Salut i medicina
Cistitis: Símptomes, causes i com en podem calmar el malestar
Índex de continguts
La cistitis és una infecció de la bufeta urinària, el “dipòsit” on s’acumula l’orina fins que no s’evacua. Causa coïssor quan orinem i, també, un desfici d’anar al vàter. Sovint es fa servir el terme per referir-se a altres infeccions de les vies urinàries.
Tal com veurem més endavant, són més propensos a tenir cistitis:
- Les dones que no segueixen una higiene íntima adequada.
- Les gestants.
- Les que tenen anomalies congènites de l’aparell urinari.
- Els homes amb un augment en la mida de la pròstata.
- Els pacients que porten sondes.
Símptomes de la cistitis
- Dolor i coïssor quan orinem, i també després.
- Freqüència anormalment excessiva en la necessitat d’orinar, de vegades amb urgència i, fins i tot, a la nit.
- Orina tèrbola i pudenta; també hi podem observar presència d’una mica sang.
- Mal a sota de l’abdomen.
- Les dones grans poden desenvolupar una cistitis sense cap símptoma específic, com ara feblesa, confusió, febre i, fins i tot, caigudes.
Per què es produeix
La causa més freqüent en sol ser una infecció ocasionada per bacteris intestinals que provenen de l’anus i arriben fins a la bufeta per via de la uretra. La uretra és el conducte que evacua l’orina de la bufeta fins a l’exterior. L’afecció es dona més sovint entre les dones, perquè els homes tenen la uretra molt més curta. Cal tenir en compte que, en condicions normals, l’orina és un líquid estèril, és a dir, que no conté cap microbi.
Malgrat tot, poden aparèixer bacteris a la bufeta per raons diverses, sense que se’n manifesti cap símptoma. Per exemple, quan una persona té retenció d’orina o, dit altrament, quan és incapaç de buidar del tot la bufeta quan fa un riu. L’orina que es reté pot acabar contaminada amb bacteris nocius per al revestiment intern de la bufeta (la mucosa vesical), fet que causa la infecció. Altres possibilitats són:
- Manca d’higiene o una higiene defectuosa: les dones s’han de netejar de davant cap endarrere, de manera que el paper o la tovalloleta no passi de l’anus a la vulva.
- Problemes congènits de l’aparell urinari: Quan es produeixen infeccions de manera continuada, sobretot en infants o nois joves, cal verificar si hi ha cap anomalia congènita que impedeix que la bufeta es buidi del tot.
- Hiperplàsia o augment de la mida de la pròstata: Quan la pròstata creix de mida dificulta el buidatge de la bufeta, amb la qual cosa sempre hi ha una resta permanent d’orina sense evacuar.
- Els pacients amb sondes: Tots els pacients que porten una sonda vesical (per evacuar l’orina) tenen bacteris a la bufeta, encara que no en manifestin símptomes. En canviar-los la sonda, es poden produir petites lesions que augmenten el perill de patir cistitis.
- Embaràs: Quan una gestant té una infecció urinària, cal fer-li un parell de cultius per saber de quin bacteri o bacteris es tracta. Si obtenim el mateix resultat en totes dues proves, caldrà combatre la infecció, atès que es podria estendre als ronyons i causar una pielonefritis, o bé que s’esdevingués un part prematur.
Altres possibles causes:
- Cistitis de la lluna de mel, per l’augment en el nombre de relacions sexuals.
- Malalties de transmissió sexual (MTS), que poden tenir símptomes semblants als de la cistitis. També poden afectar homes joves amb força activitat sexual i que no fan servir preservatius.
- Paràsits: Són cistitis molt estranyes. Als països en desenvolupament són més habituals, però.
- Dones postmenopàusiques: Els canvis que comporta la menopausa, que afecten tot l’organisme, poden afavorir la cistitis.
- Dermatitis de contacte, com a conseqüència de desodorants i altres productes que poden irritar les mucoses. Els símptomes són semblants als de la cistitis.
Com es diagnostica
En general les cistitis són benignes, però, de vegades, no es diferencien fàcilment d’altres infeccions, com ara la pielonefritis. És important que ens visiti un metge perquè tracti la infecció, en principi amb antibiòtics.
Així mateix, és clau de fer-se una anàlisi d’orina. Potser n’hi ha prou amb una tira de paper reactiu, que mostra ràpidament i de manera fiable si hi ha cap infecció d’orina. Si el metge decideix que és convenient, pot demanar un cultiu de l’orina per fer-ne una anàlisis posterior al laboratori.
En cas d’infeccions repetides de causa desconeguda, el metge ha de derivar el pacient a l’especialista (uròleg o nefròleg) per a una avaluació més profunda. Potser caldrà fer-se proves com ara raigs X, una ecografia o una cistoscòpia.
Uns quants consells
- És important de mantenir una bona hidratació i de beure un parell de litres d’aigua al dia, com a mínim.
- Cal evitar l’alcohol i la cafeïna.
- Hauríem de procurar de buidar del tot la bufeta. Quan seiem al vàter, val més que ens reclinem cap enrere i que hi repengem l’esquena.
- Cal evitar el fred a la zona vulvar, i també peces de roba estretes o que oprimeixen.
- Amb finalitats preventives, és bo de prendre sucs de fruites àcides, com ara la taronja o la llimona, perquè acidula l’orina.
- Hauríem d’orinar just després de mantenir relacions sexuals; això ajuda a evitar els bacteris que hi puguin haver a la bufeta.
- No hauríem de retenir l’orina quan en tenim necessitat. Val més orinar amb una freqüència que no superi les tres hores.
- Convindria de fer servir sabons o gels amb pH neutre.
Per regla general, un únic tractament resol la infecció, però, de vegades, sobretot entre les dones, es poden tenir infeccions recurrents. Si es presenten, cal consultar-ho amb el metge, encara que se segueixin les recomanacions anteriors.
Es poden prendre analgèsics, com ara l’ibuprofèn o el paracetamol, per alleujar-ne els símptomes. El farmacèutic us dirà quin és el més adequat en el vostre cas.
Insistim que, en cap cas, no s’han de prendre antibiòtics sense recepta mèdica.
Bibliografia
