Paparres: com es treuen de manera segura

Arrencar una paparra és ben simple, però se n’ha de saber. La mossegada d’una paparra no fa mal i, sovint, es reconeix quan trobem un bony estrany a la pell per culpa d’aquest desagradable “vampir”. Si la traiem de manera segura, es redueix el perill de patir algunes malalties, com ara la malaltia de Lyme, que transmet el paràsit.

Tot seguit expliquem com s’ha de fer sense risc.

Per què és cabdal treure-la al més aviat possible

La paparra és un àcar (de fet, és el més gros dels àcars coneguts) que necessita sang —dels animals o dels humans— per sobreviure. Viuen al camp i a les zones boscoses. Se situen a la part alta de l’herba, o a les plantes i als arbres, on esperen que la víctima passi a prop per aferrar-s’hi immediatament. Normalment cerca una àrea del cos humida, calenta i fosca (com les engonals i les aixelles) per establir-s’hi. La víctima no se’n sol assabentar.

La paparra clava una sonda a la pell i comença a xuclar sang. Si la víctima no se n’adona, la bestiola es deixa anar quan ja s’ha atipat prou, però això pot trigar fins a quinze dies.

La pitjor part és que les paparres sovint són portadores de bacteris, virus i protozous que causen malalties si els traspassen a la víctima. Per aquesta raó, cal arrencar la bestiola tan ràpid com pugueu; així tindreu menys perill de contreure cap de les malalties que transmet. Una de les més greus és la malaltia de Lyme, que es manifesta amb diversos símptomes, entre els quals trobem canvis a la pell, alteracions cardíaques, articulars i nervioses. Té unes seqüeles que poden durar anys.

No totes les paparres són portadores de la Borrelia burgdorferi, que és l’agent causant de la malaltia de Lyme. Per sort, no és freqüent. El bacteri passa a la paparra provinent d’un animal que aquesta ha mossegat, i que també n’era portador.

No hi ha xifres oficials de la malaltia a Espanya, però segons l’ALCE (Associació de Lyme Crònica a Espanya), s’estima que hi podria haver entre 40.000 i 50.000 casos anuals.

Entre altres malalties que encomanen les paparres, trobem la febre de les Muntanyes Rocalloses, a l’Amèrica del Nord, causada pel bacteri rickèttsia i la febre hemorràgica de Crimea-Congo, originada per un virus.

Arrencar les paparres

Les paparres tenen una forma ovalada, vuit potes fosques i el cos aplanat; fan entre quatre i vuit centímetres i són de color marró ataronjat. Si en localitzes cap, hauràs de menester unes pinces primes, aigua, sabó i un pot per desar-la.

Cal treure-les senceres, perquè les paparres claven el cap a la pell i, si en resta cap mica dins, es pot produir una infecció. Hauries de seguir aquests cinc passos:

1. Agafa la paparra amb unes pinces, tant a flor de pell com puguis. Para compte de no esclafar-la o de separar-ne el cos.
2. Estira cap amunt amb cura, però de pressa i fent una pressió uniforme damunt la pell fins que surti. No estiris massa fort ni dobleguis les pinces.
3. Com a alternativa, pots cargolar un fil de cotó al voltant de la paparra (també tan a prop del cap com puguis) i estirar lentament fins que la facis sortir.
4. Si se’n fragmenta el cos, procura llevar-ne qualsevol resta del cap que s’hagi clavat a la pell.
5. Renta’t les mans, i també la zona de la picada i les pinces amb una solució antisèptica o amb molta aigua i sabó. Guarda la bestiola dins un pot, perquè et podria fer servei si tens símptomes d’infecció.

Si el cap queda atrapat

Si accidentalment no aconsegueixes de treure sencera la paparra, el risc d’infecció és alt. Aquesta infecció no té res a veure amb la malaltia de Lyme ni patologies semblants, però, així i tot, pot tenir conseqüències desagradables i, fins i tot, perilloses.

En cas que en trobis cap resta, ves al metge.

