Tinc un bony al pit

Potser has deixat passar massa temps des que et vas fer la darrera autoexploració de mames, o d’ençà de l’última mamografia, però el cas és que t’has notat un bony al pit i t’has espantat, perquè, és clar, sempre tendim a associar un bony al pit amb un tumor. La majoria de vegades, però, no és pas maligne; per tant, no t’hi amoïnis.

Els bonys, o nòduls, al pit poden tenir un aspecte molt variat i ser de naturalesa diversa:

• Tenen una consistència ferma, sense protuberàncies i una forma més o menys arrodonida.
• Es mouen per sota de la pell.
• Són en una lloc estrany i no gaire delimitat de la mama.
• Hi ha una zona de la mama que ha variat de color i s’hi noten petits clotets.
• Ha canviat la forma de la mama.
• Fins i tot es poden associar a una secreció anòmala o a una retracció del mugró.

Gairebé sempre és la dona mateixa qui els detecta, de manera accidental, en una exploració rutinària o perquè li causen certa molèstia. En altres casos, es troben amb un revisió mèdica o una exploració rutinàries.

I, tot i que la preocupació és lògica, el cas és que la majoria de vegades són de naturalesa benigna. De tota manera, te’ls has de fer mirar de seguida que puguis.

Per què es produeixen

Com que les possibilitats són diverses, les causes també:

• Quists mamaris. Són bosses de líquid que es formen dins de la mama, de mida molt variable. En general es nota el líquid amb el tacte, però igualment poden tenir una consistència ferma. Se solen associar al cicle menstrual, de manera que es formen, creixen o desapareixen amb el cicle.
• Mames fibroquístiques. Són canvis en el teixit, amb bonys que fan pensar en una corda i que fluctuen durant el cicle menstrual. Acostumen a desaparèixer quan s’acaba la menstruació.
• Lipoma. És una acumulació de greix en una zona de la mama, tova al tacte i que, normalment, no té importància.

• Fibroadenomes. Són tumors no cancerosos, és a dir benignes, i els més freqüents a les mames. Es poden donar a qualsevol edat, però són més habituals en dones d’entre 20 i 40 anys. Quan s’arriba a la menopausa solen desaparèixer.
• Infeccions, que són acumulacions de líquid infectat al teixit mamari (abscessos). Acostumen a fer mal i produeixen canvis en la pell de la mama.
• Càncer de mama.

Com es diagnostica

Si et notes cap bony, has d’anar al metge de seguida, tal com hem explicat més amunt. El metge de família es pot fer càrrec del problema, si més no durant les fases primerenques en els casos següents:

• Dones joves amb bonys o nòduls dolorosos que, poc o molt, no tenen lesions palpables.
• Dones de menys de 50 anys que presenten una secreció del mugró però sense altres problemes associats.

El metge et farà la història clínica; és a dir, et demanarà pels factors de risc, els antecedents familiars, els medicaments que prens, el teu historial ginecològic i obstètric, les causes de la consulta i el teu context personal.

Tot seguit passarà a l’examen físic del nòdul mamari: nombre de bonys, localització, mida, forma, consistència, delimitació de la mobilitat, possible associació amb el cicle menstrual, exploració dels ganglis limfàtics de l’aixella i de les clavícules i el coll, i, en general, farà la cerca de qualsevol factor que doni cap pista sobre la naturalesa de la lesió.

El metge de família deriva la pacient a l’especialista en els casos següents:

• Totes les dones que tenen una tumoració palpable.
• Les dones de més de 50 anys amb secreció sanguinolenta del mugró. Si es tracta d’una dona jove, quan la secreció és persistent o problemàtica.
• Dolor de mames que no respon a un tractament analgèsic.
• Retracció o deformació del mugró.
• Canvis en l’arèola (la zona de tonalitat fosca al voltant del mugró).
• Antecedents familiars de càncer de mama.

L’especialista farà les proves escaients per fer-ne un diagnòstic precís, entre les quals hi ha:

• Ecografia.
• Mamografia.
• Punció amb una agulla per obtenir una mostra de teixit.
• Biòpsia, per analitzar la mostra i comprovar si el nòdul és benigne o maligne.

Com es tracten

El tractament depèn dels resultats dels estudis a què se sotmet el nòdul. Pot incloure de medicaments —com ara antibiòtics, si es troba cap abscés mamari, o medicaments hormonals, en cas de malaltia quística de la mama— fins a procediments quirúrgics, que poden consistir en l’extirpació del tumor, però conservant la mama, o bé en l’extirpació de tota la mama, en cas d’un càncer amb una extensió i naturalesa que ho faci recomanable.

Bibliografia

https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/salud-femenina/trastornos-mamarios/bultos-en-la-mamahttps://www.breastcancer.org/es/informe-patologico/cancer-mama-estadios?gad_source=1&gclid=Cj0KCQiAuqKqBhDxARIsAFZELmKhSSKEhkShPbBRiOgUKHf6PekItAfHBobttgllCYXmdfAyyRy7v9IaAg9YEALw_wcB