L’angoixa de no tenir el mòbil: la nomofòbia

Abans, fa pocs anys, no podíem preveure el canvi tan dràstic que ens han portat els mòbils o, més ben dit, els smartphones. L’aparició dels mòbils, que ens permetia estar localitzables en qualsevol moment (i, alhora, localitzar qualsevol dels nostres contactes), va suposar un avantatge indiscutible. Però amb les noves aplicacions de connectivitat dels dispositius mòbils, aquest avantatge va esdevenir una autèntica revolució, com la que en el seu moment va poder representar Internet.

Ara disposem d’aplicacions per fer pràcticament qualsevol cosa a l’instant, des de pagar un rebut fins a controlar el nostre estat de salut, passant per una infinitat d’activitats impensables fins ara. Tantes, que probablement és impossible estar al dia en les possibilitats que ens ofereix la tecnologia.

Però no tot és tan bonic, i els smartphones tenen el seu costat fosc. Recentment s’ha descrit un trastorn que consisteix en l’ansietat, fins i tot angoixa, que pot produir no portar el mòbil a sobre. Se l’ha anomenat nomofòbia, o PSA (Phone Separation Anxiety).

[mautic type=”content” slot=”ebook-03-ca” /]

La nomofòbia

És l’abreviatura de No Mobile Phobia, o fòbia a trobar-se sense el mòbil. Pot generar un estat d’ansietat insospitat. Els símptomes habituals de la nomofòbia són:

• La consulta constant del mòbil, per tal de comprovar qualsevol nova entrada d’alguna de les aplicacions: SMS, “posts” en xats, missatges de correu electrònic, notícia rellevant, etc.
• Pensar que el mòbil pot estar sonant, o en mode vibració, i creure que no el sentim o no el notem.
• Ús indiscriminat del dispositiu, fins als llocs més inapropiats, com quan s’està amb més persones, al bany, en una reunió, etc.
• L’ansietat que produeix no tenir-lo a mà o, fins i tot, a la vista, i per tant no poder consultar-lo.

Qualsevol que tingui mòbil pot caure en la nomofòbia. Una estadística recent, elaborada per Statista, mostra que, el 2016, més del 80% dels espanyols en té un i que passa, almenys, 2,11 hores al dia davant de la pantalla. Una altra dada, encara més greu, proporcionada per SecurEnvoy, al Regne Unit: fins al 66% de la població amb mòbil pateix algun grau de nomofòbia. Afegeix que les dones són les més propenses a patir-ne, fonamentalment entre els 18 i els 34 anys d’edat.

Els seus efectes

Hi ha dos apartats fonamentals: la salut mental del nomofòbic i la seva vida social.

Pel que fa a la salut, els avisos i les alarmes constants que indiquen qualsevol novetat poden provocar un estat anormal de tensió, fet que perjudicarà el nostre rendiment en altres tasques, ja siguin laborals o personals, i fins i tot poden arribar a impedir que les fem. També pot causar trastorns de son, augment de l’estrès, i fins i tot depressió, fonamentalment en adults joves d’ambdós sexes.

Pel que fa a la vida social, té un clar impacte negatiu en les relacions interpersonals. Tots hem viscut situacions en què el nostre interlocutor agafa el seu mòbil i el consulta, deixant-nos amb la paraula a la boca. El rebuig a aquesta situació –en realitat, rebuig del nostre interlocutor en qüestió– és evident. Això queda reflectit en un estudi de la Universitat d’Essex, que alerta sobre aquest problema creixent.

Tens nomofòbia?

Ja saps quin és el símptoma més clar: necessitat urgent de tenir amb tu el mòbil, independentment de les circumstàncies en què et trobis, per consultar-lo.

Qüestiona’t en quin grau d’incomoditat et trobes sense el mòbil, i en quina mesura et preocupa tenir-lo descarregat. Si creus que és alt (i has de ser sincer), potser t’has de plantejar una estratègia de desintoxicació, com si es tractés d’una droga. Fes un esforç per consultar el mòbil quan realment sigui necessari, i quan no suposi una interferència amb els qui t’envolten.

Posa’l en silenci, de manera que les alertes i els avisos no et bombardegin constantment. Passa algun temps sense ell, a veure com ho portes. Atreveix-te fins i tot a no dur-lo un cap de setmana sencer i, de nou, sigues sincer: t’ha afectat tant no veure constantment aquest xat intranscendent o no rebre abans de dilluns aquest correu electrònic? Potser t’emportes una sorpresa i comproves que no t’ha importat tant i que el teu nivell d’estrès ha baixat.

La nomofòbia es cura, i això que et proposem pot ser el primer pas per lliurar-te d’aquestes angoixes. En tot cas, només tu –potser amb una mica d’ajuda d’amics i familiars– pots abordar la solució del que pot arribar a ser un problema real, com és dependre per complet d’un dispositiu.