Psicologia

La depressió atípica: símptomes, causes i tractaments

La depressió atípica, a desgrat del nom, és relativament freqüent, i té molts dels símptomes associats a la depressió “normal”, encara que n’hi ha d’altres que li són exclusius i no es donen gaire en la depressió normal.

En el cas de la depressió atípica els símptomes habituals que coincideixen amb l’ordinària són: la tristor, l’ansietat, l’abúlia i una manca d’interès per les coses. Afecta l’estat d’ànim del pacient, com se sent i pensa, el seu comportament i, de vegades, fins i tot notem que no té prou ganes de viure. Entre els símptomes que la’n diferencien, però, trobem que els pacients amb depressió atípica responen molt bé als fets positius i, en canvi, reaccionen exageradament malament en les circumstàncies negatives.

Quins en són els símptomes

Els símptomes diferencials de la depressió atípica són:

  1. Inestabilitat emocional. Tal com hem explicat, els pacients responen de manera exagerada als esdeveniments externs; s’engresquen amb una bona notícia o s’ensorren quan hi ha un contratemps.
  2. Gana: els pacients tenen una gana anormal, que fa que mengin massa i s’engreixin.
  3. Dolors i pesadesa de les extremitats.
  4. Cansament intens i, per aquesta raó, els pacients s’estan llargues estones del dia asseguts o bé ajaguts. Això pot contribuir a accentuar la solitud i crear un cercle viciós.
  5. Son anormal o hipersòmnia. Els pacients solen dormir moltes hores, tant si és de dia com de nit.
  6. Sensibilitat extrema a les opinions de tercers, tant si són afalacs com crítiques, cosa que els crea ansietat per la imatge que poden oferir als altres.

Diagnòstic

La depressió atípica té una característica clau, que és la inestabilitat emocional. La inestabilitat pot fer que la depressió no es noti i passi desapercebuda per als altres.

El diagnòstic de qualsevol depressió depèn, en bona part, del pacient, que és qui ha de dir al metge què li passa. El metge li pot proposar, també, de respondre un qüestionari que reveli clarament si pateix cap depressió.

Igualment, el metge pot fer una exploració física al pacient i demanar-li una anàlisi de sang o altres proves per descartar-ne les causes orgàniques, com ara alguna mena d’anèmia o un dèficit d’hormones tiroidals.

Young man with hands clasped together

Tractaments

Bàsicament hi ha dos tractaments possibles: la psicoteràpia i la farmacoteràpia. El metge de família hauria de recomanar, d’entrada, una consulta amb l’especialista adequat. El tractament es pot perfilar amb el temps, per centrar-se en la pauta que hagi estat més efectiva per al pacient.

No és possible detallar el tractament farmacològic que cal seguir en aquest article, per l’extensió del tema, però esmentarem els medicaments que es prescriuen més habitualment:

  • Inhibidors de la monoamina-oxidasa (fenelzina), que són fàrmacs molt delicats i demanen una estricta vigilància mèdica pels greus efectes secundaris que poden tenir.
  • Antidepressius (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, com ara la sertralina i la fluoxetina.

El tractament psicoterapèutic pot incloure la psicoteràpia cognitiva o bé la teràpia interpersonal, i cal triar-ne una o altra en funció dels resultats.

Què podem fer a casa

La depressió és una malaltia greu i no hem de provar de resoldre-la nosaltres mateixos. Ara bé, hi ha coses que podem fer que, sens dubte, ens ajudaran a combatre-la, i d’altres que hauríem d’evitar. El primer consell és essencial, per tant:

  • Cerca ajuda. Parla’n amb el metge de família per començar a centrar el tema.
  • Informa’t com cal sobre la malaltia. Et pot ajudar a seguir adequadament el tractament prescrit pels metges. És un fet comprovat que el pacient ben informat col·labora activament en el propi tractament, i això el fa més eficaç.
  • Identifica si hi ha circumstàncies o fets que puguin exacerbar-ne els símptomes. El teu psicoterapeuta t’hi pot guiar; si els descobreixes, potser evites situacions que els afavoreixen.
  • Adopta un estil de vida saludable: segueix una dieta sana, dorm com cal i fes exercici amb regularitat. Prova de fer una activitat a l’aire lliure.
  • Practica la meditació i l’atenció plena o mindfulness. T’ajudaran a centrar-te en el present. Escriu els pensaments, potser en un diari.
  • Evita l’alcohol i limita el consum de cafeïna.