La insuficiència cardíaca

Què és la insuficiència cardíaca

És un trastorn pel qual el cor perd la seva capacitat de bombar eficaçment la sang a través de l’organisme. L’oxigen i les substàncies nutrients de la sang aporten al cos l’energia necessària perquè funcioni normalment. Pot afectar el costat esquerre del cor, el costat dret o tots dos. Quan es dona en el costat esquerre s’acumula líquid entre les cèl·lules dels pulmons, a causa de la congestió del sistema venós pulmonar.

Quan afecta el costat dret, augmenta la pressió venosa en l’organisme i el líquid s’acumula en els teixits de les extremitats inferiors i en els òrgans abdominals (entre ells, el fetge és el més habitualment afectat).

Sovint, la insuficiència cardíaca esquerra origina una insuficiència del costat dret, la qual cosa s’anomena insuficiència dels dos ventricles, o biventricular.

Quin origen té la insuficiència cardíaca

Pot deure’s a diferents malalties i processos, i pot presentar-se com una malaltia aguda, d’inici sobtat, o bé manifestar-se de forma prolongada o crònica. Les causes més freqüents són:

• Cardiopatia isquèmica: la insuficiència en aquest cas es deu a una lesió del múscul cardíac i es produeix per la falta de circulació en les artèries coronàries, que són les que aporten la sang al múscul cardíac (al cor). Aquesta falta es produeix, al seu torn, per l’obstrucció d’aquestes artèries per un coàgul. Per exemple, després d’un infart agut de miocardi
• Pressió sanguínia (tensió) elevada, o hipertensió
• Malalties de les vàlvules cardíaques
• Miocardiopatia: malaltia crònica del múscul cardíac
• Cardiopaties congènites
• Trastorns endocrins, entre els quals figuren tant l’augment com la disminució del metabolisme, deguts al seu torn a un trastorn de la glàndula tiroides (és poc freqüent)
• Anèmia greu, igualment poc freqüent
• Infeccions víriques i certs tractaments per al càncer
• En alguns casos d’insuficiència, especialment en la deguda a miocardiopatia amb dilatació del cor, no s’aconsegueix trobar la causa malgrat exhaustius estudis.

Quins són els símptomes de la insuficiència cardíaca

• Augment del perímetre dels turmells o hinxament) pel líquid acumulat en els seus teixits (edema)
• L’edema pot originar una sequetat de pell en els turmells a conseqüència de la pressió que hi ha en el seu interior. Si es manté de forma prolongada, pot aparèixer una pigmentació de la pell de les cames, amb fragilitat i fins i tot ulceracions (úlceres venoses)
• L’acumulació de líquids en els òrgans abdominals és especialment notable en el fetge, que es congestiona i augmenta de mida. També pot produir-se una hinxament de l’abdomen.

Com es diagnostica

S’arriba al diagnòstic mitjançant l’estudi dels símptomes juntament amb un examen físic, que tindrà en consideració la presència d’un augment de la freqüència cardíaca, l’auscultació de sòpis cardíaques anòmals, la detecció d’edemes en la zona inferior de les cames, els signes de congestió pulmonar, de distensió de les venes del coll i de creixement del fetge.

Per determinar el grau d’insuficiència, es practica una radiografia del tòrax. L’electrocardiograma (ECG) permet detectar anomalies com les degudes a dèficits circulatoris coronaris, per exemple antics infarts que poguessin contribuir al desenvolupament de la insuficiència cardíaca.

Habitualment, es prenen mostres de sang per descartar alteracions metabòliques i comprovar el correcte funcionament del ronyó.

