Salut i medicina

La síndrome metabòlica

La síndrome metabòlica és un conjunt d’afeccions que augmenta el risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular i diabetis tipus 2. Parlem amb la Doctora Núria Paredes, especialista en medicina general del Centre Mèdic MGC, sobre aquesta malaltia que afecta més d’un 20% de la població.

Què és la síndrome metabòlica i quins riscos té per a la salut?

La síndrome metabòlica és una combinació de trastorns clínics que augmenten significativament el risc de contreure una malaltia cardiovascular i diabetis mellitus o tipus 2. És una malaltia molt freqüent que es desenvolupa en una de cada cinc persones i augmenta amb l’edat. Afecta més d’un 20% de la població. Està molt relacionada amb l’obesitat, sobretot abdominal, i amb el sedentarisme.

Quines causes desencadenen que es desenvolupi una síndrome metabòlica?

Hi ha factors genètics, com ara la hipertensió arterial, la diabetis en familiars de primer grau, la diabetis gestacional i tenir un fetge gras no alcohòlic que, si es presenten units a altres factors ambientals adequats, predisposen que es manifesti aquest trastorn. Tot això, unit a un estil de vida molt sedentari i un excés de pes, sobretot abdominal, pot desencadenar aquesta sèrie d’alteracions.

De fet, els components de la síndrome metabòlica són:

  • Xifres de pressió arterial elevades.
  • Augment dels triglicèrids.
  • Disminució de les xifres del colesterol HDL (el “colesterol bo”).
  • Xifres de glucèmia elevades.
  • Un perímetre abdominal superior, en els homes a 102 cm, i en les dones a 88 cm.

Si una persona, a través d’un examen mèdic i una mostra de sang, presenta tres o més d’aquests factors, diem que té síndrome metabòlica.

Quins símptomes s’associen a la síndrome metabòlica?

La síndrome metabòlica no sol tenir símptomes, en si és asimptomàtic. El que sí que es produeixen són alteracions bioquímiques i metabòliques que no s’expressen fins que les malalties no estan molt avançades. Però això és molt important que una persona que tingui factors de risc familiars, que no faci gens d’exercici i tingui sobrepès, faci una consulta amb el seu metge, ja que el diagnòstic es determina de forma molt senzilla.

Quines persones són més propenses a desenvolupar-la?

La majoria de les persones amb aquesta patologia tenen sobrepès i obesitat. És molt estrany que una persona amb un pes adequat i que fa esport de manera regular desenvolupi una síndrome metabòlica, encara que hi ha alguns casos aïllats. Només un 5% de les síndromes metabòliques es donen en persones amb pes normal.

Com es pot prevenir i quin és el tractament?

La prevenció s’ha de fer des de la infància i l’adolescència, fomentant un bon estil de vida: uns hàbits alimentaris saludables i la pràctica d’exercici moderat de forma regular.

Si mitjançant el diagnòstic precoç es comprova que la persona ja té síndrome metabòlica, s’ha de fer una avaluació del risc i, si cal, s’aplicarà un tractament en funció de reduir el risc de desenvolupar una malaltia cardíaca o altres problemes de salut. I en els casos en què sigui necessari, cal prescriure fàrmacs per tractar la hipertensió, la diabetis i la dislipèmia.

El més important és modificar els hàbits de vida:

  • Mantenir un pes saludable.
  • Fer més activitat física: es pot començar per caminar 30 minuts al dia i anar augmentant la dificultat i la durada de l’exercici de manera gradual, sempre sota la supervisió mèdica.
  • Seguir una dieta saludable, amb abundància de fruites i verdures fresques, aliments rics en fibra i una correcta hidratació. S’ha de limitar la ingesta de greixos saturats i trans, sodi (sal) i sucres afegits.
  • No fumar o deixar de fer-ho. Si som fumadors, la probabilitat d’èxit per abandonar l’hàbit es multiplica si ho fem amb les indicacions del nostre metge i sota la seva supervisió.