Leishmaniosi en gossos: què és i com prevenir-la

Amb l’arribada de la calor augmenta l’activitat dels insectes que transmeten la leishmaniosi, una de les malalties parasitàries més esteses entre els gossos a Espanya. Conèixer com es contagia, quins senyals vigilar i quines mesures prendre pot marcar una diferència real en la salut de la teva mascota.

Què és la leishmaniosi?

La leishmaniosi —també escrita leishmaniasi, totes dues formes són correctes i reconegudes— és una malaltia parasitària causada per un protozou del gènere Leishmania, concretament Leishmania infantum en el context europeu.

El paràsit no passa directament d’un animal a un altre ni de gos a persona. El vector de transmissió és sempre el flebòtom, un insecte diminut conegut popularment com a mosquit de la sorra, que s’activa en fer-se fosc i en nits càlides. Quan un flebòtom infectat pica el teu gos, li inocula el paràsit a la sang.

A Espanya la malaltia és endèmica en àmplies zones de la conca mediterrània, Castella-la Manxa, Madrid i l’arc llevantí, encara que la seva distribució s’ha anat ampliant els darrers anys. Afecta tant gossos com humans, encara que els mecanismes de contagi són diferents en cada cas.

Símptomes de la leishmaniosi en gossos

Un dels aspectes més complicats d’aquesta malaltia és que molts gossos són portadors asimptomàtics durant mesos o fins i tot anys. El sistema immunitari de cada animal respon de manera diferent, i alguns conviuen amb el paràsit sense mostrar senyals evidents.

Quan els símptomes apareixen, solen ser de tres tipus:

• Cutanis: pèrdua de pèl (especialment al voltant dels ulls i el morro), descamació, engruiximent de la pell, úlceres que no cicatritzen.
  
• Sistèmics: pèrdua de pes progressiva, letargia, ungles llargues i fràgils que creixen de manera anòmala, inflamació dels ganglis limfàtics, anèmia.
  
• Oculars: conjuntivitis persistent, lesions al voltant dels ulls.
  

Si el teu gos viu en una zona endèmica o ha passat l’estiu al camp i presenta algun d’aquests signes, acudeix al veterinari. La detecció precoç millora molt el pronòstic.

Leishmaniosi en humans: em puc contagiar?

Aquesta és la pregunta que més preocupa els amos dels gossos. La resposta és clara: la transmissió directa de gos a persona no existeix. Perquè un humà s’infecti, també necessita ser picat per un flebòtom portador del paràsit.

En humans, la malaltia es pot presentar de tres formes:

• Cutània: lesions a la pell, la més lleu i freqüent.
  
• Mucocutània: afecta mucoses de nas, boca i gola.
  
• Visceral o kala-azar: la forma més greu, amb afectació d’òrgans interns com la melsa i el fetge, febre prolongada i pèrdua de pes important.
  

Els grups amb més risc són les persones immunodeprimides, els infants petits i la gent gran. Si sospites que has pogut estar exposat i presentes febre prolongada sense causa aparent, consulta el teu metge.

Diagnòstic i tractament de la leishmaniosi

El diagnòstic en gossos es fa mitjançant serologia (anàlisi de sang per detectar anticossos), PCR o, en casos més avançats, punció de gangli limfàtic o medul·la òssia. És habitual combinar diverses proves per confirmar el diagnòstic i valorar l’estadi de la malaltia.

El tractament en gossos no cura la infecció de manera definitiva en la majoria dels casos, però la controla i millora la qualitat de vida de l’animal. Els protocols més habituals inclouen antimonials pentavalents, miltefosina i al·lopurinol com a manteniment a llarg termini. Sempre sota supervisió veterinària.

Els gats també poden contraure leishmaniosi, encara que amb molta menys freqüència que els gossos. Si tens gats en una zona endèmica, comenta-ho amb el teu veterinari.

Vacuna contra la leishmaniosi en gossos

Antigament era molt comú que als gossos que agafaven la malaltia se’ls aplicava la eutanasia, peròes de fa anys hi ha a Espanya una vacuna contra la leishmaniosi canina. Les marques disponibles actualment són CaniLeish i LetiFend, i estan indicades per a gossos seronegatius a partir d’una edat mínima establerta.

La vacuna redueix significativament el risc de desenvolupar la malaltia, però no substitueix la resta de mesures preventives. L’ideal és vacunar abans que comenci la temporada de flebòtoms, que a la major part d’Espanya coincideix amb la primavera i l’estiu. Coneix en el nostre post totes les Conoce en nuestro post todas las vacunas obligatorias y recomendadas para perros y gatos en España.

Com prevenir la leishmaniosi de cara a la primavera

La prevenció és el pilar més important. Aquestes són les mesures que combinades ofereixen millor protecció:

• Repel·lents específics per a gossos: pipetes o collars antiparasitaris amb deltametrina o permetrina. Assegura’t que el producte estigui indicat per a la leishmaniosi.
  
• Evita sortides a l’alba i al capvespre: el flebòtom és més actiu en aquestes franges horàries i en nits càlides.
  
• Mosquiteres a casa: especialment a les zones on dorm el gos. Han de tenir una malla molt fina.
  
• Revisió veterinària anual amb serologia: la prova anual permet detectar infeccions abans que apareguin símptomes.
  
• Combina mesures: vacuna + repel·lent + control de l’entorn. Cap mesura per si sola garanteix una protecció completa.
  

Dona el millor cuidat a la teva mascota amb MGC

Vols saber si el teu gos està protegit davant la leishmaniosi? Consulta amb el nostre equip veterinari i prepara la teva mascota abans que arribi la temporada de risc. A MGC Mútua trobaràs una assegurança per a mascotes que t’ajuda a tenir cura del teu company durant tot l’any.

Preguntes freqüents sobre la leishmaniosi

Té cura la leishmaniosi en gossos?

Rarament s’elimina el paràsit per complet. Amb un tractament adequat, la majoria dels gossos porten una vida normal durant anys, però el seguiment veterinari és continu.

Quant viu un gos amb leishmaniosi?

Depèn de l’estadi en què es diagnostiqui. Un gos detectat en fase primerenca i ben tractat pot tenir una esperança de vida normal.

La leishmaniosi es contagia entre gossos?

No directament. L’únic mecanisme de transmissió és la picada del flebòtom. Dos gossos que conviuen no es contagien entre si sense la presència del vector.

Els gats poden tenir leishmaniosi?

Sí, encara que és molt menys freqüent. Si el teu gat viu en zona endèmica i presenta símptomes cutanis sense causa clara, comenta-ho amb el veterinari.

Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix la valoració d’un professional veterinari.