Sexualitat, Vida de Parella

7 anticonceptius que no alteren les hormones

Pareja cariñosa en la cama

La píndola (amb els seus diferents tipus), els implants anticonceptius, els pegats… són mètodes molt usats i d’una gran fiabilitat. Els seus avantatges són indiscutibles, però tenen un inconvenient fins a cert punt poc conegut: són hormonals. Dit de forma més simplista: introdueixen hormones al cos femení, de manera que inevitablement alteren l’equilibri hormonal de la dona.

Les hormones són clau en determinades funcions corporals i tenen una funció rellevant en l’estat d’ànim, en la forma física i, per descomptat, en la vida sexual. Un desequilibri hormonal pot suposar canvis evidents en la vida diària.

Se surt de l’abast d’aquest article examinar en quina mesura poden afectar cada dona, perquè hi pot haver molta variabilitat. Però sentim a dir amb certa freqüència “com se’m posa de malament la píndola!” i, encara que n’hi ha de molts tipus, hi ha casos extrems que no toleren aquest “plus” d’hormones.

A continuació, enumerem 7 anticonceptius no hormonals, és a dir, que no alteren aquest desitjable equilibri.

1. Els preservatius

Són fundes de làtex que recobreixen el penis i impedeixen que el semen penetri a la vagina. És possiblement el mètode més utilitzat a tot el món.

Pros i contres

Són barats, es troben a supermercats i a molts altres punts de venda, i són fàcils d’utilitzar. N’hi ha de colors, de textures, formes, i fins i tot de sabors, diferents, la qual cosa pot afegir al sexe un component lúdic. A més, només es fan servir en el moment de les relacions sexuals amb penetració, i és l’únic mètode que permet que l’home controli la no concepció. Però el principal avantatge del condó és que evita la transmissió de malalties sexuals.

En contra, té que pot lliscar del penis, cosa que obligaria a la parella a utilitzar un anticonceptiu d’emergència (com la píndola del dia després). Un altre desavantatge poc conegut és que acostuma a ser de làtex, i algunes persones hi són al·lèrgiques. Però també n’hi ha de poliuretà, tot i que no se’n troben a tot arreu, i això soluciona el problema.

2. Els preservatius femenins

Bàsicament, com els masculins, proporcionen protecció mitjançant una “barrera”. Però no es col·loquen sobre el penis, sinó que s’introdueixen dins de la vagina. S’estima que tot just l’1% de les dones utilitza aquest sistema, malgrat la campanya impulsada fa uns anys pel Ministeri de Sanitat per promoure’n l’ús.

Pros i contres

El principal avantatge és que també eviten el contagi de les malalties de transmissió sexual i, per descomptat, l’embaràs. A més, es poden col·locar fins a vuit hores abans de les relacions. Amb el preservatiu femení, és la dona qui té el control de l’anticoncepció. En contra té que cal assegurar que el penis es col·loqui dins del dispositiu, ja que podria introduir-se entre aquest i la vagina. També podria lliscar a l’interior de la vagina, la qual cosa requeriria un anticonceptiu d’emergència. Són més cars que els masculins, i no tan fàcils de trobar.

3. Els DIU

Els dispositius intrauterins (DIU) tenen forma de T, són de plàstic i contenen coure. S’introdueixen a l’úter. Per tant, cal que hi intervingui la un metge, tot i el moviment a favor que sigui una infermera experta qui també pugui fer-ho.

Pros i contres

Són una solució a llarg termini, ja que poden romandre col·locats uns anys (fins a deu, depenent del tipus). Tenen l’avantatge que no cal recordar-se de comprar-ne periòdicament, ni de prendre una píndola diàriament.

En contra tenen que no protegeixen de les MTS (malalties de transmissió sexual), que poden desplaçar-se i que en el cas (poc probable, per descomptat) de produir-se un embaràs, aquest pot ser ectòpic, fet que requeriria la intervenció immediata d’un ginecòleg.

