Tinc dolor a l’espatlla

L’articulació de l’espatlla és la més mòbil de tot l’organisme i pot presentar lesions ja des de la joventut. El Dr. Manuel Mendoza, metge especialista en traumatologia de la Mútua General de Catalunya, ens parla sobre el dolor d’espatlla, una de les consultes més freqüents en aquesta especialitat.

Què pot causar dolor a l’espatlla? Un dels problemes que poden causar lesions a l’espatlla són els moviments repetitius. L’articulació de l’espatlla és una estructura anatòmica bàsicament tendinosa, molt mòbil i que permet moviments per sobre de si mateixa. Si són repetitius i impliquen un sobreesforç, per exemple els que es fan al gimnàs o a les activitats laborals que requereixen tasques de dalt a baix, hi haurà un desgast que pot derivar en una lesió.

Quines persones són més propenses a tenir aquesta patologia? En general, el dolor d’espatlla afecta dos grups de població. D’una banda, una població jove que bàsicament presenta lesions per traumatisme i per inestabilitat, sobretot a causa de la pràctica d’esports de llançament i de contacte. De l’altra, una població adulta amb lesions degudes a la degeneració de les estructures tendinoses, que amb el temps poden derivar en artrosi i fins i tot pot fer-se necessari substituir aquesta articulació per una pròtesi.

Com es fa el diagnòstic? Avui dia tenim a la nostra disposició diversos mitjans de diagnòstic per valorar les lesions de l’espatlla: la radiologia simple, l’ecografia i la ressonància, que és la prova més precisa i fiable. Aquesta prova és la que ens proporcionarà un informe quantitatiu i qualitatiu de la lesió que presenta el pacient. I amb aquestes dades podem establir una estratègia terapèutica per determinar si es necessita un tractament conservador, un tractament rehabilitador o un tractament quirúrgic.

Com poden afectar aquestes lesions de l’espatlla en les activitats de la vida diària? Les lesions a l’espatlla sempre es manifesten per dues condicions: la fatiga i el dolor i la impotència funcional. La fatiga que afecta els esportistes joves comporta una espatlla inestable, que no té un rendiment absolut, sobretot en l’esport de llançament o de precisió. En un altre tipus de població, aquesta fatiga ocasiona una dificultat per desenvolupar les activitats de la vida diària que requereixen un rang de mobilitat en els tres sectors: a la flexió, en la rotació externa i en la rotació interna, com ara vestir-se, pentinar-se, rentar-se….

El dolor és el motiu principal pel qual els pacients acudeixen a la consulta, sobretot el dolor nocturn, que està gairebé sempre present, especialment si es dorm de costat. Una altra de les causes és quan el dolor impedeix fer les activitats normals de la vida diària, com ara col·locar-se el cinturó de seguretat o, en les dones, cordar-se correctament el sostenidor.Per tant, i resumint, el que majoritàriament fa que es vagi a la consulta és el dolor, la impotència funcional i el baix rendiment en les activitats esportives.

Quin tractament és adequat en aquesta mena de patologies? A la població jove, si hi ha una inestabilitat a l’espatlla, ha de ser reparada o el pacient pot tenir una lesió greu a l’articulació de l’espatlla. La reparació es pot fer amb tècniques semi invasives, com ara l’artroscòpia, que necessita incisions mínimes i obté resultats més que acceptables. Si la població és adulta, el tractament mèdic serà el convencional: rehabilitador, ergonòmic i postural. Però si les lesions que presenta aquesta població són perquè estan afectats els tendons que fan funcionar l’articulació de l’espatlla, s’haurà de fer un tractament quirúrgic reparador, perquè si no, l’espatlla no funcionarà mai en condicions excel·lents.

Quan parlem de la població més gran i tenim un procés artròsic degeneratiu d’aquesta articulació que causa molt dolor i molta impotència funcional, sempre queda la possibilitat de fer el recanvi protèsic de l’articulació, com ara al maluc i al genoll, que sol tenir resultats excel·lents.

Com podem prevenir les lesions a l’espatlla? Molts dels nostres pacients ens pregunten com poden prevenir les lesions. Quan es tracta del grup de pacients joves, sol ser difícil frenar-los en la seva activitat i en aquests casos ens hem de limitar a tractar allò que s’ha lesionat, a restaurar l’anatomia que s’ha lesionat. Quan parlem de la població adulta, se sol recomanar un tractament postural i ergonòmic. Per explicar-ho d’alguna manera, treballar per sobre de l’alçada de les espatlles comporta que “el marc de la porta”, que és la clavícula i la part superior del acromi, fregui amb la part inferior dels tendons. I aquest desgast que es produeix en xocar un os contra un tendó, arribat un moment desencadenarà un trencament del tendó. El fet de no dormir del costat afectat facilita que es tingui un millor descans nocturn. I evitar les activitats de dalt a baix facilita que no hi hagi una irritació de les estructures anatòmiques per sota del acromi.

Finalment, a la població molt gran, el consell és el tractament farmacològic d’aquestes lesions i molèsties. Aquestes mesures es poden combinar amb més, com ara la crioteràpia. El gel és un antiinflamatori que arriba perfectament a l’articulació de l’espatlla i és un tractament de fàcil aplicació, sempre aconsellable per a tots els nostres pacients.