L’herpes genital

L’herpes genital és una malaltia contagiosa causada pel denominat virus herpes simplex (VHS). Aquesta infecció ataca la pell i les membranes mucoses dels genitals i de l’anus. Es transmet per via sexual i també pel simple contacte físic.

Es manifesta en forma de petites lesions cutànies consistents en una vesícula (una lesió en forma de bossa) envoltada d’una zona d’envermelliment. Sol provocar dolor, prurit (o siga, picor) i cremor. Diversos dies després d’iniciar-se el procés, les vesícules es trenquen i es transformen en petites úlceres que al cap de dues o tres setmanes es curen sense deixar cicatriu.

El virus herpes simple

Existeixen dos tipus de VHS. Ambdós poden afectar la pell i les mucoses de qualsevol part del cos.

El VHS tipus 1

És el més comú i afecta principalment la boca i els llavis, on produeix l’anomenat herpes labial o herpes febril.

Al voltant del 80 % dels adults posseeix en la seva sang anticossos que protegeixen del virus VHS tipus 1.

El VHS tipus 2

Afecta principalment els genitals.

Aproximadament el 25 % dels adults posseeix anticossos que protegeixen front al virus VHS tipus 2.

Com actua el virus herpes simplex

El VHS ataca les cèl·lules de la superfície de la pell, i d’aquesta manera provoca l’aparició de les vesícules. Des de la pell, el VHS penetra en la sang a través de la qual arriba a les arrels nervioses, on es manté inactiu. Quan la pell corresponent a les arrels nervioses pateix alguna agressió, o quan es produeix alguna alteració del sistema immunològic (per exemple, durant una infecció respiratòria), el VHS es reactiva i reapareixen les lesions cutànies que caracteritzen l’herpes.

Com es transmet

• L’herpes genital és fonamentalment una malaltia de transmissió sexual
• L’herpes labial pot ocasionar herpes genital quan es practica sexe oral
• Si existeix infecció, encara que no hi hagi lesions cutànies, el VHS pot transmetre’s a altres persones amb les relacions sexuals
• És molt important que les dones embarassades i infectades amb herpes genital consultin amb el ginecòleg, ja que els nounats poden contagiar-se de VHS durant el part, en contreure el virus en el canal del part o en la vulva. El risc d’infecció desapareix si es practica una cesària.

Quins són els símptomes de l’herpes genital

L’herpes genital comença a manifestar-se entre quatre i set dies després de produir-se el contagi. El primer que es nota és una molest sensació de punxades a la zona afectada. Seguidament, en un termini que oscil·la entre dues hores i dos dies, apareixen a la pell les vesícules que caracteritzen la infecció. Dues o tres setmanes després, aquestes vesícules es transformen en petites úlceres.

El primer episodi és el que produeix els símptomes més intensos. En algunes persones aquesta infecció provoca molt pocs símptomes, o fins i tot cap, cosa que facilita el contagi en no haver-hi evidència de la seva presència. No obstant això, en d’altres poden aparèixer:

• Febre
• Dolors musculars
• Cefalàlgia (mal de cap)
• Dolor i sensació de cremor
• Prurit als genitals i a la regió anal.

La micció pot resultar especialment molesta. Els pacients afectats per aquest símptome ho descriuen com una sensació diferent a la d’una cistitis (una infecció de la bufeta urinària). Els següents episodis d’herpes genital generalment són menys intensos que el primer.

Com prevenir l’herpes genital

• Utilitzar preservatiu en les relacions sexuals, inclòs el sexe oral
• Recordar que l’herpes és contagiós fins i tot quan no existeixen lesions cutànies visibles
• Evitar les relacions sexuals quan existeix un herpes genital actiu, és a dir, quan hi ha vesícules o úlceres, ja que en aquell moment la possibilitat de contagi és màxima
• Tenir cura de no disseminar l’herpes cap a altres parts del cos. Per a això és fonamental rentar-se a consciència les mans després de tocar les zones infectades, i fins i tot tocar aquestes zones amb guants desballestables.

Com es diagnostica

En la majoria dels casos, la descripció dels símptomes, juntament amb la presència de les vesícules característiques és suficient per a emetre el diagnòstic d’herpes genital.

Els episodis posteriors al primer no solen tenir símptomes tan clars, amb la qual cosa el diagnòstic pot ser més difícil. Són els dermatòlegs, o bé els ginecòlegs qui estudien aquests pacients en el cas de les dones. En el cas dels homes, a més del dermatòleg, és l’uròleg qui el pot diagnosticar.

Per a confirmar el diagnòstic d’aquesta infecció habitualment s’efectua una anàlisi virològic del líquid procedent d’una vesícula.

Què fa el metge en cas d’herpes genital

• Confirmar el diagnòstic
• Determinar si existeixen infeccions bacteriològiques associades
• Prescriure el tractament adequat.

Quins medicaments s’utilitzen contra l’herpes genital

• Crems antivirals, que s’apliquen localment a les zones afectades
• Medicaments antivirals, que es prenen per via oral.

Quines possibles complicacions té

• Sobreinfecció de les úlceres per bacteris
• Disseminació del virus cap als ulls, cosa que pot causar trastorns visuals
• En casos greus, l’herpes genital pot estendre’s localment i afectar no només les zones genital i anal, sinó també a les natges i als muscles
• Amb la pràctica de sexe oral, l’herpes genital pot transmetre’s a la boca i a la faringe, podent causar una amigdalitis molt dolorosa.

Quines mesures pot adoptar el pacient d’herpes genital

• Fixar-se en les circumstàncies que provoquen la reactivació de la seva infecció, i tractar d’evitar-les
• Abstenir-se de manipular les vesícules i les úlceres, ja que amb això l’herpes pot disseminar-se per tot el cos, augmentant a més el risc que apareguin sobreinfeccions per bacteris.
• Davant la sospita que puguis haver-te contagiat d’herpes genital, acudeix al metge, ja que és important seguir un tractament des de l’aparició dels primers símptomes. El tractament precoç escurça l’evolució del procés, de manera que la durada de cada episodi d’herpes genital queda limitada a només uns dies.

Altres dades interessants

• La manera en què l’herpes genital es manifesta pot variar molt d’un pacient a un altre
• Algunes persones pateixen únicament uns pocs episodis, mentre que d’altres poden patir-los amb assiduïtat
• Amb l’edat, els episodis d’herpes genital van fent-se cada vegada menys freqüents.

Bibliografia

MedLinePlus: herpes genitalMinisteri de Sanitat: Full informatiu

“`