Salut i medicina
El tatuatge lumbar i l’anestèsia epidural són compatibles?
Índex de continguts
La literatura mèdica disponible sobre la injecció d’anestèsia epidural en les persones amb tatuatges a la part inferior de l’esquena és força limitada. Tot i que encara hi ha cert debat sobre si és possible de desenvolupar càncer a l’àrea afectada, el cas és que se n’han reportat pocs problemes.
Un petit repàs sobre l’anestèsia epidural
L’epidural, que també es coneix com l’anestèsia de les arrels nervioses, és una tècnica que es fa servir per adormir les primeres seccions dels nervis que es desprenen de la medul·la espinal. Es du a terme amb la injecció local d’un anestèsic (o un analgèsic, que és un medicament contra el dolor). És d’ús corrent durant el part, si bé cada vegada es fa servir més per prevenir el dolor en certes intervencions quirúrgiques.
Durant el part l’epidural s’administra quan hi ha contraccions, així que el coll de l’úter es comença a dilatar. És efectiva en el 96 % dels casos i, a Espanya, més de dos terços de les dones se’n beneficien.
Com funciona l’epidural
L’anestèsia bloca els nervis que arriben fins a l’úter o en altres parts del cos, segons en quin punt de la columna s’injecti. Aquestes arrels són a la zona que envolta la medul·la espinal i que anomenem espai epidural, situat a l’interior de la columna vertebral, just a fora de la membrana externa de la medul·la.
Com s’administra
Sempre se’n fa càrrec un anestesista. L’espai epidural es localitza amb una agulla prima i, en primer lloc, s’injecta un anestèsic local a la pell. A continuació s’hi introdueix un petit canonet de plàstic i es retira l’agulla, deixant el canonet fixat. El canonet es connecta a una petita bomba que va proveint de manera continuada les quantitats necessàries d’analgèsic i anestèsic, fins que no en calen més.
Té efectes secundaris?
Els efectes secundaris més freqüents són:
- Davallada de la tensió arterial, que es tracta a l’instant amb l’administració de sèrums i medicació.
- Mal de cap, conegut com a cefalea espinal, que es manifesta en aproximadament l’1 % dels qui reben l’anestèsia. S’origina si l’agulla travessa la duramàter (la membrana que embolcalla la medul·la). És fàcil de tractar per l’anestesista.
Hi ha condicions en què no s’aconsella d’administrar l’epidural, com ara quan es tenen certs problemes d’esquena. No s’ha d’injectar tampoc en cas d’infecció o d’una tendència marcada a sagnar ni si es pateixen malalties del sistema nerviós. Cal informar de totes aquestes situacions a l’anestesiòleg.
Epidural i tatuatges
Primer de tot, és de sentit comú no injectar l’anestèsia en la zona dels tatuatges en els casos següents:
- Si el tatuatge està encetat, bé perquè no ha cicatritzat del tot o perquè encara té crostes.
- Si en traspua cap mena de líquid, està inflat o sembla infectat.
- Si el tatuatge és recent i encara s’ha de guarir.
Tal com hem dit, no hi ha gaire informació mèdica sobre una possible incompatibilitat entre l’epidural i els tatuatges. No se n’han descrit complicacions greus. Encara s’ha de determinar què passaria si l’agulla travessés el tatuatge i arribés una mica de pigment a l’espai epidural.
En teoria, això podria representar un perill de complicacions neurològiques tardanes, relacionades amb una resposta de l’organisme —de qualsevol classe (inflamatòria o granulomatosa)— als nuclis pigmentats que s’hi han introduït.
Normalment es poden evitar els tatuatges i punxar les zones blanques, és a dir, sense tinta. El problema, en aquest cas, seria inexistent. Tanmateix, si l’anestesiòleg no té cap alternativa i es troba que ha de punxar el tatuatge, és possible de fer-hi una petita incisió, de manera que se’n pugui retirar un escapoló de pell per introduir-hi l’agulla i evitar la pell tintada; això eliminaria el perill que arribés pigment del tatuatge al teixit nerviós. Aquesta incisió podria causar una alteració del tatuatge, perquè hi deixaria una petita cicatriu.
Conclusions
Ja hem vist que no hi ha dades sobre complicacions greus en aquests casos, que es pot punxar en una zona sense pigment del tatuatge i que, si cal punxar en una àrea pigmentada, s’hi pot fer una petita incisió per eludir el problema (tenint en compte els efectes secundaris d’una petita cicatriu).
De tota manera, la gestant o el pacient n’ha de parlar amb l’anestesista, que recomanarà què és més adequat en cada cas particular.
Finalment, es pot pensar en altres opcions per calmar o apaivagar el dolor durant el part, com ara exercicis de relaxació, tècniques de respiració o medicaments administrats per via oral o en forma d’injecció.
Bibliografia
