Concentració baixa de leucòcits: Què significa i quines en són les possibles causes?

Què són els leucòcits

Són un dels quatre components de la sang, el teixit —perquè la sang és un teixit més del cos— que s’encarrega de dur l’aliment o oxigen a totes les cèl·lules del cos. Els altres components són els glòbuls vermells (o hematies), que tenen com a funció emmagatzemar l’oxigen per distribuir-lo a les cèl·lules, les plaquetes, que obstrueixen les ferides amb la finalitat de deturar les hemorràgies, i el plasma, que és la part líquida de la sang per on circulen els anteriors.

Els leucòcits tenen la missió de combatre les infeccions. Quan identifiquen cap germen nociu a la sang, es traslladen a la zona infectada i maten o fagociten l’intrús. Així doncs, són una part essencial del sistema immunològic del cos.

Classes de leucòcits

Hi ha quatre classes de leucòcits, que enumerem tot seguit. Expliquem, també, les funcions clau de cada grup en la lluita contra les infeccions (fins i tot del càncer):

• Neutròfils, que en condicions normals són els més nombrosos. Representen la força de xoc contra els invasors.
• Limfòcits, dels quals n’hi ha dues subcategories:
  • limfòcits T, que ajuden a destruir les cèl·lules tumorals i que controlen les respostes immunitàries, i
  • limfòcits B, que produeixen els anticossos i marquen els gèrmens perquè altres cèl·lules els destrueixin.
• Monòcits, que combaten les infeccions tumorals i fan feines de neteja.
• Basòfils, que també tenen una funció fagocitària.
• Eosinòfils, que reaccionen amb les al·lèrgies, l’asma i les infeccions de paràsits.

Què vol dir tenir una concentració baixa de leucòcits

Els nivells de leucòcits considerats normals oscil·len entre 4.500 i 11.000 unitats per mil·límetre cúbic de sang. Segons cada grup trobem:

• Neutròfils, entre 2.000 i 8.000 per mil·límetre cúbic de sang
• Limfòcits, entre 1.000 i 4.000 per mil·límetre cúbic
• Monòcits, entre 150 i 900 per mm³
• Basòfils, entre 10 i 150 per mm³
• Eosinòfils, entre 50 i 500 per mm³

Cal tenir en compte que aquests rangs poden variar lleument entre un laboratori i un altre.

Bàsicament, un recompte baix de leucòcits fa créixer el perill d’agafar una infecció.

Un recompte anormalment baix de glòbuls blancs és una quantitat inferior als paràmetres usuals, segons els rangs esmentats.

Quins en són els símptomes

La disminució del nivell de glòbuls blancs a la sang no s’associa amb cap símptoma específic, per la qual cosa se sospita que, si el pacient té infeccions amb certa freqüència, potser és per una concentració baixa de leucòcits. Aquestes infeccions se solen manifestar amb aquests senyals:

• Febre
• Erupcions
• Esgarrifances
• Tos i dificultat per respirar
• Nafres a la boca i en altres mucoses
• Inflor dels ganglis limfàtics

Per què es produeix

Les possibles causes d’un recompte baix de leucòcits són múltiples i força diverses:

• Una infecció, com ara diferents infeccions víriques (el VIH, causant de la sida).
• Una septicèmia, que és una infecció generalitzada del cos molt greu.
• Diversos medicaments o tractaments, en especial la quimioteràpia.
• La radioteràpia, com a tractament contra el càncer.
• Trastorns de la medul·la òssia (que és on s’originen els leucòcits.)
• Un càncer, sobretot els que afecten la medul·la òssia (leucèmia, mieloma i limfoma) o els que són metastàtics.

Com es pot actuar

Si sospitem que tenim cap infecció recurrent, cal anar al metge, que ben probablement demanarà una anàlisi de sang amb un estudi hematològic bàsic, per revelar l’estat dels components de la sang.

Les pautes d’actuació s’estableixen en funció de les descobertes que es fan, com ara el tractament d’una possible infecció (la causa més freqüent). Si la davallada de leucòcits és per raó d’una altra malaltia, primer de tot caldrà abordar-ne el tractament.

En cas que el pacient es tracti un càncer, potser la quimioteràpia i la radioteràpia ocasionen aquesta immunosupressió per una concentració baixa de leucòcits.

En darrer terme, si la causa no és clara, el metge podria demanar que es fes una punció a la medul·la òssia i obtenir-ne una mostra, per sotmetre-la a una biòpsia. D’aquesta manera se sabria si hi ha cap alteració a la medul·la.