Nandu Jubany: “Animaria tothom a donar gas a la vida i creure en els somnis, perquè el món serà molt més maco”

Cuiner, restaurador i amant de la bona cuina. Així es defineix Nandu Jubany, un dels nostres mutualistes més cèlebres i carismàtics, amb qui hem tingut l’ocasió de parlar i que, generosament, ha compartit amb nosaltres les seves vivències i la seva experiència amb la Mútua.

Quan només era un nen, Nandu Jubany estava convençut que l’ofici de cuiner no seria el seu “mai de la vida”, perquè “l’havia robat als seus pares”. Tenien un restaurant i hi dedicaven moltes hores. Té molt gravat el record de no poder gaudir d’ells tant com hauria volgut, ja que estaven sempre treballant i no podien anar-lo a veure quan jugava partits de futbol o quan corria amb la moto, la seva gran passió. No obstant això, quan tenia només 10 anys va començar ajudant-los al restaurant, precisament per comprar-se una moto, i als 16 va decidir que ser cuiner “era un bon camí a la vida… i, d’això, ja fa més de 30 anys”.

La tardor de 1995 obre les portes Can Jubany, a Calldetenes (Barcelona), molt a prop de Vic, en una acollidora masia d’arquitectura tradicional reconvertida en un espai per descobrir un nou concepte gustatiu que, ràpidament, esdevé un referent gastronòmic. Només tres anys després d’obrir, el 1998, el restaurant i el seu xef, reben l’estrella Michelin, tot i que, per al popular i mediàtic cuiner d’alta gastronomia, la seva estrella és sempre el client.

L’any vinent, Can Jubany farà 25 anys, una fita molt significativa i imagino que molt important per a tu i el teu equip. Quina reflexió fas sobre aquests anys? És un somni meu i de la meva dona que, al final, s’ha acabat fent realitat. Hi hem enredat a molta gent, a un gran equip que ho ha fet possible. Estic molt content d’aquests 25 anys. Hem creat un restaurant que és un referent, on la gent s’hi troba bé, s’hi sent com a casa, i hi hem fet molts amics. Professionalment estic molt content, però no només del que hem aconseguit a Can Jubany, sinó de tot el que hem fet al llarg d’aquests 25 anys.

Com ho celebraràs? Ho estem rumiant. L’any que ve hi haurà novetats i canvis importants, que no et puc avançar. El meu fill, que ja té 19 anys, està rumiant ser cuiner i és possible que enfoquem la celebració pensant en la seva incorporació al projecte i en els canvis que farem.

A la Mútua, la nostra raó de ser són els mutualistes, per tu la teva estrella és el teu client, però una estrella Michelin i tres soles Repsol, imagino que també fan il·lusió. Quin significat tenen per a tu els reconeixements a la teva feina? Com tu dius molt bé, jo em dec al meu client i no el puc defraudar en les seves expectatives quan ve a casa meva a celebrar el seu aniversari o a compartir un dinar amb els amics, la família… El nostre compromís és que tots marxin molt contents. Aquesta és la nostra feina diària. Si això, a més, té un reconeixement, doncs fa molt de goig, perquè és una recompensa a un equip de persones que donem la vida per aquest projecte.

L’any passat vas inaugurar un nou restaurant, el Pur/Impur a Barcelona. Què ofereix aquesta nova proposta? És una proposta mirant al futur i mirant el tipus de restaurant que, quan viatjo pel món, a mi m’agrada. És el meu restaurant ideal: un restaurant per anar-hi sovint, un restaurant de producte, que no volem que estigui “disfressat”, per això el nom de PUR. Si hi ha salses, es posen a part. El respectem al màxim, que sigui producte del dia, i totes les elaboracions, fetes el mateix dia.  Aquesta puresa fa que no t’engreixis, que puguis menjar sa, que tinguis una digestió com déu mana. I et dona la llibertat de menjar el que tu vols. A Can Jubany t’encasellem amb el menú d’aquella temporada, i aquí tens més llibertat. És un restaurant que m’encanta! Si no fos meu, seria el meu restaurant ideal, igualment.

Quants restaurant gestiones actualment? Actualment portem uns 19 restaurants, incloent-hi els sis que són nostres. Entre altres, assessorem l’Hotel Majestic, a Barcelona, l’Hotel Hermitage d’Andorra i Finca Montesqueiro, al costat de La Corunya.

