Mindfulness
Què són les teràpies dels sentits: musicoteràpia, aromateràpia, cromoteràpia
Índex de continguts
Què són les teràpies dels sentits?
Les teràpies dels sentits o sensitives són aquelles la finalitat de les quals és un efecte beneficiós a l’organisme, per mitjà de l’exposició a estímuls adequats dirigits a algun dels sentits. Dins aquest grup de teràpies podem descriure tres fonamentals:
- Musicoteràpia: empra la música, així com qualsevol element relacionat amb aquesta, per exercir l’acció terapèutica
- Aromateràpia: es fonamenta en l’ús d’aromes i fragàncies per exercir l’acció terapèutica
- Cromoteràpia: es basa a utilitzar llums de diferent tonalitat i color per afavorir un efecte beneficiós
Els mitjans i mètodes de les teràpies dels sentits
Els mitjans i mètodes emprats per cadascuna de les diferents teràpies descrites són lògicament molt diferents. Així doncs, podem referir-nos als següents per a cadascuna:
Musicoteràpia
No es tracta d’encendre la ràdio i veure què passa. La musicoteràpia és una disciplina cientificoartística ben organitzada que intenta treballar amb el pacient i el seu entorn immediat d’acord amb un mètode i una tècnica adequats, particularitzades per a la malaltia o deficiència que pateix.
Els musicoterapeutes solen ser psicòlegs, psicopedagogs o educadors diferencials. Els mètodes emprats intenten exercir un impacte beneficiós sobre les tres esferes psicològiques sobre les quals la música exerceix una influència determinada: l’afectiva, la cognitiva i la psicomotriu. Els mitjans emprats són molt variats i comprenen principalment:
- Audició de diferents tipus de música
- Exercicis d’evocació sonora
- Cantar
- Tocar un instrument
- Analitzar lletres de cançons o redactar lletres noves,
- Improvisació musical, etc.
Aromateràpia
Els mitjans emprats són principalment olis essencials d’aromes pures, amb el propòsit d’exercir una acció reguladora beneficiosa a l’organisme. També hi ha una varietat de l’aromateràpia que són les fragàncies de Bach (comunament anomenada flors de Bach). Les olors més emprades en l’aromateràpia són: alfàbrega, bergamota, eucaliptus, lavanda, menta, llimona, cedre, romaní, sàlvia, farigola, ylang-ylang , mandarina, taronja, ginebre, clau olorós, gingebre, canyella, mirra, càmfora.
Els mètodes emprats per difondre l’aroma són variats, però el més utilitzat sol ser el fogonet (escalfament al foc d’un bol ceràmic amb aigua i gotes de l’oli). També es poden emprar olis mitjançant penjolls, afegits al bany, o aplicats sobre la pell. Es recomana no barrejar més de 4 olis i el resultat sempre ha de ser agradable a l’olfacte.
Cromoteràpia
S’utilitzen essencialment llums de llums halògens amb diferents colors bàsics (6 a 12). El propòsit de la teràpia és induir, mitjançant estímuls lumínics de diferent longitud d’ona https://www.mediciphealth.com/la-cromoterapia/, l’aparició de fenòmens biològics interns a l’organisme, d’efecte beneficiós o fins i tot curatiu.
Aplicacions de les teràpies dels sentits
Dels tres tipus de teràpia és probablement la musicoteràpia la que té una sistematització i fonamentació millor de la seva veritable utilitat en l’àmbit terapèutic. De l’aromateràpia i la cromoteràpia es poden trobar múltiples defensors que propugnen la seva ocupació per a una gran quantitat de malalties, encara que ara com ara no hi ha arguments científics o clínics sòlids que aportin la solvència deguda a la justificació de l’ocupació tan pretesament variada d’aquestes disciplines.
Pel que fa a la musicoteràpia, la seva ocupació té dos camps d’aplicació ben definits com són l’atenció al pacient malalt i l’educació o la reeducació de les persones amb certs dèficits. Així doncs, s’utilitza en pacients amb demència o altres tipus de dany cerebral, malalts psiquiàtrics, pacients amb malaltia terminal, pacients amb dolor crònic, persones en tractament de deshabituació a drogues o altres hàbits, persones amb quadres d’ansietat o depressió, i en el cas dels nens, sobre els quals tenen dificultats d’aprenentatge, problemes d’aprenentatge.