Descobrir l’origen de la insuficiència pot precisar estudis més profunds entre els quals figurarien:

• Un estudi ecogràfic del cor (ecocardiografia)
• Una prova d’esforç
• Noves mostres de sang, per a l’estudi de possibles causes metabòliques i, fins i tot, marcadors d’infeccions víriques recents
• Un cateterisme cardíac per constatar l’estat dels vasos coronaris; en alguns casos, amb l’opció de practicar una biòpsia del múscul cardíac si hi ha sospita de miocardiopatia
• Proves isotòpiques (gammagrafia cardíaca)
• Ressonància magnètica

Possibilitats de deteriorament

La insuficiència cardíaca esquerra pot donar lloc a:

• Un augment progressiu de la dificultat per a moure’s
• Dificultat respiratòria, fins i tot en repòs o al llit (el que es coneix com a ortopnea)
• Dificultat respiratòria sobtada nocturna, que obliga a llevar-se (dispnea paroxística nocturna)
• Tos amb expectoració sanguinolenta (edema pulmonar)

La insuficiència cardíaca dreta pot donar lloc a:

• Tumefacció generalitzada en les cames, de l’abdomen i, en homes, fins l’escrot
• Úlceres venoses en les cames
• En casos greus, engrandiment del fetge

Possibilitats de posterior deteriorament

La insuficiència cardíaca és sovint progressiva, amb la qual cosa existeix la possibilitat de deteriorament gradual.

No obstant això, el tractament sovint endarrereix la progressió de la malaltia i incrementa substancialment la qualitat de vida del pacient.

Què pot fer el metge

• Tractar tota causa òbvia de la malaltia
• Oferir assessorament sobre factors de risc, com el tabaquisme, el tipus de dieta, l’excés de pes i la hipertensió
• Remetre el pacient a posteriors exàmens per identificar la causa de la insuficiència
• Investigar si la insuficiència té com a opció terapèutica la intervenció quirúrgica (revascularització coronària mitjançant by-pass, si bé en alguns casos pot dur-se a terme sense cirurgia) o el canvi de vàlvules cardíaques deteriorades
• Prescriure la medicació pertinent
• Concretar visites regulars de seguiment, per comprovar l’avaluació del pacient

Tractament mèdic

Diürètics

Aquests fàrmacs són d’ajuda per expulsar l’excés de líquid i les sals, a fi de reduir la sobrecàrrega del cor i els vasos sanguinis. El pacient pot necessitar suplements de potassi, a causa que alguns diürètics causen pèrdues d’aquest mineral.

Agents que augmenten la funció cardíaca

Per exemple, la digoxina, que té propietats de aconseguir una contracció cardíaca més eficaç.

Inhibidors de l’enzim conversor de l’angiotensina (IECAs)

Actuen impedint la formació d’una hormona que té la capacitat de causar una contracció dels vasos (és a dir que tenen una acció vasodilatadora).

Antagonistes del receptor de l’angiotensina II

També són fàrmacs d’acció vasodilatadora, amb un mecanisme diferent als IECAs. S’utilitzen en cas que el pacient presenti reaccions adverses als anteriors.

Nitrats (nitrits)

Incrementen la capacitat venosa, redueixen la resistència en la circulació i dilaten també les artèries coronàries.

Betabloquejants

Redueixen els efectes nocius produïts per una resposta excessiva del sistema nerviós autònom com a resposta a la insuficiència.

Trasplantament cardíac

En cas que fracassin les possibilitats terapèutiques i quan el protocol ho aconselli, el trasplantament pot ser l’única opció de tractament.

Què pot fer-se per evitar la insuficiència cardíaca deguda a una malaltia coronària

• Deixar de fumar
• Evitar menjar en excés
• Fer exercici regularment
• Seguir una dieta saludable, com la dieta mediterrània, amb baix contingut en greixos.

Si el pacient pateix una malaltia que pugui ocasionar insuficiència cardíaca, com la hipertensió, és important compensar com més aviat millor, per reduir el risc de desenvolupar-la.

Si tens algun dels símptomes esmentats a dalt, acudeix al teu metge.

Bibliografia:
Medlineplus: Insuficiència cardíaca
Fundación Española del Corazón: Insuficiència