És bo que als nens i les nenes els agradi cuinar

En l’article de la setmana passada parlàvem d’alguns trucs per aconseguir que els teus fills mengessin de tot. Entre ells, esmentàvem que involucrar-los en el procés d’elaboració dels menjars era una mesura encertada. I un nou estudi ho corrobora.

Si cuinen, aprendran a menjar millor

L’estudi assenyala que els nens i nenes a qui els agrada cuinar no només mengen un 80% més de verdures, sinó que es convertiran en adults més sans. Deixar-los que cuinin és una manera excel·lent que mengin més varietat de plats i que tinguin curiositat per provar-ne de nous, la qual cosa promou el seu gust per menjar sa i variat, i serà la millor base per a una idònia alimentació en l’edat adulta.

Seguint amb l’estudi, l’educació alimentària durant els primers anys de vida és essencial per establir les bases de l’añlimentació quan s’arribi a l’adolescència i, més tard, a l’edat adulta. Els que comparteixen les rutines culinàries amb els pares mengen, a més d’aquest 80% més de verdures que esmentàvem, un 30% més de carn de pollastre i un 30% menys de calories. Si pensem en l’autèntica epidèmia actual d’obesitat infantil, trobarem més arguments. A mitjà termini seran més autònoms i s’organitzaran millor quan arribi l’hora d’agafar la cistella de la compra.

Més beneficis de la cuina

A més dels beneficis ja esmentats, cal tenir en compte que deixant als teus petits que cuinin amb vosaltres estrenyeu els llaços familiars. Cuinar requereix una mica de concentració, paciència, esforç i responsabilitat, qualitats totes elles que enriqueixen la personalitat. Ensenya’ls a anar netejant o recollint sobre la marxa el que ja no es necessiti a la cuina. Que siguin multitasca.

Altres beneficis: practicaran l’aritmètica, per comptar els temps de cocció; la lectura, en llegir els receptes i les habilitats motores, com batre un ou o ratllar formatge. Treballaran més la memòria i seran més metòdics.

Sense oblidar la seguretat

La majoria dels accidents infantils no tenen lloc ni a l’escola ni al carrer: a casa és on més sovint tenen lloc. És fonamental que adaptis les tasques permeses a l’edat del nen o nena que, indefectiblement, el primer que voldrà serà agafar el ganivet més gros que tinguis a la cuina… Evidentment, no pots deixar que utilitzin els ganivets i altres elements que comportin perill, com els aparells elèctrics. Procura que abans de començar tinguin clar què està permès i què no, en lloc de fer-ho sobre la marxa.

Alguns exemples de tasques permeses en funció de l’edat:

• Entre 4 i 6 anys: trencar i batre ous, picar patates amb la forquilla per fer puré, enfarinar un motlle, fins i tot “untar” de mantega, decorar un pastís, picar al morter.
• De 6 a 8 anys: pesar, esprémer cítrics, ratllar el pa o el formatge, manejar una massa, recollir els estris de cuina, assecant-los i guardant-los al seu lloc.
• Més endavant: els altres processos, fins i tot tallar (amb supervisió, i ensenyant-los la manera correcta de col·locar els dits).

L’estudi també esmenta la conveniència de portar els petits a restaurants, i evitar demanar-los el menú infantil, si n’hi ha. Es tracta que s’acostin de forma lúdica a plats nous i que provin coses que no mengen habitualment a casa.