El teu bebé està plorant

El constant so del plor del nounat és un senyal de patiment que atrau l’atenció sobre el nen, ja que genera molta angoixa en els pares o en els cuidadors.

El plor dels nens resulta molest per a l’oïda i molts pares no són capaços d’escoltar plorar els seus fills durant molt de temps seguit, per la qual cosa aquest fet constitueix un motiu freqüent de consulta en Atenció Primària.

Significat del plor

El plor és un dels aspectes més importants de la personalitat humana i és l’únic mode amb què el teu fill pot expressar el seu estat d’ànim. Per tant, com a primera premissa cal entendre que el plor és el llenguatge del nounat i l’única forma que té per comunicar-se amb el seu entorn.

La segona idea que ha de quedar clara és que els nens no ploren per plorar, sense raó. És necessari fer un esforç racional de comprensió per entendre què és el que necessita el nen, sense caure en el tòpic de que si un nen plor és perquè té gana. Aquest és l’error més freqüent dels pares primers.

Davant d’un nounat plorant el primer que cal preguntar-se és si la causa és fisiològica, i per tant fàcil de resoldre, o per contra és patològica i serà necessari consultar amb el pediatre.

Ritme del plor normal del nen

El plor en un lactant normal segueix un patró característicament rítmic. Cada “unitat de plor” consisteix en plor seguit d’un breu so inspiratori.

La primera sèrie rítmica de plor s’observa en el nounat durant la primera mitja hora de vida, i a partir d’aleshores es fa més variable.

El plor no és uniforme, sinó que mostra un ritme circadià des de les primeres setmanes. Així, els primers quatre mesos es caracteritzen per episodis de plor predominantment vespertí i nocturn. Als nou mesos el plor és més aviat nocturn.

Intensitat i periodicitat del plor

A mesura que el teu fill creix el plor ho fa amb la mateixa intensitat, assolint el seu punt més elevat entre les 6-8 setmanes de vida, seguit d’un ràpid descens.

Als dos mesos els nadons ploren una mitjana d’aproximadament 2-2,5 hores diàries. En el primer trimestre, només un 30% de nens plora una mitjana de tres hores al dia, baixant el percentatge entre un 7% i un 10% en el segon trimestre.

L’origen del plor dels nens més grans pot distingir-se amb major claredat, ja que són més capaços d’expressar la procedència del plor.

Causes fisiològiques (no patològiques) del plor del nounat

La majoria de les causes de plor són evidents per als pares, per la qual cosa no solen ser motiu de consulta. De totes maneres, no sempre som capaços de diferenciar la causa, encara que el nen no pateixi una malaltia.

Els motius més freqüents són:

• Sensació de gana o set

És el motiu més freqüent de plor, però cal saber que el nounat presenta un “reflex de succió”, per la qual cosa xuclarà qualsevol cosa que se li porti a la boca com si tingués molta gana. Això no significa per tant que es quedi amb gana. Si després de la toma el nen dorm plàcidament el lògic és que hagi pres l’aliment necessari i només plorarà per gana al cap de 2-3 hores. Si per contra el nen menja poca quantitat, no es quedarà tranquil immediatament després de la toma i seguirà requerint llet.

• Mala alimentació

El plor pot ser causa d’una hiperconcentració de la llet o de l’alimentació complementària, o per un excés de sal en les farinetes. Una mala elaboració del biberó (massa llet en pols i poca aigua) li provocaran set al nen i altres alteracions, com diarrea osmòtica o deshidratació.

• Aire o gasos en excés

Sempre has de procurar que el nen expulsi els aires que ha ingerit durant la toma. Fins i tot en els casos més acurats, això no sempre s’aconsegueix i provoca que al final del dia el nen presenti el típic còlic del lactant. Se li facilitarà la seva millora realitzant massatges circulars a l’abdomen i flexionant les cames cap al melic.

• Soledat

Això és rar en els primers mesos de vida, però a partir del segon semestre el nen comença a prendre consciència del seu entorn i experimenta el que s’ha denominat “angoixa de separació”, requerint la presència dels seus pares.

• Desig que el prenguin en braços

Normalment aquest plor es calma al agafar el nen en braços. Poden expressar aquest desig molt precoçment i no és aconsellable deixar-los plorar pensant que adquiriran mals hàbits.

• Por a la foscor

Apareix en nens més grans, al ajagar-los. En ocasions els nens deixen de plorar deixant una llum encesa.

• Fatiga o cansament

Quan han estat moguts o manipulats en excés o bé hi ha un ambient sorollós, alguns nadons estan tan actius que els costa adormir-se al final del dia.

• Excés de roba, o poca roba

Si el nen porta massa o molt poca roba pot ser que plori perquè tingui calor o perquè, pel contrari, tingui fred.

• Bolquers mullats

El plor del nen també pot deure’s a que el bolquer està mullat i li molesta.

• Roba de llana, niló o fibres artificials

L’ús de roba o peces de llana o contacte amb fibres de niló o altres fibres artificials, poden provocar picor i sensació de malestar.

• Dolor de dents

Quan surt alguna dent o quan s’estan formant poden provocar dolor. Normalment s’associa a babau excessiu i sol calmar-se amb analgèsics (paracetamol), si el metge ho estima adequat, o amb algun mossegador que li calmï la sensació de desassossec.

• Altres causes

Ambient sorollós, discussions al seu voltant, el lladruc d’un gos, una melodia, quan se’ls desvesteix, cares estranyes, moviments bruscs, retard en l’hora del menjar, etc.

Causes patològiques del plor

El plor patològic sol ser continu i no va precedit de gemecs. Sol ser un plor més estrident que crida l’atenció dels pares en notar que és diferent del plor habitual. Per això sempre hem de fer cas a les persones que coneixen el nen ja que poden percebre una situació anormal. S’haurà de valorar si són crisis repetides de plor o són aïllades. En el primer cas si afecten o no al creixement i desenvolupament del nen.

Les causes de plor patològic poden ser múltiples i sempre cal consultar amb el pediatre, que s’encarregarà del diagnòstic i tractament apropiat, realitzant una adequada exploració clínica que inclourà la temperatura, otoscòpia, tacte rectal o clínica meníngia.

El nen plorós

No obstant això, sempre existeix un petit percentatge de nens que ploren sense raó aparent. Són nens que no tenen una causa objectiva (ni patològica ni no patològica) que expliqui la seva conducta.

El plor no es deté amb freqüència en prendre el nen en braços, i totes les tècniques emprades per a calmar-los resulten ineficaces.

És important assessorar als pares sobre les causes de plor normal i d’aquesta forma intentar alleujar el sentiment de culpa i disminuir les preocupacions al respecte. Però part de la inquietut causada pel plor no pot suprimir-se mitjançant el raonament lògic.

En aquests casos, és necessari que els pares descansin del plor per poder afrontar de manera adequada la seva pròpia inquietud, ja que la fatiga, l’escàs descans i la tensió poden provocar una resposta paterna inadequada al plor del nen, com pot ser deixar-lo sol a casa o fins i tot provocar maltractaments.

Bibliografia

MedLinePlus: Llanto en la niñez
Manual MSD: LLanto en los niños