Parella, Vida de Parella

Cures durant l’embaràs

Rebre les cures adequades abans, durant i després de l’embaràs, és fonamental perquè la dona i el futur nadó es trobin bé i la gestació arribi a terme en bones condicions. La Dra. Natalia García Montaner, especialista en ginecologia del Centre Mèdic Mútua General de Catalunya, ens parla d’aquest període tan important en la vida de la dona.

Per què és convenient una consulta mèdica prèvia quan la dona vol quedar-se embarassada? És important conèixer l’estat general de la dona quan vol quedar-se embarassada per comprovar que no hi ha cap problema previ: si té alguna malaltia, veure com pot afectar-la, o fins i tot detectar algun problema que no sap que existeix. D’aquesta manera, podem fer una valoració del seu estat general, preparar-la i, si cal, recomanar una suplementació amb vitamines per augmentar la probabilitat de quedar-se embarassada i que la gestació es desenvolupi amb millors garanties.

[mautic type=”content” slot=”ebook-01-ca” /]

Quins canvis té la dona durant la gestació? L’organisme de la dona pateix un munt de canvis durant l’embaràs des del punt de vista hormonal, metabòlic i fins i tot mecànic: dolors d’esquena, canvis en el volum corporal, en els pits, retenció de líquids a les cames, nàusees i vòmits, canvis en la pell, alteracions del son i de l’humor… per això és molt important guiar-la, ja que podem incidir amb algunes mesures perquè es trobi més bé i perquè l’embaràs arribi a terme en bones condicions.

Quines proves mèdiques es fan durant l’embaràs? Hi ha tot un seguit de proves clíniques que tenen la finalitat que la dona es trobi en bon estat general i que el fetus creixi també correctament. Es valora, amb una periodicitat mensual aproximadament, com està la salut de la dona i el creixement del fetus, la seva evolució de pes, la tensió arterial…

És molt important, sobretot, el seguiment ecogràfic per comprovar que no hi hagi cap malformació fetal i per assegurar-nos que el fetus està creixent a un ritme adequat. Per aquest motiu cal fer-se una ecografia cada trimestre.A més, hi ha tot un seguit d’analítiques que es demanen durant l’embaràs per assegurar-nos que tot va correctament: de sang i d’orina, per detectar intoleràncies, analítiques de coagulació i cultiu vaginal.

Quines recomanacions generals s’han de seguir sobre hàbits saludables? És important un control del pes durant l’embaràs, ja que un augment excessiu pot dificultar el part i augmentar el risc de malalties, com ara la diabetis gestacional i la preeclàmpsia, així com dificultar la recuperació del pes normal després del part.

També és important que l’embarassada segueixi una dieta correcta i equilibrada, amb l’aportació suficient de nutrients entre els diferents grups d’aliments, que inclogui proteïnes, hidrats de carboni, vitamines i minerals. Ha d’evitar el consum de tòxics, com ara l’alcohol i el tabac, i practicar activitat física, si no hi ha contraindicació mèdica, per mantenir-se en forma i controlar el pes, sobretot de cara al part. Són molt recomanables els passejos diaris d’almenys 30 minuts, evitant sempre el calçat amb taló, i activitats que no impliquin risc, com ara nedar, per activar la circulació, disminuir la freqüència cardíaca en repòs, la pressió arterial i evitar l’acumulació de greixos.

Quins símptomes d’alerta poden indicar que hi ha algun risc? Encara que el més habitual és que l’embaràs transcorri sense complicacions, hi ha coses que s’han de vigilar. Sobretot, durant el primer trimestre, cal que no es produeixin pèrdues de sang. I al llarg de tot l’embaràs cal comprovar que no augmenti la tensió arterial i controlar els edemes, perquè moltes vegades és normal que s’inflin els turmells cap al final de l’embaràs, però de vegades pot ser patològic i un signe de preeclàmpsia. També hem de posar-nos en alerta si hi ha febre alta durant diversos dies, si es produeixen mals de cap de forma habitual o si hi ha dolor, molèsties o sang en orinar, ja que podria ser degut a una infecció d’orina. Altres signes d’alerta poden ser dolors abdominals intensos o rampes i, per descomptat, les hemorràgies vaginals.

Tots aquests són motius d’alerta que l’embarassada ha d’explicar al seu metge per valorar si són importants o són símptomes de l’embaràs mateix.