Les paparres es deixen anar

Per fer que la paparra es deixi anar, cal que l’aferris amb les pinces tal com t’hem explicat, i estiris cap amunt amb fermesa i una força constant. No provis de fer servir flames, ni la xopis amb alcohol o oli, ni tampoc la vulguis congelar amb un glaçó. I de cap manera l’has d’esclafar ni matar mentre continuï arrapada.

Quin líquid cal emprar

No hi ha cap líquid per treure la paparra de la pell. N’hi ha que recomanen de fer servir un cotó fluix amarat de sabó líquid i de fregar-lo per la pell durant 30 segons. Els experts ho contraindiquen, perquè si la paparra s’estova encara és pitjor. Tothom aconsella de fer ús de les pinces de la manera que hem descrit.

La vaselina mata les paparres?

No, aquesta creença tan antiga és falsa. Aplicar vaselina (o qualsevol altra mena crema) a la bestiola encara empitjoraria les coses. Per exemple, la paparra podria secretar més saliva o, encara més perillós, podria regurgitar el contingut de l’estómac amb la picada, i això s’ha d’evitar de totes passades. Així doncs, deixa córrer la vaselina.

Què cal fer quan l’hem treta

No cal fer res, en principi. Un cop extreta la paparra, disminueix força el risc de contreure la malaltia de Lyme i, per tant, no has d’anar al metge. Ara bé, cal estar atent per si es manifesta cap símptoma que pugui fer pensar en aquesta malaltia (vegeu-ne la descripció en l’apartat següent), sobretot si identifiquem una erupció de forma arrodonida a la zona de la mossegada.

Símptomes de la malaltia de Lyme

Si apareix cap taca vermella, que sobresurt de la pell, amb un centre ben definit, ves al metge. Pot sortir fins a tres mesos després de la mossegada (habitualment durant les quatre primeres setmanes), i sol durar unes quantes setmanes. Els símptomes primerencs de la malaltia són:

• Símptomes semblants a la grip
• Febre i esgarrifances
• Dolor muscular i a les articulacions
• Atordiment
• Cansament
• Mal de cap
• Desmais

Si experimentes cap d’aquests símptomes després que t’hagi mossegat una paparra, ves al metge de seguida, perquè esbrini si hi ha cap infecció. En cas afirmatiu, el tractament consisteix a prendre antibiòtics durant un període de dues a quatre setmanes. Si la malaltia està en fase avançada, potser s’hauran d’injectar els antibiòtics per via intravenosa. No tractar la malaltia pot causar problemes crònics com ara artritis, neurobrucel·losi (una malaltia del sistema nerviós) o meningitis; de manera que cal tenir-ne cura.

Com evitem les paparres

Les paparres són actives tot l’any, però encara més durant els mesos càlids (entre l’abril i el setembre). Tot i que les podem trobar a qualsevol indret, són més freqüents als llocs on hi ha bestiar. Si has d’anar a espais d’aquesta mena, val més que prenguis unes quantes precaucions abans de sortir de casa i quan hi tornis.

• Cal evitar-ne l’hàbitat

Les paparres viuen a les zones boscoses o amb vegetació, com ara els matolls de bàlec o als bruguerars. Si pots evita els paratges amb herba alta i no surtis dels corriols.

• Fes un tractament a la roba

Mantingues els paràsits a ratlla tractant la roba amb algun producte que contingui permetrina. Fes servir un repel·lent d’insectes quan surtis de casa.

• Tapa’t

Enfonya’t els pantalons dins de les botes i vesteix-te amb màniga llarga sempre que puguis. Els colors clars permeten de localitzar amb més facilitat els paràsits i d’espolsar-te’ls abans que penetrin la pell.

• Examina la roba

Quan arribis a casa, revisa la roba fil per randa, l’equip i les mascotes. També pots posar la roba a l’assecadora a una temperatura alta per matar qualsevol paràsit. Si l’has de rentar, fes la bugada amb aigua calenta.

• Dutxa’t

Si pot ser, dutxa’t abans no passin dues hores després de la passejada. És probable que la paparra no hagi tingut temps d’aferrar-se i se l’endugui l’aigua.