Són segures les teràpies sensitives?
La musicoteràpia ha d’estar adequadament dirigida segons el tipus de pacient i segons el tipus de malaltia, per tant, en cas de ser mal aplicada, poden existir efectes indesitjables sobre el benestar psicològic, el desenvolupament intel·lectual i els símptomes de determinades malalties.
En el cas de l’aromateràpia, la incidència d’efectes adversos és ben escassa, però s’han descrit al·lèrgies, principalment a fragàncies, i aquest problema s’ha xifrat en aproximadament un 1% dels pacients. Aquesta al·lèrgia sol traduir-se principalment en forma de dermatitis, èczema i fotosensibilitat, i sol desaparèixer en aturar el tractament.
La cromoteràpia és una teràpia força innòcua quan és ben emprada. En cas de mal ús, les complicacions possibles són bàsicament les relacionades amb l’excés d’exposició lumínica.
Una teràpia realment eficaç?
Les teràpies dels sentits intenten millorar principalment el funcionament psicològic i fisiològic de l’organisme, i incrementar així la qualitat de vida. La musicoteràpia en concret, pel seu vessant psicopedagògic, també té un paper en el desenvolupament intel·lectual, creatiu i social de les persones tractades, on per exemple ha demostrat millores reals en el desenvolupament de conductes adequades i habilitats cognitives i psicomotrius de nens amb dèficits intel·lectuals.
En adolescents amb problemes d’addicció a drogues, la musicoteràpia en la modalitat creativa sembla afavorir el grau de confort emocional, així com una millor exteriorització afectiva, cosa que permet un millor abordatge psicoterapèutic dels subjectes.
Dins l’àmbit merament mèdic terapèutic, de les tres teràpies que ens ocupen és la musicoteràpia la que més estudis de recerca ha desenvolupat i pràcticament tots observen resultats que es restringeixen essencialment al pla psicològic. S’han fet diversos estudis en diversos tipus de pacients.
- Pacients agressius, que semblen demostrar que aquesta teràpia és capaç de disminuir les conductes pertorbadores a l’entorn, exercides pels mateixos pacients.
- Pacients amb esquizofrènia, en què s’ha observat l’increment del nivell de motivació, la millora de l’estat d’humor de l’individu, la disminució de nivell d’ansietat i un grau més alt de comunicació.
- Pacients depressius, en què s’ha descrit una millor capacitat de percepció emocional.
També s’han realitzat estudis en pacients amb demència, sobretot d’Alzheimer.
Les conclusions dels estudis són interessants, afirmant que la musicoteràpia aconsegueix millores cognitives, increment de la memòria autobiogràfica en casos avançats, millora de la comunicació, millor control de les conductes nocives dels pacients i augment de la qualitat de vida, no només dels pacients, sinó també dels seus cuidadors.
En pacients sotmesos a estrès ingressats en unitats de cures intensives per malaltia coronària s’ha observat, amb l’ús de musicoteràpia de relaxació, un efecte “sedant cardíac” indirecte molt beneficiós per a aquest tipus de malalts, que es tradueix principalment en la disminució de la freqüència cardíaca i també de l’ansietat. Això també sembla que succeeix en malalts que pateixen de càncer i en els pacients sotmesos a trasplantament de medul·la òssia, on sembla objectivar-se així mateix una millora de l’estat d’ànim i alleugeriment dels símptomes depressius.
Quant a la cromoteràpia, és realment anecdòtica l’existència d’estudis científics reglats que n’avalen l’eficàcia.
Així mateix, respecte a l’aromateràpia no hi ha gaires estudis i en molts casos no es fa servir aquesta teràpia en solitari, sinó associada al massatge, per exemple. En virtut del que s’ha exposat en aquests treballs, es podria sostenir que l’aromateràpia és capaç d’afavorir la relaxació i el repòs, així com alleujar el dolor, disminuir l’ansietat, augmentar el benestar psicològic i alleujar els símptomes depressius. Alguns estudis en concret informen d’efectes positius respecte a l’agitació i la millora de símptomes neuropsiquiàtrics, com l’estímul del comportament motivacional en pacients amb demència; altres, realitzats en pacients amb càncer, mostren un possible increment del benestar psicològic, però totes aquestes conclusions s’han de posar entre parèntesis mentre no es vegin confirmades per futurs estudis, més rigorosos que els existents.
