La malaltia celíaca: quins símptomes té i com es diagnostica?

Digestions pesades, inflor abdominal, nàusees, diarrea, fatiga, malestar… són alguns dels símptomes que ens poden advertir que tenim la malaltia celíaca. El 75% dels pacients no estan diagnosticats, per la qual cosa és important que, si en tenim qualsevol sospita, acudim al metge per confirmar-la o descartar-la, ja que per controlar la malaltia cal fer una dieta estricta sense gluten durant tota la vida.

Què és la malaltia celíaca

La celiaquia és una malaltia que causa una intolerància permanent al gluten, una proteïna que contenen cereals com ara el blat, l’ordi, el sègol i, probablement, la civada. Afecta persones susceptibles genèticament i es manifesta per una reacció inflamatòria de les parets de l’intestí prim que en deteriora el funcionament i dificulta l’absorció de nutrients, cosa que pot ocasionar mancances que predisposen al desenvolupament d’altres malalties. S’estima que un 1% de la població pateix celiaquia, encara que la majoria no està diagnosticada, i és més freqüent en homes que en dones.

Els símptomes

Encara que en ocasions pot ser asimptomàtica, les persones celíaques poden tenir símptomes molt variats, digestius i extradigestius, com ara la pèrdua de pes i de gana, diarrea, inflor abdominal, meteorisme, reflux, fatiga, nàusees, vòmits, pèrdua de massa muscular, retard del creixement, alteracions del caràcter (irritabilitat, apatia, tristesa), dolors abdominals, anèmia, cefalees, problemes de pell i ossos…

En aquest sentit, la guia del Ministeri de Sanitat sobre el ‘Diagnòstic precoç de la malaltia celíaca’ indica alguns senyals que podem valorar per detectar la celiaquia:

En la primera infància s’ha de valorar si hi ha símptomes intestinals i un retard en el creixement, sobretot si van acompanyats d’irritabilitat i anorèxia. En els nens més grans i els adolescents, si hi ha retard del creixement o de la pubertat i altres símptomes com ara ferropènia o hipertransaminasèmia injustificades. En els adults, els símptomes més comuns són la diarrea crònica, encara que és usual que es presentin, a més, uns altres de més variats i inespecífics. S’ha de prestar especial atenció a símptomes crònics com ara la sacietat precoç, el mal o cremor epigàstric que es presenten amb inflor abdominal, flatulència o meteorisme, que són recurrents i no responen a altres tractaments comuns.

Cal tenir en compte que hi ha grups de risc més propensos a desenvolupar la malaltia celíaca, com ara els familiars de primer grau o pacients amb altres malalties autoimmunes, com ara la diabetis tipus I, l’hipotiroïdisme de Hashimoto, l’hepatitis autoimmune, la Síndrome de Down, etc.

S’han de revisar també els casos de pacients amb diarrea aquosa crònica i intermitent que han estat diagnosticats de síndrome d’intestí irritable (SII), sobretot si presenten flatulències, inflor abdominal, sorolls intestinals i deposicions “explosives”, amb molt gas. També els casos de dones en edat fèrtil amb anèmia ferropènica, persones amb les transaminases elevades o problemes d’ossos en els adults joves i en les dones abans de la menopausa.

Les proves diagnòstiques

Les proves diagnòstiques que es fan per confirmar o descartar la malaltia celíaca solen començar amb un examen clínic rigorós i una anàlisi de sang que inclogui els marcadors serològics de la malaltia celíaca, que són els anticossos antigliadina, antiendomisi i antitransglutaminasa tissular. Però cal tenir en compte que una serologia negativa no permet excloure el diagnòstic d’aquesta malaltia.

En els casos en què l’examen clínic revela sospites, però la serologia és negativa, es pot optar per un estudi genètic per descartar la malaltia i evitar altres proves més intrusives, ja que gairebé la totalitat dels pacients celíacs són HLA-DQ2 o DQ8 positius.

Una altra prova que pot ser definitiva per establir la malaltia és la biòpsia intestinal, en la qual s’extreu una mostra de teixit de l’intestí prim superior per veure si està malmès o no. Per realitzar aquesta prova és necessari que no s’hagi retirat el gluten de la dieta.

Tractament

Pel que fa al tractament, la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya recorda que per controlar la malaltia cal fer una dieta estricta sense gluten durant tota la vida. Ha d’estar basada en aliments naturals com ara carn, peix, ous, fruita, verdura i hortalissa, llegums i cereals sense gluten (blat de moro i arròs). I s’han d’evitar els aliments processats, ja que el 80% dels productes manufacturats poden contenir gluten i és més difícil detectar-lo.