Benestar, Salut Mental

La salut mental durant el confinament

Salud emocional durante el confinamiento

Ja fa més de vint dies que no ens belluguem de casa. I a qui més qui menys, a tots ens comença a pesar aquest tancament. Sí, és l’única manera d’aturar aquesta pandèmia, ho entenem i l’obeïm. Això, però, no deixa d’afectar-nos. Per posar-ne un sol exemple, a la Xina, on s’ha acabat la fase de confinament, s’ha produït una allau de peticions de divorci, segons alguns mitjans. És prou significatiu, oi?

En aquest article pretenem que siguis conscient del fet que és lògic que tinguis un humor inestable; s’ha estudiat que la reclusió té una certa afectació. I, potser, entendre el fenomen et podrà ajudar a tolerar la situació.

La Xina, justament, ha estat el país objecte d’un estudi que ha dut a terme Ipsos, una reconeguda consultora multinacional. En aquest estudi, se n’han identificat, de manera reveladora, les fases següents:

[mautic type=”content” slot=”ebook-03-ca” /]

Fases del confinament

1. Incredulitat. En un primer moment, l’abundància d’informació dispersa i amb grans dosis d’imprecisió crea un estat de confusió i de por.

2. Preparació. Els projectes canvien, es tendeixen a acumular subministraments comprant de manera exagerada, amb la previsió que, suposadament, hi haurà manca de productes de primera necessitat.

3. Adaptació. El dia a dia s’adapta a les restriccions i a les novetats que sorgeixen en aquesta situació. I apareixen rutines noves.

4. Aclimatament. Es fixen les rutines noves, que han de combatre l’avorriment, la negligència o la desídia. El contacte familiar continuat es converteix en un repte. Es manifesten facetes positives quan es troben activitats noves i interessos comuns que omplen el temps.

5. Resistència. Les restriccions de l’activitat social i del moviment generen tensions en les relacions familiars i una caiguda de l’estat d’ànim. La incertesa sobre la durada del tancament encara empitjora les coses.

6. Alleujament. Es comença a veure la llum al final del túnel i la possibilitat de reprendre ben aviat la vida normal.

7. Por. Es manifesten preocupacions noves quan la incertesa financera, laboral i econòmica, com a conseqüència de la crisi, es comença a fer evident.

Es pensa que, a hores d’ara, a escala global, som a la fase d’aclimatament, però això pot variar per a cada individu.

Per la seva banda, un grup de psicòlegs de la Universitat Complutense de Madrid adverteix que el tancament pot acabar provocant ansietat, estrès, insomni i, fins i tot, depressió. Ara bé, hi ha maneres d’evitar caure en aquests trastorns.

La primera recomanació és fixar una rutina, tal com dèiem en un article anterior dedicat als infants. Hem de programar el temps, i diferenciar entre les obligacions i el lleure: és tan dolent estar-se tot el dia davant del televisor com davant de l’ordinador treballant.

Salud emocional durante el confinamiento

Un altre factor clau és no aïllar-se. Per sort, disposem d’Internet i de les xarxes socials, que són eines que, si bé en condicions normals poden ser pernicioses (i promoure el sedentarisme, l’addicció o perjudicar les relacions cara a cara), en les que ens ha tocat de viure representen un regal, perquè ens permeten d’estar en contacte amb els nostres.

I una altra opció, encara, és proposar-se una cosa que no sempre és fàcil: aprofitar el temps i dedicar-lo a les coses que ja sabem que són bones per a nosaltres, tot evitant els hàbits que sabem que són perjudicials per a la salut.

Recomanacions del Ministeri de Sanitat

Finalment, el Ministeri recull algunes recomanacions anteriors i fa aquestes propostes:

1. Reconeix les emocions, intentant de no fomentar-les ni tampoc deixar-se dur per aquestes. Et pot ajudar compartir-les amb els pròxims, tant com seguir tècniques de relaxació i de respiració (mindfulness).

2. Enfoca l’energia i estableix una rutina, que compleixi les restriccions imposades. Fes-te un horari.

3. Centra’t en allò que pots fer. Afegeix a la rutina moments d’esbarjo, fent servir la creativitat. Pensa en les persones que t’envolten i que et necessiten. Marca’t objectius realistes, i persevera per aconseguir-los.

4. Cuida’t. Mantingues tant com puguis els hàbits d’higiene i d’alimentació. Intenta d’incorporar moments d’activitat física.

5. Desconnecta. Procura evitar l’excés d’informació pel que fa al virus. Parla d’altres temes i mira de fer coses que t’agradin i t’ajudin a assolir els objectius que t’havies fixat.

6. Mantingues el contacte social. Utilitza el telèfon o l’ordinador per fer videoconferències amb els amics i els familiars: cuida’t tu per tenir cura dels altres.

I recorda: això s’acabarà tard o d’hora!