Benestar

Què és l’acupuntura

Per Revista Interès Mutu - 07/08/25

Índex de continguts

L’acupuntura és part del cabal cultural de la medicina tradicional xinesa, que aglutina un conjunt de disciplines que perduren des de fa milers d’anys. L’acupuntura es fonamenta en la filosofia ancestral del taoisme, que considera l’univers dividit en dues entitats contraposades, però alhora complementàries: el ying i el yang.

L’equilibri entre el ying i el yang

El yang representa els elements del nostre món que són de connotació més positiva per a l’home (sol, cel, calor, primavera…). El yang, per contra, representa els elements més negatius (el fred, l’hivern, les malalties cròniques…).

La visió de l’acupuntura és entendre l’organisme humà com un sistema que, quan es gaudeix de bona salut, tots dos, ying i yang, estan perfectament integrats i en equilibri. La pèrdua de la salut s “explicaria per la pèrdua d’aquest equilibri entre tots dos o bé amb relació al medi extern, i sobre això sobrevindria la malaltia. El cos humà es veu, doncs, com un complicat entramat d “òrgans i teixits en què ying i yang viatgen i es distribueixen per tot l’organisme gràcies a una sèrie de canals anomenats xin o meridians. Aquests canals es trobarien a pocs mil·límetres de la pell i la seva manipulació és la que permetria redistribuir el flux de cadascun amb el propòsit de recuperar l’equilibri perdut i, per tant, la salut. Mitjançant la manipulació física del xin s’aconseguiria, bé el restabliment de l’equilibri perdut, o bé la recuperació de l’harmonia òptima amb el medi extern.

L‘origen de l’acupuntura

Els orígens són a la Xina, on va sorgir fa més de 2.500 anys. Va aparèixer com una forma de teràpia més dins de l’ampli conjunt de mètodes que conformen la medicina xinesa tradicional, que comprenen també la fitoteràpia (basada a les herbes medicinals) la moxibustió (basada en el contacte amb substàncies naturals incinerades) la teràpia de succió (mitjançant ventoses), el massatge, la teràpia transcendental.

L’acupuntura es va estendre aviat al Japó, Corea i els països limítrofs amb la Xina. A Europa es va introduir al segle XVII, però no va aconseguir l’auge que té al país d” origen; a Chin i alguns països limítrofs, forma part fins i tot de les teràpies acceptades pels sistemes nacionals de salut.

Mètodes i mitjans de l’acupuntura

El tractament bàsic de l’acupuntura es duu a terme mitjançant agulles finíssimes de metall (abans, d’or, plata o ferro, actualment d’acer inoxidable), de 3 a 25 cm de llargada i usades en fred, en general. S “introdueix cada agulla a la pell d’1 a 3 mil·límetres només durant almenys 20 minuts. Per tractar una malaltia poden ser necessàries diverses sessions. L’acupuntura tradicional descriu 26 meridians i més de 600 punts terapèutics, però, igual que passa amb altres medicines alternatives, hi ha diferents escoles. L’estimulació en els punts del cos es pot dur a terme, a més de les agulles, mitjançant el làser ( làser-acupuntura ) o l’electricitat ( electro-acupuntura ). També hi ha el dígit-puntura (variant en què s’exerceix pressió amb els dits).

Aplicacions de l’acupuntura

Segons la pràctica habitual de l’acupuntura, es pot afirmar que hi ha tres finalitats principals: alleujar el dolor, protegir davant les infeccions o influir en la regulació de les funcions fisiològiques.

La causa principal de demanda d’acupuntora és el dolor, sigui agut o crònic. En aquesta categoria entren malalties com:

L’artritis reumàtica
La lumbàlgia (o lumbàlgia)
El mal de coll
El dolor radicular (o dolor d’una arrel nerviosa, com ara la ciàtica)
El dolor posttraumàtic o postquirúrgic
El dolor dental
El mal d’espatlla,
Els còlics biliar i renal
El mal d’estómac
El dolor menstrual
El dolor facial
Les cefalees (mals de cap).

Però l’acupuntura és també sol·licitada per a altres problemes clínics molt variats, com ara:

Nàusees i vòmits
Tensió elevada o tensió baixa
Rinitis al·lèrgica
La depressió
Els efectes adversos de la quimioteràpia o radioteràpia,
La inducció al part, etc.

És segura l’acupuntura?

L’acupuntura, ben feta, és indolora i de molt escassa toxicitat. Presenta molt poques contraindicacions i no genera cap addicció. Però és una teràpia que exigeix una especial perícia. Això és important, no només pel fet de garantir pràcticament complicacions nul·les, sinó perquè la clau de la seva eficàcia resideix en la localització exacta dels punts que s’estimulen. L’acupuntura, administrada per acupuntors no experts, ha determinat que es descriguin lesions i efectes adversos, conseqüència de la manca de formació de l’acupuntor.

