càlcul biliar obstrueix el tub (colèdoc) que condueix la bilis del fetge fins a l’intestí (coledocolitiasi), i la bilis passa a la sang. Es caracteritza per:
- La tonalitat groguenca que hem descrit.
- Picor a la pell.
- Femta descolorida i blanquinosa.
- Dolor similar al d’un còlic biliar.
El tractament consisteix a desobstruir el conducte biliar (amb cirurgia o endoscòpia) i extirpar la vesícula biliar per evitar que es repeteixin aquests quadres.
Si s’acompanya de febre i esgarrifances, vol dir que hi ha infecció de la bilis obstruïda. En aquest cas, és un quadre molt greu que demana tractament immediat amb ingrés hospitalari.
Pancreatitis aguda
El conducte del pàncrees desemboca, juntament amb el conducte biliar, a l’intestí. Quan un càlcul biliar obstrueix el conducte del pàncrees, es produeix una afecció que coneixem com a pancreatitis biliar aguda. Els símptomes que s’hi associen són:
- Dolor intens a la meitat superior de l’abdomen, que se estén a tots dos costats de l’esquena com si fos una corretja.
- Basques i vòmits.
- Distensió o inflor de l’abdomen.
- Pot anar acompanyat d’icterícia.
La pancreatitis aguda requereix hospitalització (amb repòs digestiu i analgèsics) i, en la majoria de casos, té una evolució benigna i es resol al cap de pocs dies. De manera excepcional, es pot complicar i esdevenir una pancreatitis hemorràgica, que és molt greu.
Una vegada se’n supera el quadre agut, cal programar l’extirpació de la vesícula biliar per evitar nous episodis de pancreatitis.
Com es diagnostiquen
L’ecografia abdominal detecta amb precisió si hi ha càlculs a la vesícula.
Cal fer una anàlisi de sang per comprovar el bon funcionament del fetge i dels conductes biliars (bilirubina i enzims hepàtics), i també del pàncrees (amilasa a la sang i a l’orina)
Per diagnosticar-los, són més útils la colangiografia per ressonància magnètica i la colangiopancreaticografia retrògrada endoscòpica (CPRE). Amb aquesta darrera prova es fa passar un endoscopi per la desembocadura dels conductes biliar i pancreàtic a l’intestí. És una tècnica invasiva i pot tenir certes complicacions, però el resultat és precís i permet d’extreure els càlculs d’aquests conductes.
Amb la colangiografia per ressonància magnètica s’obté una imatge acceptable de l’arbre biliar i és còmoda per al pacient.
Com es tracten els càlculs biliars
Els càlculs que no produeixen símptomes no demanen cap tractament; altrament, el tractament més efectiu és el quirúrgic. Tanmateix, hi ha alternatives disponibles per als pacients de risc quan cal la cirurgia:
Dissolució dels càlculs amb medicaments
Ocasionalment és possible, però el tractament és força llarg i, quan se suspèn la presa de medicació, els càlculs tornen a aparèixer.
Litotrícia biliar
La litotrícia biliar esmicola els càlculs mitjançant ultrasons. Tot seguit cal extreure o dissoldre’n els fragments amb una CPRE. El procediment pot ocasionar complicacions si s’obstrueixen els conductes biliar o pancreàtic.
Tractament quirúrgic
Consisteix a extirpar la vesícula biliar (colecistectomia). Es fa amb anestèsia general i, actualment, més del 90 % de les intervencions es du a terme mitjançant laparoscòpia. La cirurgia oberta convencional es reserva per als casos que són especialment difícils, com quan hi ha colecistitis aguda evolucionada, perforació de la vesícula o abscessos de pus.
Quins efectes té l’extirpació de la vesícula
Una vegada extirpada, desapareixen els còlics i, en general, els greixos són ben tolerats. La colecistectomia causa poques complicacions, i la manca de vesícula no té efectes indesitjats per al sistema digestiu, tot i que certs pacients poden reportar meteorisme o diarrea biliar.
Bibliografia
