Com prevenir problemes auditius

L’oïda és un dels cinc sentits, i resulta importantíssima per mantenir el contacte amb l’exterior. És cert que la pèrdua de la vista, és a dir la ceguesa, és possiblement el darrer sentit al qual tots renunciaríem. Però no és menys cert que l’audició és un vehicle de comunicació de primer ordre i la seva pèrdua (la sordesa) va generant un problema d’aïllament a qui la pateix, aïllament que pot derivar en un problema de soledat crònica.

Hi ha moltes possibles malalties de l’oïda, i no totes es poden prevenir, com per exemple les degudes a l’envelliment. A continuació farem un repàs de les més importants.

Principals malalties i problemes de l’oïda

Esclerosi auditiva

En termes mèdics, otosclerosi, és un enduriment progressiu dels ossets de l’oïda interna, principalment l’estrep, que s’endureix i deixa de transmetre les vibracions que rep. Pot anar acompanyada de brunzits (acúfens o tinnitus) i acaba produint sordesa.

No estan clares les causes d’aquesta rigidesa. Es dona amb freqüència en pacients amb antecedents familiars, cosa que suggereix un problema genètic. Altres possibles causes són:

• Infeccions virals, com ara el xarampió
• Factors hormonals. Per exemple, pot empitjorar durant l’embaràs.
• Problemes del sistema immunitari, quan per error l’organisme ataca el sistema auditiu.

Presbiacúsia

És la sordesa produïda per l’envelliment. El problema avança progressivament i afecta tots dos sentits. Normalment es presenta amb la impossibilitat de sentir sons aguts i incomoditat en ambients sorollosos, com reunions amb converses creuades.

Malaltia de Ménière

És un problema crònic que afecta l’oïda interna. Sol produir vertigen (vertigen de Ménière) i normalment va acompanyada de molestos brunzits (acúfens) que són percepcions de sons que no existeixen en realitat.

També provoca pèrdua auditiva intermitent, que va i ve, i una sensació de pressió a l’oïda.

Sordesa sobtada

O hipoacúsia sobtada. Sol afectar una de les oïdes i genera una pèrdua auditiva que pot ser total al costat afectat. No se’n coneixen les causes, que podrien ser manca de reg sanguini, un problema neurològic (falta de transmissió del so pel nervi auditiu) o un virus.

Neuritis vestibular

Sovint està causada per un virus i no afecta l’audició. És una inflamació del nervi vestibular, responsable de l’equilibri, i genera mareig, nàusees i manca d’equilibri.

Otitis externa

És una inflamació del conducte de l’oïda externa, causada per una infecció per fongs o bacteris. Pot obturar completament el conducte. Pot ser molt dolorosa i provocar picor i febre, a més de secrecions purulentes.

Un tap de cera

Es produeix per una acumulació excessiva de cerumen. Pot ser un problema congènit. L’ús de “bastonets” (aquests pals per netejar —suposadament— l’oïda externa) normalment el que aconsegueixen és empènyer el cerumen cap al timpà, de manera que acaben obstruint el conducte auditiu.

No te l’has d’intentar treure; ha de ser un otorinolaringòleg qui ho faci.

Otitis mitjana

L’otitis mitjana és la inflamació de l’oïda mitjana, produïda generalment per una infecció. És freqüent en infants i produeix dolor, febre, pèrdua d’audició i possibles secrecions, fins i tot amb sang.

Perforació del timpà

Hi ha diverses causes que poden provocar la perforació:

• Introducció d’un objecte punxant
• Canvis bruscos de pressió
• Una infecció

És molt dolorosa i provoca pèrdua auditiva, amb secrecions líquides.

Prevenció de problemes auditius

• No escoltis música o altres sons a volum alt amb auriculars. Aquí pot regir una regla, la del 60/60: mantenir el volum a un màxim del 60% de la capacitat de l’aparell i no utilitzar-lo més de 60 minuts
• Protegeix les oïdes en ambients sorollosos. Utilitza un casc protector homologat que redueixi els sorolls del teu entorn: fàbriques, aeroports, zones de construcció. No t’exposis a sorolls forts
• No introdueixis res a les oïdes. Això inclou aquests bastonets de cotó de què ja hem parlat
• Davant qualsevol molèstia a una oïda, acudeix al metge que, eventualment, et podria derivar a un especialista en otorinolaringologia
• Tingues cura de tu mateix. Això, que ja has de fer per la teva salut general, inclou també les oïdes. No fumis i, si ets diabètic o tens predisposició a glucèmia elevada (nivell de sucre en sang), controla-la amb cura. Igualment, una circulació sanguínia correcta t’ajudarà amb la salut dels nervis auditius.

Bibliografia

Com prevenir problemes auditius (Universitat Europea)
Problemes d’audició (MedLine Plus)