Fractura osteoporòtica: quan els ossos es debiliten

La fractura vertebral és la lesió esquelètica més freqüent en persones amb osteoporosi. És una patologia cada vegada més habitual que cobra importància a mesura que augmenta l’edat de la població. El Dr. Javier Orovio, especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia (COT) del Centre Mèdic MGC, ens parla de les causes, els símptomes i el tractament de la fractura osteoporòtica.

Què és la fractura vertebral osteoporòtica?

La fractura vertebral osteoporòtica, lumbar i dorsal, és en teoria una fractura produïda per una fragilitat de l’os. L’osteoporosi avui dia és una patologia cada vegada més freqüent que és secundària a una pèrdua del que seria la massa òssia, és a dir, la capacitat de concentració d’os dins de la pròpia estructura. Actualment és un problema clínic freqüent que cobra importància a mesura que augmenta l’edat de la població.

Què pot causar-la?

La poden causar multitud de símptomes i de patologies, però hem de tenir en compte que és molt freqüent que una fractura vertebral osteoporòtica es produeixi sense cap motiu aparent, per la qual cosa hem d’estar atents als símptomes. També és important dir que, dins de la zona europea i en el cas de la dona caucàsica, gairebé un 40% de les dones poden tenir en la seva vida activa una fractura vertebral que pot passar fins i tot desapercebuda.

Quines persones són més susceptibles de patir-la?

El sexe femení té més predisposició a patir-la perquè les dones, a causa de la menopausa, a partir dels 60 anys tenen una pèrdua de massa òssia secundària a la pèrdua d’hormones. Perquè s’entengui una mica millor, podem dir que el cos humà és com un edifici en construcció permanent en el qual van caient maons i es van recol·locant. Aquesta funció de reconstrucció seria labor del calci. Però en les dones, a partir de determinada edat en la menopausa, l’hormona que en teoria seria l’obrer qualificat que agafaria el maó i el col·locaria a l’edifici, es jubila, de manera que la pèrdua de massa òssia és més gran que la construcció d’os nou.

Llavors, durant aquest període cal intentar evitar aquesta pèrdua de massa òssia adoptant mesures que ajudin a minimitzar el risc d’osteoporosi: fer exercici d’una manera més o menys quotidiana, moderada i adaptada a l’edat, portar una alimentació equilibrada (aquí a Catalunya, la dieta mediterrània és un factor que minimitza aquest tipus de riscos) i al mateix temps prendre el sol, que crea la vitamina D i que és la responsable de la fixació del calci.

També és important remarcar que a partir d’una determinada edat i sobretot en les dones, s’ha de fer una valoració de l’estat dels nostres ossos a través d’una densitometria òssia. Perquè en cas d’existir osteoporosi s’ha de fer algun tractament mèdic complementari. I, sobretot, s’han de mantenir uns controls periòdics amb els especialistes per tal d’evitar que hi hagi una patologia que arribi a necessitar tractament.

Quins símptomes té?

La simptomatologia d’aquestes fractures vertebrals és el dolor. Normalment és un dolor sobtat que de vegades no es relaciona amb la causa que l’ha provocat i, per tant, moltes vegades l’indueixen, fins i tot els facultatius, a un diagnòstic insuficient. És a dir, davant d’una persona que presenta un dolor vertebral agut sense causa aparent però que és invalidant, cal fer alguna exploració clínica i radiològica per tal d’intentar un diagnòstic de la manera més precoç possible.

Quines conseqüències pot tenir?

Tot el que sigui l’alteració de l’eix biomecànic provoca un risc més gran de fractures o de lesions sobreafegides. Les conseqüències poden ser més o menys importants en funció de la precocitat diagnòstic i de la morfologia del pacient. Les persones, a mesura que l’edat avança, solen tenir una actitud cifòtica (posturalment s’inclinen cap endavant). Són falcaments vertebrals no diagnosticats que van provocant cada vegada més una pèrdua de l’estabilitat de la columna. Com més alterat està l’eix de la columna, més predisposició tenen a patir algun tipus de lesió. I si es té una fractura vertebral osteoporòtica i a més es té una actitud cifòtica, la columna estarà encara molt més descompensada.

Quin és el tractament recomanat?

El primer que s’ha de fer és controlar el dolor. La funció que tenim els professionals és, davant d’una situació de dolor, diagnosticar el procés i tractar-lo. En la majoria dels casos simplement amb un tractament antiinflamatori, uns certs dies de repòs i posant en coneixement del pacient que ha de fer exercici d’una manera equilibrada i moderada, possiblement ho resoldrem del tot. A mesura que la cosa es va complicant, passarem de l’exploració o del control d’un metge generalista a un especialista en traumatologia. Perquè avui en dia, és important transmetre a la població que hi ha tractaments per intentar evitar el que en el fons acaba sent un fracàs, que és un quadre de dolor invalidant i crònic amb pèrdua de qualitat de vida.