Salut i medicina

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)

La malaltia pulmonar obstructiva crònica, coneguda per la sigla MPOC, és una malaltia crònica de les vies aèries que ocasiona una pèrdua accelerada de la funció pulmonar. Parlem amb el Dr. Xavier Tarragó, especialista en pneumologia del Centre Mèdic MGC, sobre aquesta malaltia produïda principalment per l’exposició al fum del tabac.

Què és l’MPOC i en quines formes es pot manifestar? L’MPOC és la malaltia crònica respiratòria més comuna entre les persones adultes a tot el món. A Espanya afecta gairebé el 10,5% de la població de més de 40 anys (gairebé dos milions la pateixen), amb més incidència entre els homes que entre les dones. Suposa un dany estructural del pulmó, tant dels bronquis com dels alvèols (la zona posterior als bronquis), que dificulta de manera crònica el pas de l’aire i afecta la funció pulmonar. En fases avançades pot suposar un gran impacte en la qualitat de vida de les persones que la pateixen i pot arribar a ser incapacitant.

Està causada per diverses raons, però la principal, i al seu torn la que empitjora greument la malaltia, és el tabaquisme. Una altra causa menys freqüents és el treball en ambients contaminats, per la qual cosa incideix de manera especial en els treballadors del carbó o de la metal·lúrgia.

L’MPOC pot manifestar-se en forma de dos problemes diferents, molt lligats entre si perquè solen presentar-se de manera simultània o perquè un acaba provocant l’altre.

Un és l’emfisema, que es produeix pel trencament de les parets dels alvèols i forma sacs d’aire en els pulmons i els converteix en una espècie de formatge gruyère que es buida de teixit. Els pacients es van quedant amb la mateixa caixa toràcica, però amb un pulmó cada vegada més inservible perquè el tabac ha destruït l’aparell pulmonar i la capacitat respiratòria disminueix.

L’altre tipus de malaltia pulmonar obstructiva crònica és la bronquitis crònica obstructiva, que s’assembla una mica a l’asma en la inflamació dels bronquis. Provoca un augment excessiu de la producció de moc en els pulmons que causa tos durant períodes molt prolongats. Aquests pacients es comporten més com a asmàtics, perquè s’ofeguen més que els que tenen emfisema, i han de fer més ingressos hospitalaris.

Quins símptomes té? Els símptomes inicials més freqüents de l’MPOC són la tos i l’expectoració. Generalment comencen després de fumar o estar exposat a gasos contaminants durant uns cinc o deu anys. Es comença escopint flegmes al matí a l’aixecar-se i tossint. Després es manifesta amb fatiga i sensació d’ofec al realitzar esforços. Quan la malaltia està més avançada poden ser tasques simples i quotidianes com dutxar-se, vestir-se o pentinar-se. Altres símptomes poden ser: tendència a patir més refredats de pit, que s’agreugen amb el pas dels anys; respiració sibilant; inflor a les cames a causa de la insuficiència cardíaca, i en alguns casos, pèrdua significativa de pes.

Com es diagnostica l’MPOC? Es diagnostica a través d’una espirometria, una prova molt simple d’espiració forçada que determina dos paràmetres bàsics: el volum total d’aire que expulsa el pacient i el volum que expulsa en el primer segon de la maniobra.

Analitzant aquests dos paràmetres es pot detectar el descens dels fluxos aeris que espirem i, per tant, el tancament dels bronquis, que indiquen que pot haver-hi una MPOC. Els especialistes recomanen als fumadors que a partir dels 35-40 anys, encara que no tinguin símptomes, es facin una espirometria per tal de comptar amb un diagnòstic precoç.

Quin tractament té? L’MPOC és una malaltia en què les conseqüències són irrecuperables, però els tractaments actuals en milloren els símptomes i alenteixen la progressió de la malaltia. El tractament és gradual, com en la majoria de les malalties.

Quan se’n detecten les primeres fases, com que la causa principal i el que fa progressar la malaltia és el tabaquisme, el tractament obvi és l’abandó del tabac. Malauradament en una gran part dels casos, com que ja s’ha produït un dany, encara que deixem de fumar el dany persisteix, tot i que a un ritme inferior al de continuar fumant, que ens portaria cap a la invalidesa respiratòria. No obstant això, amb un tractament precoç el dany s’atura i els pacients poden arribar a tenir una vida normal.

Si la malaltia està avançada, normalment s’aplica un tractament farmacològic amb broncodilatadors i antiinflamatoris bronquials. I en els casos més avançats es requerirà oxigenoteràpia.

Altres tractaments no farmacològics són les teràpies respiratòries domiciliàries, les vacunes i la rehabilitació respiratòria.