Càncer de mama: 8 creences falses

El càncer de mama és el més freqüent en la dona, tant a Espanya com a la resta del món occidental, i s’estima que una de cada vuit dones en patirà un en algun moment de la seva vida. Al nostre país es diagnostiquen anualment al voltant de 25.000 nous casos, segons informa l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

La bona notícia és que si es detecta a temps, es cura. Al nostre país, la taxa de curació d’un càncer de mama que s’hagi diagnosticat en fases primerenques pot arribar al 90%.

Atès el pànic que la simple paraula “càncer” desencadena en els que el pateixen, creiem que et pot interessar el que segueix, en què desmuntem algunes falses creences sobre la temuda malaltia.

Creença 1: El factor més important són els antecedents familiars

Segons això, es tendeix a pensar que només patiran càncer de mama els qui tenen familiars que l’han patit. Això és fals: fins al 70% dels càncers són esporàdics, és a dir, es presenten en dones sense familiars prèviament afectats, segons el Seattle Cancer Care Alliance, dels Estats Units.

I d’aquí es desprèn la imperiosa necessitat de seguir puntualment els programes de cribratge, és a dir, que si tens més de 45 anys has de passar una revisió anual, que és el que es recomana a Espanya.

Ara bé, si tens antecedents de càncer en familiars de primer grau (mare, germana o filla), i ets portadora de la mutació genètica, la recomanació és començar amb el programa de mamografies. El Johns Hopkins Avon Foundation Breast Cancer, també als EUA, recomana començar 10 anys abans de l’edat en què es va diagnosticar el càncer al familiar afectat, sobretot si tenia menys de 50 anys.

Creença 2: Un bony al pit és, probablement, càncer

De nou, això és fals. D’acord amb l’American Cancer Society, fins al 75% dels bonys al pit no són malignes, sinó tumors o quists de naturalesa benigna: no perillosos.

De manera que si en la teva autoexploració hi trobes un bony, no t’has d’espantar. Però, per descomptat, has de visitar immediatament el teu metge perquè l’examini. D’acord amb la seva experiència, demanarà les proves pertinents o no (ecografia, mamografia) que permetran determinar de què es tracta. Molts dels bonys trobats són fibroadenomes benignes, o estan relacionats amb el cicle menstrual.

Creença 3: El càncer de mama el pateixen només dones grans

Fals, de nou. És cert que segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, el 90% dels casos es donen en dones de més de 40 anys, però això no vol dir que si ets més jove estiguis lliure de patir-lo: encara queda un 10% de dones més joves que el patiran. La Breast Cancer Organization publica aquest quadre de riscos:

• Dones de més de 60 anys: el risc és d’1 entre 28 dones (o el 3,56%)
• Dones entre 50 i 59 anys: 1 entre 42, o el 2,38%
• Dones entre 40 i 49 anys: 1 entre 68, o el 1,47%
• Dones de 30 a 39 anys: 1 entre 227, o el 0,44%.

Serà més difícil que et detectis un bony al pit si ets jove, ja que en tenir nivells més alts d’estrògens, les teves mames tindran més densitat de teixit mamari (en baixar els estrògens, aquest teixit es va reemplaçant gradualment per teixits grassos, llavors, és més fàcil trobar un bony, si n’hi ha).

Però si tens més de 20 anys i notes algun canvi en una de les teves mames, ja saps: ves al metge perquè et faci una exploració.

Creença 4: El càncer de mama afecta només dones

Tampoc no és cert. És veritat que només un 1% dels càncers de mama es presenten en homes. La raó és que els homes no tenen variacions d’estrògens i progesterona, no tenen la funció lactant i les mames masculines tenen menys conductes i lòbuls –que és on comença el càncer– que les femenines. No hi ha una estadística plenament fiable, però es pensa que a Espanya es diagnostiquen més de cent casos l’any.

Normalment el problema es detecta més tard en l’home (ja que donada la baixa incidència de la malaltia no hi ha cap programa de cribratge per a l’home), i això fa pensar que és més perillós en un home que en la dona. Però segons un estudi publicat a la revista Journal of Clinical Oncology, la supervivència és més gran en l’home que en la dona.

Creença 5: L’herència que compta és la de la banda materna

Aquesta creença està molt estesa, però la veritat és que cal mirar totes dues branques. Has d’indagar en tot l’arbre familiar (encara que, com ja et vam dir, el risc més elevat es dona si hi ha antecedents de primer grau: mare, germana o filla). Però la família del pare no s’ha d’obviar. Com bé saps, és poc probable que ell hagi tingut càncer, però la seva mare i les seves germanes també hi compten, encara que menys: el parentiu ja no és de primer grau. Però si alguna d’elles en va patir, has de tenir-ho present.

Creença 6: En l’autoexploració només cal buscar bonys

I no és així. En realitat cal buscar qualsevol canvi a les mames: mida, forma, aparença o qualsevol altre factor que constitueixi una novetat, com ara:

• Una secreció líquida pel mugró (de sang o de qualsevol altre líquid)
• Una àrea més dura, o engrossida
• Una taca anòmala a la pell
• Alguna arruga a la mama
• Un mugró invertit
• Porus més notoris o més grans

També hi ha un càncer de mama, estrany, però agressiu, en què se sol manifestar una erupció, o una inflor en un punt determinat de la mama.

Creença 7: L’ús d’anticonceptius pot provocar càncer

Aquesta creença neix de l’antiga píndola, els primers anticonceptius, que tenien unes dosis més elevades d’hormones (estrògens i progesterona) que les actuals. Als anys vuitanta i noranta es creia que podien elevar el risc de càncer de mama.

Les recerques més recents mostren que no hi ha aquest augment de risc, de manera que no cal que deixis d’usar-los. Això també és vàlid per a les dones amb antecedents familiars de càncer.

Aquest mite prové d’estudis realitzats als anys noranta que mostraven una lleugera elevació del risc en les dones que prenien anovulatoris orals. Però cal tenir en compte que les píndoles de llavors contenien més hormones (estrògens i progesterona) que les actuals.

Els estudis recents revelen que no hi ha més risc amb l’ús d’anticonceptius orals, de manera que aquesta no és una raó per suspendre’n la presa. Sí que és cert que el risc és més alt entre les qui van començar a prendre’ls sent adolescents. Però el risc disminueix als 10 anys de deixar-los.

A més, es dona la circumstància que els càncers de dones que havien deixa’t de prendre’ls 10 anys abans eren menys avançats que els de les dones que mai no n’havien pres. En qualsevol cas, quan demanis al metge la recepta corresponent has d’assegurar-te que li expliques els possibles antecedents familiars que puguis tenir. Tant l’herència genètica com la teva edat són factors que s’han de tenir en compte.

Creença 8: Tenir càncer en una mama significa que en tindràs també a l’altra

En realitat, la probabilitat que es presenti també a la mama sana és molt inferior del que es creu comunament. En les dones no portadores de gens de càncer el risc que es repeteixi a l’altra mama és del 5%.

Ara bé, entre les portadores (gens BRCA1 i BRCA2), el risc que es presenti a l’altra mama és molt més gran: el 40%. Una mesura molt discutida és la mastectomia (extirpació de la mama) bilateral, és a dir, treure totes dues, com a mesura preventiva i eliminadora de l’ansietat. Però encara no hi ha estudis que avalin aquesta pràctica, que va sortir a la palestra quan l’actriu Angelina Jolie se la va fer.