4. Els diafragmes

Tenen forma discal o semiesfèrica i es col·loquen al coll de l’úter. Impedeixen l’entrada dels espermatozoides. Es recomana usar-los amb espermicides per augmentar la seguretat.

Pros i contres

Poden col·locar-se abans de tenir relacions sexuals, però cal tenir en compte que els espermicides duren com a màxim tres hores i, més enllà d’aquest període, cal afegir espermicida extra. Requereixen certa adaptació, i pot caldre un cert temps per arribar a sentir-s’hi segura.

No són tan efectius en la prevenció de l’embaràs: entre el 92 i el 96 % d’efectivitat, davant del 98 % dels preservatius, per exemple. Es donen casos de cistitis amb el seu ús.

5. L’esponja

És això, una esponja, però que conté un espermicida i s’introdueix a la vagina. És d’un sol ús i no es pot dur més de 30 hores seguides.

Pros i contres

L’esponja té un doble efecte: d’una banda, l’espermicida mata o debilita els espermatozoides, i n’impedeix l’avanç cap a l’úter. De l’altra, l’esponja tapona l’entrada a l’úter (el coll de l’úter). És de fàcil ús, però exigeix certa preparació, ja que s’ha d’humitejar per activar l’espermicida. A continuació, s’ha d’introduir tan profundament com es pugui a la vagina (pot fer sentir-se incòmoda). Ha de quedar-s’hi almenys sis hores després de les relacions. És un cas molt poc freqüent però, si es trenqués, per extreure-la caldria anar al metge.

No poden fer-la servir les dones que han donat a llum recentment (o que hagin avortat), ni les que han patit algun trauma a la zona.

6. La planificació familiar natural

El mètode consisteix a controlar a la perfecció el cicle menstrual. Requereix un control exhaustiu, difícil de dur amb precisió. Inclou diversos factors de control: la temperatura basal, el tipus de flux vaginal, el calendari menstrual i d’altres.

Pros i contres

A favor, hi ha la seva efectivitat: fins al 99%. Però compte, el control ha de ser perfecte i el monitoratge és tan difícil que resulta gairebé impossible de seguir, ja que un simple episodi d’estrès o altres trastorns passatgers poden alterar significativament el cicle menstrual i arruïnar la planificació. Això fa que aquest mètode sigui un dels menys efectius.

7. La lligadura de trompes

Consisteix a obturar les trompes de Fal·lopi, que són els tubets que condueixen els òvuls madurs als ovaris, on romanen fins que són fecundats o expulsats durant la menstruació.

Pros i contres

A favor, hi ha la seva efectivitat, que arriba al 99,5% (o sigui, que 1 de cada 200 dones amb les trompes lligades pot quedar embarassada). És irreversible en pràcticament tots els casos, de manera que se sol aconsellar només a dones que ja han tingut fills i no en volen més, a les que tenen un risc elevat de patir problemes seriosos si es queden embarassades o bé a dones a partir de certa edat, en què un embaràs pot no tenir un bon final. Es duu a terme només si la dona té absolutament clar que no vol tenir fills.

També cal tenir en compte que es tracta d’una intervenció quirúrgica, per descomptat lleu, però que com tota cirurgia comporta certs riscos (infeccions, hemorràgies…).

Conclusió

Hi ha una variada oferta de mètodes anticonceptius, i sens dubte qualsevol dona pot trobar el que li resulta més adequat. Però s’ha de tenir en compte que únicament els preservatius (masculins o femenins) eviten la transmissió de malalties sexuals (ETS), que van des del VIH, causant de la sida, fins a la sífilis i moltes altres. Si tenim en compte que la seva incidència està augmentant, hem d’advertir d’aquest risc real. Només s’haurien de recomanar uns altres mètodes, hormonals o no, si la parella és totalment estable (si els dos membres de la parella són fidels entre si).