També s’han descrit infeccions com l’hepatitis B, per una mala esterilització de les agulles, però aquest risc és comú a qualsevol intervenció mèdica cruenta, és a dir, que travessi la pell del pacient.

Una teràpia realment eficaç?

Els estudis clínics realitzats per avaluar-ne l’eficàcia són innombrables, malgrat la gran dificultat que planteja dissenyar assajos en allò que la teràpia es pugui comparar amb placebos, o bé en què establir un pla a doble cec (esquema en què ni el metge ni el pacient saben quin remei s’empra). En qualsevol cas, sí que es poden extreure algunes conclusions força fidedignes sobre la seva eficàcia en algunes malalties. Revisem a continuació les disciplines en què ha demostrat més eficàcia.

Direm, finalment, que a Espanya, més de la meitat (59,8%) de la població confia molt-bastant-alguna cosa a l’acupuntura, i que la confiança en aquesta teràpia augmenta segons ho fa el nivell d” estudis del pacient.

Tractament del dolor

Ha demostrat inapel·lablement la seva eficàcia a la majoria dels dolors. Al dolor crònic ha demostrat ser fins i tot similar a la morfina, amb l’avantatge de no aparellar els temibles efectes de la droga. Hi ha estudis que avalen la seva eficàcia contra diverses formes de cefalees tensional, migranyes), en el dolor de l’artritis reumatoide (i aquí sembla que alleuja la rigidesa muscular i incrementa la mobilitat), en el dolor ciàtic, l’espatlla dolorosa, la cervicàlgia, el dolor post-cirurgia, el dolor post-cirurgia, o de turmell, el colze de tenista, el dolor dental després d’una intervenció, sembla també eficaç en la fibromiàlgia i el dolor del part, encara que això requereixi més estudis per afirmar-ho amb rotunditat.

Tractament d’infeccions

La tècnica ha demostrat certa eficàcia com a adjuvant en el tractament d’infeccions, com ara la disenteria. D’altres, com la tos ferina, o l’hepatitis B, podrien beneficiar-se d’aquesta teràpia, però novament no està definitivament demostrat.

Alteracions del metabolisme

En determinades alteracions metabòliques, com la hiperuricèmia (excés d’àcid úric) se n’ha documentat la capacitat per reduir els nivells d’àcid úric i millorar, per tant, la possible gota. També a la diabetis no insolí-dependent alguns estudis han demostrat certa eficàcia en el control de la malaltia.

Neurologia

S’ha fet servir amb cert èxit en el tractament de la paràlisi facial, però sobretot en el tractament precoç de la paràlisi a conseqüència d’un accident cerebrovascular, sent més eficaç si s’usa com a complement a la teràpia tradicional rehabilitadora. Els resultats d’estudis en malalts en coma també semblen apuntar que podria tenir un paper eficaç en aquest problema. Igualment, passa amb l’insomni, tot i que cal investigar-ne més.

Aparell respiratori

Ha demostrat clara eficàcia en el tractament de la rinitis al·lèrgica, i relativa a l’asma bronquial (és aquest cas, més en el manteniment a llarg termini que en el rescat de crisis agudes)

Aparell digestiu

Sembla ser molt eficaç en el control de nàusees i vòmits, sobretot quan els trastorns es deuen a tractaments quimioterapèutics. Es pot utilitzar també complementàriament en el mal d’estómac (epigastralgia) i en les dispèpsies en general, així com en la colitis ulcerosa i la síndrome de còlon irritable. Alguns estudis apunten que pot ser d’ajuda en la modulació de la funció secretora biliar quan hi ha pedres a la vesícula.

Aparell urinari

Pot tenir certa eficàcia en l’alleujament de la retenció urinària funcional i en el dolor produït per pedres al ronyó i vies excretores. Igualment, pot ajudar a la prostatitis crònica, la síndrome uretral femenina ia la profilaxi de les infeccions urinàries recurrents.

Ginecologia

La seva eficàcia en aquest camp sembla que està recolzada per diversos estudis que mostren que és activa en l’alleujament del dolor per dismenorrea (dolor menstrual) i en la síndrome premenstrual. La seva capacitat per estimular la contracció uterina s “ha aprofitat per intentar corregir la posició anòmala del fetus el tercer trimestre de l” embaràs, així com per afavorir el treball del part. S “ha defensat també la seva capacitat d” estimular la secreció de prolactina, de manera que després del part millora la lactància.

Cardiovascular

Alguns estudis semblen demostrar un paper eficaç en el tractament de la tensió baixa (hipotensió), a les primeres fases de la hipertensió i en el tractament de l’angina de cor. Pel que fa a aquesta última, se’n desaconsella l’ús si ni s’ha descartat clarament el diagnòstic d’infart i si no es disposa de l’equip cardiològic adequat.

Psiquiatria

Sembla que no hi ha dubtes en la seva eficàcia contra la depressió (endògena, neuròtica o després d’un accident cerebrovascular). Pot estimular la secreció d’endorfines, cosa que pot justificar com ha crescut molt el seu ús en aquest camp.