Un 19 de gener de 2018 celebres el teu aniversari, 47 anys, sobre la moto, al Rally Dakar, un somni que estaves fen realitat. Penúltima etapa, la tretzena (San Juan-Còrdova), 900 km, i et dius a tu mateix “Gas, Nandu, que això ja ho tens!”. Què és tot el que has obtingut donant gas a la vida? El meu hobby, la velocitat, és cert que m’ha anat molt bé per a la meva vida. Porto un ritme accelerat, faig moltes coses, molts quilòmetres a l’any, amb cotxe i amb moto, per poder arribar a molts actes i esdeveniments, als restaurants, a casa, a tot arreu! Hi ha gent que es pregunta si som tres germans bessons, però no, només en sóc un!

Diries que un dels teus lemes podria ser “Gas a fondo a la vida, amics, que els somnis hi són per fer-los realitat!”. És la tenacitat el teu secret per fer realitat els teus somnis? Exacte! Sempre he cregut en els somnis. És quelcom que no ens pot prendre ningú i, a vegades, es compleixen! Jo dic que els treballis. Els has de treballar bé i si et prepares, molt sovint, sense adonar-te’n, els somnis es fan realitat. Animaria tothom a donar gas a la vida i creure en els somnis, perquè el món serà molt més maco.

Ets una persona que té un somriure franc, obert, sincer, que li somriu a la vida. Et consideres una persona agraïda? Sí, penso que soc una persona agraïda o que mira de ser-ho. A vegades no arribes a tot. Com que decidim moltes coses cada dia, a vegades t’equivoques i a vegades te n’adones tard, i has de demanar disculpes o demanar perdó, però… un dels objectius que tinc a la vida és anar a dormir tranquil i estar bé amb mi mateix i amb la gent que m’envolta. No m’agrada deixar coses sense fer o sense dir. No m’agrada tenir maldecaps i que hi hagi malentesos. I això m’ajuda a viure més tranquil i ser més feliç.

Com va ser que et vas fer de la Mútua General de Catalunya (ara MGC Mútua)? Nosaltres vivim a Sant Julià, al costat de Vic, i amb la Mútua podíem anar als metges que volíem, tant els meus fills, com la meva dona i jo. Abans érem d’una altra mútua que no ens ho cobria tot. Per això vam canviar. Som de la Mútua des del 2014.

Has tingut algun moment complicat, alguna malaltia, algun contratemps, que ens vulguis explicar i compartir amb nosaltres? Estic molt agraït a la Mútua, per això m’agrada fer aquesta entrevista. Estic molt content i, a més, recomano a la gent que se’n faci. Amb els anys, veus que, quan hi ha problemes, no totes les mútues hi són; i una mútua hi és, perquè et curin quan et fas mal. Jo n’he abusat una mica… L’any que vaig preparar el ral·li Dakar, vaig començar l’any trencant-me les dues espatlles i em van fer dues operacions. Després em vaig trencar una costella. Després el cúbit i el radi, que també em van operar, i vaig estar més de 10 mesos sense poder anar amb bici ni amb moto. Semblava que ja no podria fer més el Dakar. També em vaig trencar el quàdriceps. No vaig agafar mai la baixa, però sí que em van operar i em vaig recuperar, i em va sorprendre que no em fessin fora (de la Mútua), i no només això, sinó que, a més, em va voler conèixer el director general. Va venir a veure’m, i jo us ho agreixo molt, perquè no és el mateix que tinguis un constipat i vagis al metge, que una persona que en dos anys l’hagin operat cinc vegades, i no pas qualsevol, sinó els millors professionals.

Creus que ara vivim una època de “culte a la salut”, que ara ens cuidem més que abans? Crec que sí. Vivim una època en què la gent es vol cuidar molt. Som més conscients de les malalties que podem patir si no ens cuidem, que sempre ens passen coses, ens preocupem més i volem menjar saludable. Ens importa el que mengem i d’on venen els productes que mengem. L’alimentació i cuidar-se ha passat, no sé si a un primer terme, però per a molta gent que conec, és una prioritat a la vida, i això està bé.

T’atreveixes a donar-nos una “recepta per a la vida”? Quins són per a tu els ingredients necessaris? M’ho poses molt difícil… Aquests dies  tenim molt present a Punset, que ens ha deixat. Penso en el que deia: que no es pot tenir por. Així que, per mi, els ingredients serien: no tenir por, ser feliç, estar acompanyat de la millor gent, anar a dormir tranquil cada dia, treballar en allò que t’agradi i gaudir de la teva feina i, en definitiva, no demanar més del compte a la vida, sinó viure-la cada dia intensament.