Alimentació i Nutrició
7 claus per aprimar-se i estar sa
Índex de continguts
La ciència no ha donat amb la solució; i l’única que ens ofereix és llarga i bastant dràstica. Tots hem sentit a parlar de dietes miraculoses, capaços de fer-nos perdre una sorprenent quantitat de quilos en poques setmanes. Molts hem caigut en el parany i, en efecte, funcionen… però només mentre se segueixi el règim. El mateix dia que s’abandona i es torna a les patates fregides o als espagueti, es comença a recuperar pes, i a la mateixa velocitat amb què es va perdre. I fins i tot es guanya més del que teníem en començar.
Oblida’t de les dietes “io-io”. L’única manera d’aprimar-se és, repetim-ho, llarga i dràstica. Llarga perquè cal anar a poc a poc; i dràstica perquè cal canviar els hàbits en matèria de menjar. Comentem 7 regles bàsiques que t’ajudaran.
1. Sigues ambiciós
Es tenia com a norma que l’objectiu de pèrdua de pes havia d’estar entre el 5 i el 10% del pes total: una persona de 60 quilos hauria de fixar la seva pèrdua entre 3 i 6 quilos. Doncs sembla que cal ser una mica més valent. Una investigació publicada per la Journal of Human Nutrition and Dietetics afirma que l’èxit passa per fixar-se a l’inici del procés el pes ideal al qual es vol arribar. En aquest estudi s’afirma que els que es marquen metes més ambicioses s¡aprimen gairebé el doble.
2. Menja de tot…
En la majoria dels casos, la raó per abandonar un règim és la gana. La gent pensa que durant el règim cal viure a força d’enciam i porcions diminutes de peix bullit o carn a la planxa.
És un error. La manera ideal d’aprimar-se és menjar de tot, naturalment sense abusar de res. Acceptar no menjar de tot suposa, a més, admetre que a llarg termini s’ha acabat, per tu, la teva porció de pastís o el teu plat de lasanya… i això fa infeliç al més optimista. Una dieta equilibrada ha de deixar-te satisfet i aportar-te l’energia necessària.
[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]
3. I també dels teus plats favorits
Només cal que ens diguin que la xocolata (o la pasta, o el dolç) està prohibida perquè tinguem autèntiques ànsies de menjar-ne. Serà un error desterrar completament de la teva vida; i la bona notícia és que no cal fer-ho.
Cal donar-se alguna alegria, i poder gaudir ocasionalment d’alguna cosa que t’agrada serà un “atractiu” per continuar aquest règim. Serà assegurar-te la sostenibilitat de la dieta.
4. Recorda això de ‘mal de molts…”
No titllarem ningú de ximple, però fer el règim tot sol és més difícil que si hi ha algú que està en les mateixes circumstàncies que tu, algú que t’explica els seus trucs i amb qui compartir els teus èxits… o les teves febleses.
La ciència, de nou, ho confirma. Un estudi de l’American Psychological Association avalava els avantatges, la utilitat de recolzar-se en el grup, com feien fa anys els “Weight watchers”: el seu èxit radicava precisament en això.
5. Pren-t’ho seriosament
Ja sabem que vols aprimar-te; així que no, no ens estem referint al teu compromís: però sí és important que aquest sigui formal, que t’ho prenguis molt seriosament. I no hi ha només un estudi, sinó força més que afirmen que els qui s’uneixen a grups per aprimar-se baixen de pes fins a tres vegades més si assisteixen a les reunions setmanals. Les probabilitats d’èxit augmenten dràsticament.
6. Quan arribi el moment, fes exercici
L’experiència afirma que la forma més fàcil i segura d’aprimar-se és fer règim. Almenys al començament, i per tant no es tracta que et posis a córrer com un boig o que et dediquis per complet a un exercici intens. Però sí has d’incrementar la teva activitat física. Planteja-t’ho, si vols, com fer coses que abans no feies: puja per les escales en comptes d’usar l’ascensor; baixa’t de l’autobús un parell de parades abans de la teva destinació, i fes-les a pas lleugeret, cada vegada que vagis pel carrer, accelera el pas…
Pensa en el que pot suposar una activitat física addicional i som-hi. T’ajudarà amb el teu règim.
7. No et desesperis si caus en la temptació
Segons alguns estudis, fins al 98% dels qui estan a règim cauen en un moment donat en la temptació de saltar-se’l. El 98%… s’assembla molt a “tots”, oi? De nou apareix aquí allò de “mal de molts…” I és important reaccionar adequadament a aquestes caigudes. Res de desesperar-se i tirar per la borda el que ja has aconseguit. No siguis massa crític amb tu mateix.
Sabies que acceptar els errors propis és acceptar-nos com a éssers humans i que això no només ens fa més feliços sinó que ens torna al camí correcte molt més fàcilment?
