Salut Mental

Què és la neuroplasticitat i quins exercicis mentals ajuden a millorar-la?

Per Revista Interès Mutu - 15/05/25

Índex de continguts

Què és la neuroplasticitat?

La neuroplasticitat és una capacitat clau del nostre cervell. Aquest està format per al voltant de 100.000 milions de cèl·lules, globalment anomenades neurones, que es connecten entre si (sinapsi) o entre elles i, a través del complex sistema nerviós, amb altres cèl·lules de la resta del cos. La neuroplasticitat és clau perquè, per dir-ho d’una manera gràfica, és el que provoca la capacitat que té de l’ésser humà aprendre des del moment del seu naixement.

És conseqüència d’aquesta característica de les cèl·lules cerebrals, que és capacitat d’alterar-ne les connexions d’acord amb la informació rebuda i adaptar-les a les necessitats.

Globalment, la neuroplasticitat es basa en dos processos: la creació de noves neurones, o neurogènesi, i la formació de noves connexions entre les neurones, o sinapsi.

Juga un paper preponderant:

En l’aprenentatge i el desenvolupament. Quan el nen neix, el cervell està pràcticament en blanc i immediatament comença a rebre tota mena d’estímuls, que la neuroplasticitat donarà forma per conformar-ne el caràcter.
Davant d’un procés patològic, com una lesió cerebral, com l’accident cerebrovascular, o ictus, que es produeix quan una zona del cervell es queda sense reg sanguini, bé perquè es trenca una artèria, bé perquè es tapona. L’ictus fa que la zona afectada deixi d’executar les funcions com abans. En aquest cas, les cèl·lules cerebrals buscaran la manera de suplir el problema mitjançant noves sinapsis.
Enfront d’un deteriorament cognitiu , com a demències.

Al llarg de la vida, el cervell canvia de manera que en emprendre noves activitats —no necessàriament físiques— estableix noves sinapsis, però també elimina connexions relatives a activitats que s’abandonen. És freqüent sentir coses com “tinc oblidat el meu anglès”, i és degut a la manca de pràctica. En reprendre l’estudi de l’idioma, o el seu ús, es recuperen sinapsis antigues, encara que no totes.

Com és lògic, la neuroplasticitat disminueix amb l’edat. De sempre hem sentit que la capacitat d’aprenentatge dels nens és molt superior a la dels adults, i encara més gran que algú a la tercera edat.

Hi ha diferents tècniques i enfocaments per enfortir l’estimulació cognitiva en gent gran. Després d’una avaluació neuropsicològica completa es podrà determinar quines capacitats conserva el pacient i quines no. L’estimulació cognitiva es pot fer en grup o individualment. Entrar en profunditat a cada tècnica diferent se surt de l’abast d’aquest article, però les esmentem a continuació:

Teràpia d’orientació a la realitat, dirigida a ubicar espai-temporalment el pacient
Teràpia de la reminiscència, que persegueix despertar records amb què generar una conversa al voltant d’alguna cosa propera al pacient.
Psicomotricitat vivenciada, que combina l’activació cognitiva, sentit lúdic i rehabilitació motora
Treball en tres àrees simultàniament: Àrea cognitiva (memòria, llenguatge, càlcul); àrea psicològica, integrant el pacient en un entorn receptiu; àrea social, estimulant la comunicació amb l’entorn.

A més, hi ha moltes coses que el pacient pot fer en el seu propi entorn per mitigar aquest fet i el deteriorament i enfortir l’estimulació cognitiva, i estan a l’abast de tothom.

Com millorar la neuroplasticitat

La lectura. És un dels exercicis de neuroplasticitat més adequat per als adults. Facilita la reorganització de l’escorça cerebral.
L’esport i l’exercici. Sabem que és fonamental per al cos fer una mica d’exercici diari: prevé la diabetis, la hipertensió i les malalties cardiovasculars. També incrementa la neurogènesi i la sinaptogènesi.
Els jocs. Qualsevol activitat lúdica que estimuli la imaginació i la creativitat: jocs de taula, de rol. Això inclou els sudokus, els mots encreuats o els puzles. A més, jugar en grup fomenta les relacions socials.
Aprèn alguna cosa nova. Un idioma, o aprendre qualsevol altra cosa que requereixi un esforç mental, que estimularà el cervell creant noves connexions. La música és especialment favorable per a la neuroplasticitat, sobretot si s’aprèn a tocar un instrument.
Fes servir la mà no dominant. Rentar-se les dents, ficar la clau al pany, aquest tipus d’activitats rutinàries estimulen el costat contrari a l’habitual del cervell. Prova d’escriure amb la teva mà dolenta.
Altera la rutina. Treure el teu cervell de la rutina és treure’l de la seva zona de confort, i això ho estimularà. Canvia de ruta, surt a passejar més aviat, altera el pas ocasionalment.
Incrementa la vida social. Fer vida social més intensa i conèixer nova gent suposa afavorir l’empatia i estimular emocions i motivacions.
Medita. Una estona de meditació diària provoca disminució de l’estrès i és de les activitats més recomanades davant de la depressió. També s’ha demostrat que la meditació millora la capacitat cognitiva.
Dorm. Dorm bé. Un somni de qualitat ajuda a fixar el que s’aprèn i procura descans a les zones cerebrals més usades durant el dia.