Abusar de les “selfies” pot ser nociu per a la salut mental

Fa uns dies parlàvem d’un trastorn descrit no fa gaire i definit com l’ansietat o l’angoixa de no tenir a prop, ben carregat i llest, el mòbil: la nomofòbia. L’existència d’aquest trastorn va ser el que va desencadenar la nova investigació per determinar si l’abús dels mòbils comportava nous problemes desconeguts fins ara.

I la resposta és que sí, que no només existeix aquest trastorn en relació amb els telèfons intel·ligents. Es va demostrar que fer-se moltes fotos, autofotografies o, popularment, selfies pot causar un perjudici real en la salut mental, la selfitis.

L’Associació Americana de Psiquiatria (APA) defineix la selfitis com “el desig obsessiu-compulsiu de fer-se fotos i publicar-les com a forma de compensar la falta d’autoestima i d’emplenar un buit en la intimitat”.

La recerca estableix tres nivells diferents de selfitis:

• Lleu: fer-se un mateix fotos almenys tres vegades diàries, però sense publicar-les després a les xarxes.
• Aguda: Fer-se tres fotos diàries i publicar-les a les xarxes socials.
• Crònica: Fer-se més de sis fotografies diàries i publicar-les.

[mautic type=”content” slot=”ebook-03-ca” /]

La recerca

Saps en quin país del món hi ha més usuaris de Facebook? A l’Índia, que compta amb una població de 1.340 milions, gairebé tants com a la Xina. I a l’Índia és on es va dur a terme l’estudi, sobre 400 voluntaris universitaris. Els científics van utilitzar una escala d’1 a 5 per avaluar les sentències que es proposaven: l’1 significava “en total desacord” i el 5, “totalment d’acord”.

Els voluntaris van qualificar afirmacions com “Compartir les selfies és una sana competència amb els meus amics” i “Em considero més popular quan les publico a les xarxes”. Els resultats van generar una escala de selfitis (Selfitis Behaviour Scale) per determinar en quina mesura afectava els qui es feien fotos.

En general, l’estudi va demostrar que els afectats per la síndrome tenen falta de confiança en ells mateixos i que busquen més integració en l’entorn: més presència, és a dir, fer-se més visibles. Els símptomes són semblants als que generen les conductes addictives.

Avalua la teva selfitis

És molt senzill. Agafa paper i llapis i apunta la xifra adequada a les teves respostes a cada una de les 19 afirmacions següents. Com ja s’ha dit, 1 és “totalment en desacord” i 5, “totalment d’acord”. Suma el total i com més alt sigui el nombre, més alt serà el teu grau de selfitis.

1. Gaudeixo més de l’entorn fent-me selfies.
2. Compartir les meves selfies és competir sanament amb els meus amics.
3. Sóc més popular si les comparteixo a les xarxes socials.
4. Estic menys estressat si em faig selfies.
5. I també em sento més segur.
6. Crec que la meva popularitat creix si comparteixo les meves selfies.
7. M’expresso millor en el meu entorn amb les selfies.
8. Crec que les selfies variades em fan pujar d’estatus social.
9. Em sento més content fent-me més selfies.
10. Em trobo millor amb mi mateix.
11. Les meves selfies fan més sòlida la pertinença a un grup.
12. Les selfies són el meu millor record de cada moment.
13. Les selfies m’ajuden a aconseguir més “m’agrada” i un nombre més elevat de comentaris a les xarxes.
14. Els meus amics m’aprecien més si publico més selfies.
15. Em sento bé tot just després de fer-ho.
16. Fer-me-les i mirar-me-les només augmenta la meva autoconfiança.
17. Si no me’n faig, jo em sento apartat del grup.
18. Les selfies són com trofeus que recordaré en el futur.
19. Sempre edito les meves selfies i em retoco per tenir millor aspecte que els meus amics.