Benestar, Salut i medicina

Falta de vitamina D: símptomes, causes i com obtenir-ne suficient

Per Revista Interès Mutu - 31/07/23

Índex de continguts

La vitamina D, també coneguda com la vitamina del sol, intervé en multitud de processos del nostre organisme, per la qual cosa una manca d’aquesta provoca alteracions que repercuteixen negativament en la salut. Però, com saber si n’estem prenent la quantitat suficient? En aquest article et donem totes les respostes que necessites a la falta de vitamina D.

Símptomes de deficiència de vitamina D

La vitamina D és una vitamina liposoluble, que actua en el nostre organisme d’una forma semblant a com ho fan les hormones. El cos humà té la capacitat de produir-la, però per a això és necessari que rebi radiació UV del sol. És a dir, exposar-nos als raigs solars.

Les seves funcions són múltiples, com ara la intervenció en el funcionament del múscul cardíac, en els músculs en general i en el metabolisme ossi; reforça el sistema immunitari; afavoreix el microbioma intestinal i protegeix els vasos sanguinis. A més, intervé en l’absorció del calci i del fosfat i regula diversos gens.

Quan la seva aportació és deficitària, es presenten una sèrie de símptomes, que ens donen el senyal que hem d’intervenir. Aquesta simptomatologia varia en funció de l’edat, com mostra la taula:

	Lactants	Nens petits	Nens grans i adolescents	Persones adultes	Persones d’edat avançada
Símptomes de deficiència de vitamina D	– Enrampades musculars per falta de calci	– Lentitud en el tancament dels ossos del crani	– Dolor en caminar	– Ossos febles a les cames, pelvis i columna vertebral	– Risc elevat de fractures per qualsevol impacte
	– Crani tou	– Retard en aprendre a asseure’s, gatejar i caminar	– Cames arquejades i/o genolls junts en mancances greus	– Dolor al tacte i propensió a les fractures
	– Espasmes a la cara, mans i peus i convulsions	– Creixement ossi alterat, que deriva en escoliosi, cames arquejades o genoll valg	– Ossos pelvians aplanats en nenes, que estreny el canal del part

Causes de la deficiència de vitamina D

Les causes més habituals de la falta de vitamina D són les següents:

– Exposició solar insuficient

– Manca de vitamina D en l’alimentació

– Dificultat per a l’absorció de la vitamina D dels aliments

– Problemes de conversió de la vitamina D al fetge o en els ronyons

– Ingesta de medicaments que interfereixen en la capacitat de l’organisme per a l’absorció de la vitamina.

Exposició al sol: la font natural de vitamina D

L’exposició a la llum solar directa és la forma més senzilla de posar fi a la falta de vitamina D en l’organisme. D’aquí ve que se’n digui també la vitamina del sol. Si bé podríem pensar que aquesta manca es troba únicament en aquells països amb poca llum solar, la realitat és ben diferent. Espanya està per sota de Suècia o Noruega. La raó? L’ús de protecció per a la pell i una escassa exposició directa, principalment.

Quantitat recomanada d’exposició solar per a obtenir vitamina D

Segons les recomanacions, és suficient amb una mitjana entre cinc i quinze minuts uns tres cops per setmana. No obstant això, tot depèn del color de la pell, ja que aquelles amb una tonalitat més fosca podrien necessitar més temps.

En qualsevol cas, es recomana també que l’exposició no tingui lloc en les hores més fortes, sinó a primera hora del dia o a la tarda. L’increment en el nombre de casos de càncer de pell fa que calgui extremar les precaucions en la seva cura.

Factors que poden afectar la síntesi de vitamina D en la pell

Malgrat l’exposició solar regular, pot continuar havent-hi una deficiència. Però, a què es deu aquesta falta de vitamina D en la sang?

En concret, a una menor producció de vitamina com a resposta a la llum solar, que és freqüent en persones amb pell fosca; d’edat avançada, en reduir-se la quantitat de 7-dehidrocolesterol a l’epidermis, o que usen protector.

Tanmateix, la mala absorció no sols es pot produir a la pell en el moment de l’exposició solar, sinó també durant la ingesta dels aliments. Els factors que intervenen són els següents:

– Mala absorció dels greixos en l’intestí. A l’ésser una vitamina liposoluble, s’absorbeix juntament amb aquells. Aquest problema augmenta amb l’edat.

– Dificultat per a convertir la vitamina D de manera activa, per trastorns renals i hepàtics; malalties hereditàries poc habituals, com el raquitisme hipofosfatèmic, o per l’ús de certs medicaments, com els anticonvulsius o la rifampicina.

Aliments rics en vitamina D

Si per algun motiu, la falta de vitamina D és marcada i està repercutint negativament en la salut, l’exposició solar pot no ser suficient per a corregir aquest dèficit. En aquests casos, s’ha d’augmentar-ne la ingesta a través de l’alimentació i fins i tot recórrer a suplements.

Fonts de vitamina D en la dieta

Les principals fonts de vitamina D en els aliments són:

– Peixos grassos com el salmó, la tonyina, sardines i verats

– Anguiles i angules

– Lactis com la llet o el formatge

– Ous de gallina

– Fongs i bolets

– Aliments que han estat suplementats

Suplementació de vitamina D: quan considerar-la i com prendre-la

Si es presenten diversos dels símptomes esmentats, es recomana acudir al metge per a realitzar una analítica i verificar els valors de vitamina D. En cas de ser baixos, es receptarien suplements. Aquests també estan indicats per a persones d’edat avançada o en risc de manca, per no poder sortir a l’exterior o estar en centres de llarga estada. La dosi sol ser d’uns 20 micrograms al dia.