Canvi climàtic i salut

Què ens diu la ciència

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) facilita les dades següents en el seu informe d’octubre de 2021:

El canvi climàtic és causa de forma directa d’emergències causades per onades de calor, incendis forestals, inundacions, huracans i tempestes tropicals. A més, la freqüència i intensitat d’aquests desastres augmenta any a any. 

Sempre d’acord amb les dades de l’OMS, les investigacions mostren que 3600 milions de persones ja viuen en àrees molt vulnerables al clima. Es preveu que entre 2030 i 2050 el canvi climàtic causi 250.000 morts addicionals cada any com a conseqüència només de la desnutrició, la malària, la diarrea i l’estrès tèrmic.

Les zones amb pitjors infraestructures sanitàries, és a dir, els països en vies de desenvolupament, són els més vulnerables i, de no rebre ajuda, seran els més castigats.

El cost dels danys directes sobre la salut (és a dir, sense comptar els indirectes, com l’aigua, l’agricultura o el sanejament) s’estima entre 2.000 i 4.000 milions de dòlars a l’any, d’avui fins a 2030.

Com ens afecta el canvi climàtic

Les onades de calor, cada vegada més freqüents, van unides a un augment global de la temperatura i alteracions en les pluges. Aquests dos factors junts, afavoreixen l’aparició de plagues portadores de malalties com el dengue, la malària o la malaltia de Lyme en regions que estaven lliures d’elles però que ara veuen sorgir brots.

Encara que la xifra podria semblar petita, l’augment dels nivells de gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxid nitrós i altres) ha provocat un escalfament global de +1,1ºC i es preveu un altre tant en els propers anys.

Aquestes onades de calor són cada vegada més intenses, i viure en condicions extremes afavoreix l’aparició de cops de calor, deshidratacions i globalment mortalitat, fonamentalment en persones vulnerables, com els nens o els ancians. Només a l’agost de 2025, Espanya ha registrat 2.177 víctimes, la qual cosa suposa un augment de més del 70%. És la xifra més alta des que hi ha registres.

Els incendis forestals comporten un augment de la contaminació, és a dir una menor qualitat de l’aire que respirem. Aquesta baixa qualitat provoca que augmenti la incidència de l’asma, de les al·lèrgies i de les malalties cardiovasculars.

Les sequeres, a vegades alternant amb devastadores inundacions, alteren els cicles dels productes agrícoles, la qual cosa al seu torn afecta la producció d’aliments, generant escassetat. Aquesta escassetat afecta fonamentalment a les comunitats més vulnerables. La calor, a més, afecta la conservació dels aliments, en detriment de la seva qualitat.

El canvi també afecta la ment, no només el cos. Qui pateixen desastres naturals com inundacions, incendis o huracans veuen augmentat el risc de patir trastorns psíquics, com ansietat, depressió o estrès. La sensació d’incertesa davant un clima futur clarament advers crea ansietat. Certes psicòlogues l’han anomenat ecoansietat.

Un recent estudi de l’Hospital Clínic de Barcelona associa l’escalfament global amb majors taxes de suïcidis i comportaments suïcides.

Bibliografia:
Ministeri de Sanitat
Organització Panamericana de la Salut