Salut i medicina

Escarlatina: Símptomes i tractament

escarlatina

L’ús sistemàtic de les vacunes des de la infància ens ha permès erradicar diferents malalties en la nostra societat, com la poliomielitis, el tètanus o la tos ferina, que en alguns casos greus, poden arribar a causar la mort. No obstant això, encara n’existeixen d’altres per a les quals no hi ha vacunació, i cada cert temps, se’n tornen a detectar brots. És el que està succeint en l’actualitat amb l’escarlatina, així que perquè puguis prevenir el contagi, t’expliquem què és, els seus símptomes i com protegir-te’n.

Escarlatina o febre escarlata: què és exactament?

És una malaltia infecciosa causada per un bacteri conegut com a Estreptococs piògenes o Estreptococ beta hemolític del grup A (EBHGA). Aquesta produeix una toxina que és la responsable de les erupcions a la pell, i que com veurem en el següent apartat, és un dels símptomes més característics d’aquesta malaltia.

Durant el segle XIX, va ser una epidèmia coneguda com la febre escarlata, que va afectar principalment la població infantil. A més de causar múltiples morts per l’escassetat de coneixements sobre aquest tema i de tractaments, també va deixar seqüeles en alguns supervivents, com una malaltia reumàtica que acabava danyant les vàlvules del cor i glomerulonefritis.

escarlatina

Encara que pot afectar persones adultes, nens i nenes entre els 4 i els 8 anys són els qui solen patir-la, i en molt rares ocasions afecta bebès. Avui dia, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat d’un increment en els casos a tota Europa.

El Regne Unit va reportar més de 800 casos en una setmana durant el mes de novembre, que suposava més del doble dels registrats en anys anteriors. A Espanya, durant els últims mesos de l’any es van notificar 16 casos greus en nens amb edats entre 1 i 12 anys. D’aquests, dos van morir. Però malgrat aquest augment, no s’ha emès cap alerta des de la Conselleria de Sanitat.

Principals símptomes d’aquesta patologia

L’increment en els casos d’escarlatina es produeix en un moment en el qual el sistema immunitari de la societat es troba afeblit. El motiu el trobem en la pandèmia pel coronavirus; en haver passat dos anys utilitzant màscares de manera contínua, les nostres defenses, i en particular les dels menors, el sistema immune dels quals no està completament desenvolupat, no han estat tan actives com deurien.

L’exposició a diferents virus i bacteris permet a l’organisme crear anticossos de manera sistemàtica. D’aquesta manera, algunes malalties podran desenvolupar-se, mentre que unes altres no avançaran per la protecció que ens ofereixen les defenses. L’ús de la màscara impedeix aquesta exposició i es tradueix en un afebliment del sistema immune dels menors. Per això, el nombre de casos per aquesta patologia i altres malalties ha augmentat en els últims mesos.

Però, quins són els seus símptomes?

  • Febre alta sobtada (major de 38.5 graus Celsius)
  • Mal de coll
  • Erupció cutània vermellosa que comença al coll i s’estén pel cos en forma de taques o punts
  • Llengua amb aspecte de maduixa
  • Mal de cap
  • Dolor abdominal i vòmits
  • Fatiga i feblesa
  • Ganglis limfàtics inflamats i sensibles
escarlatina

De tots aquests símptomes, l’aspecte de la llengua i l’erupció cutània són els símptomes que faciliten la detecció de la malaltia. La primera sol estar enrogida i humida, i mostrar petites protuberàncies blanques o grogues en la superfície, d’aquí ve que se la compari amb una maduixa. Pel que fa a l’erupció, també és vermellosa i amb un tacte aspre. Si aquests símptomes són presents, és necessari acudir al metge per a realitzar un diagnòstic precís.

Com afecta en adults?

L’escarlatina es contagia per via aèria, com passa amb altres virus i bacteris. Els estreptococs es troben al nas i a la gola, i mitjançant gotes de les secrecions respiratòries, passen d’una persona a una altra. El contagi no implica el desenvolupament de la malaltia, atès que pot donar-se el cas de ser persones asimptomàtiques.

Nens i nenes són més propensos a desenvolupar la infecció, encara que també pot passar que afecti adults que tenen el sistema immune afeblit. Dins dels grups de risc, figuren els qui tenen menors en edat escolar, així com el professorat que treballa amb ells. La simptomatologia en persones adultes és la mateixa que en els menors, i el tractament és també igual.

Tractament de l’escarlatina

Atès que no existeix una vacuna per a tractar la infecció per aquest bacteri, el tractament per a adults i menors consisteix en l’ús d’antibiòtics com l’amoxicil·lina o la penicil·lina. També se solen receptar analgèsics per a reduir la intensitat dels símptomes, com els de la febre o el mal de coll.

De cara a facilitar la recuperació i evitar el contagi a altres persones, es recomana ingerir abundants líquids, sobretot aigua, descansar i romandre a casa. Encara que s’hagi patit ja la malaltia, en haver-hi diferents tipus de toxines, es pot tornar a contreure.

Si et preocupa la teva salut i la dels teus i vols assegurar la cobertura sanitària davant qualsevol imprevist d’aquest tipus, tria una assegurança de salut familiar que et garanteixi l’assistència mèdica, quirúrgica i hospitalària sempre que la necessitis. A MGC Mútua t’oferim les cobertures més àmplies.

escarlatina

Preguntes freqüents

És perillosa aquesta malaltia?

Si no es tracta adequadament, l’escarlatina pot causar complicacions greus, com a febre reumàtica, glomerulonefritis i amigdalitis aguda. Tanmateix, amb tractament oportú i adequat, la majoria dels casos es resolen sense complicacions.

Quant temps dura l’escarlatina?

El període d’incubació és d’aproximadament de 2 a 5 dies. Els símptomes generalment duren entre 7 i 10 dies, encara que l’erupció pot durar fins a 3 setmanes en casos més prolongats.

Existeix una vacuna contra aquesta patologia?

Fins ara, no existeix una vacuna específica per a prevenir-la. La prevenció es basa a mantenir una bona higiene personal i evitar el contacte pròxim amb persones infectades.

A quina edat és més comuna contreure aquesta malaltia?

Afecta amb major freqüència a nens entre 5 i 15 anys, encara que pot afectar persones de qualsevol edat.

Bibliografia

https://pesquisa.bvsalud.org/portal/resource/pt/ibc-24079

https://pap.es/files/1116-139-pdf/143.pdf

https://www.scielosp.org/pdf/spm/v44n5/14033.pdf