Quins tipus de pròtesis de maluc existeixen i quina és la millor per a tu?

La col·locació de pròtesis és una intervenció que permet recuperar la mobilitat i reduir el dolor en persones amb artrosi, fractures o desgast articular avançat. Tanmateix, cal tenir en compte diferents aspectes per triar entre els diversos tipus de pròtesis de maluc. Per exemple, factors mèdics, l’edat del pacient, l’estil de vida i la qualitat de l’os.

Què és una pròtesi de maluc i quan es recomana?

Una pròtesi de maluc és un implant artificial que substitueix parcialment o totalment l’articulació del maluc. Aquesta intervenció sol recomanar-se quan el dolor limita la mobilitat de manera considerable i els tractaments conservadors no funcionen. A més, el desgast articular ja és irreversible.

Sol ser el cas de l’artrosi avançada, necrosi del cap femoral, fractures complexes, displàsies o malalties reumatològiques. La cirurgia també pot ser necessària després d’un traumatisme o quan s’ha produït un xoc femoroacetabular, que causa dolor de maluc persistent.

Tipus de pròtesis de maluc segons el grau de substitució

En funció de quines siguin les parts de l’articulació a substituir, hi ha tres grans categories:

• Pròtesi total de maluc. Substitueix tant el cap del fèmur com l’acetàbul, que és la cavitat de la pelvis. És la més habitual en pacients amb artrosi severa o dany estructural complet.
• Pròtesi parcial de maluc. També coneguda com a mitja pròtesi de maluc, substitueix només el cap femoral. S’utilitza en fractures del coll femoral en persones grans.
• Pròtesi de superfície. És menys invasiva i conserva més os, tot i que el seu ús ha disminuït per complicacions associades a certs materials.

Conèixer la diferència entre pròtesi total i parcial de maluc ajuda a entendre per què se’n tria una o altra en funció de l’edat, l’estat ossi i la causa de la lesió.

Tipus de pròtesis de maluc segons el sistema de fixació

Les pròtesis es poden fixar a l’os de diferents maneres:

• Pròtesi cimentada. S’adherix a l’os mitjançant un ciment quirúrgic. Sol indicar-se en persones grans amb ossos més fràgils o poca capacitat de regeneració.
• Pròtesi de maluc no cimentada. S’implanta sense ciment i l’os creix al voltant de l’implant. Requereix un bon estat ossi, per això es recomana en pacients més joves i actius.
• Pròtesi híbrida de maluc. Combina tots dos sistemes. El component femoral no cimentat i l’acetabular cimentat, o a l’inrevés.

Quins factors determinen el tipus de fixació?

Els factors a considerar són l’edat del pacient, el nivell d’activitat física, la qualitat de l’os i l’existència de patologies prèvies. També es valora el pronòstic a llarg termini i la necessitat de revisions quirúrgiques.

Tipus de pròtesis de maluc segons el material

Els materials dels diferents tipus de pròtesis de maluc influeixen en la durabilitat i la compatibilitat amb el cos. Cal tenir en compte l’edat, al·lèrgies i nivell d’activitat. Els més comuns són:

• Metall-metall. Resistents, però s’utilitzen menys per la possible alliberació d’ions metàl·lics.
• Metall-polietilè. Opció segura i duradora.
• Ceràmica-ceràmica. Molt resistents al desgast, recomanades per a persones joves.
• Ceràmica-polietilè. Bona durabilitat i baix risc de reacció al·lèrgica.
• Pròtesis de maluc de titani. Lleugeres, biocompatibles i de gran durabilitat. Són una de les preferides en les cirurgies modernes.

Quin tipus de pròtesi és millor en cada cas?

No hi ha una única resposta a la pregunta de quina és la millor pròtesi de maluc, ja que depèn del perfil del pacient. En general:

• Majors de 70 anys: pròtesis cimentades i de polietilè.
• Adults joves i actius: pròtesis no cimentades o híbrides, amb components ceràmics o de titani.
• Pacients amb os fràgil: sol optar-se per una pròtesi cimentada.

En qualsevol cas, és important comptar amb un equip mèdic especialitzat que valori els tipus d’artroplàstia de maluc disponibles segons el diagnòstic. També és important informar-se sobre la cobertura en pròtesis, ja que algunes assegurances mèdiques ofereixen garanties específiques per a certs tipus de fixació o recanvis.

Recuperació i cures després de la implantació d’una pròtesi de maluc

La recuperació varia segons la intervenció i la salut del pacient. Normalment, es comença a caminar amb ajuda el mateix dia o l’endemà de l’operació. La fisioteràpia és essencial per recuperar la força i la mobilitat.

Les cures postoperatòries inclouen mantenir la ferida neta, evitar moviments bruscos, seguir una dieta equilibrada i fer els exercicis indicats. En alguns casos, es pot valorar una indemnització per pròtesi si el dany previ està cobert per una pòlissa o accident laboral.

Preguntes freqüents sobre les pròtesis de maluc

Quan es pot tornar a caminar?

En la majoria dels casos, dins les primeres 24-48 hores després de la cirurgia i amb suport. A les 6-8 setmanes, normalment s’aconsegueix caminar de forma autònoma i sense dolor.

La pròtesi es pot afluixar amb els anys?

Sí. Pot passar per desgast o pèrdua òssia, tot i que les millors pròtesis de maluc estan dissenyades per durar dècades. S’han de fer controls periòdics.

Es pot fer esport després de l’operació?

Sí, però amb limitacions. Es recomana caminar, nedar o anar en bicicleta. Cal evitar esports d’impacte o de contacte.

Cal canviar-la amb el temps?

Pot ser necessari després de 15-25 anys, segons la pròtesi, el material i l’ús. En pacients joves, és més probable que calgui un recanvi.

A MGC cuidem les teves articulacions en totes les etapes de la teva vida

L’elecció d’una pròtesi de maluc ha d’estar avalada per un diagnòstic individual realitzat per un equip mèdic especialitzat. A MGC, especialistes en assegurances de salut, t’oferim un servei integral de traumatologia, diagnòstic per imatge, assessorament i artroplàstia personalitzats.

Edita l’entrada

També comptem amb cobertures quirúrgiques per a intervencions com la implantació d’una pròtesi de pelvis o de maluc, i la possibilitat de sol·licitar una segona opinió mèdica perquè prenguis la millor decisió per a la teva salut.