Benestar, Fills, Salut Mental
Quan saps de la depressió Infantil
Índex de continguts
Sovint es presenten casos de nens amb una disminució del rendiment escolar, un canvi notable en la forma de comportar-se o símptomes físics inespecífics. En aquestes situacions, ens podem trobar davant d’un nen deprimit . Els estudis demostren que entre un 2% i un 2,5% dels infants en edat escolar estan deprimits. Aquesta malaltia és menys freqüent a l’edat preescolar. Tot i això, el nombre d’adolescents afectats per depressió és més gran, estimant-se xifres d’entre un 5% i un 8%.
Símptomes de la depressió infantil
El nen troba més dificultats que l’adult a l’hora de comunicar-se i expressar els sentiments. Per aquesta raó, a l’edat preescolar la depressió es manifesta amb:
- Irritabilitat
- Fatiga
- Mals de cap
- Sota to general.
El nen plora sovint, deixa d’interessar-se per les coses i mostra una manca d’implicació en les relacions amb familiars i amics. Sol ser habitual que els pares i professors percebin que el nen ja no és el que era, que es troba estrany. Aquesta percepció s’ha de tenir en compte com més aviat millor per intervenir en conseqüència. Evitarem patiment al nen i millorarà el pronòstic.
A l’etapa escolar, apareixen símptomes com la tristesa, els sentiments de culpa, la baixa autoestima, l’anorèxia, la irritabilitat, l’apatia, la dificultat per gaudir amb les coses i les alteracions del son. Aquests símptomes solen portar el nen a no voler participar en jocs col·lectius i refusar la comunicació amb les persones, cosa que genera un cert aïllament que, alhora, li dificultarà cada cop més la sortida d’aquesta situació.
Els trastorns del son, l’ansietat, l’apatia i, sobretot, la manca de concentració, condueixen al descens del rendiment escolar, més o menys. És important que, tant els pares com els professors, identifiquin el motiu pel qual s’està produint aquest baix rendiment o fracàs escolar.
Quan parlem d’adolescents, els símptomes se centren en els trastorns del comportament (una conducta inadequada o agressiva) sovint acompanyats de l’abús de substàncies. No són rares, a l’adolescent ni al nen, les idees o temptatives de suïcidi. Hem d’estar molt atents a comentaris o indicis que ens suggereixin aquesta greu possibilitat per evitar-la.
Com es diagnostica una depressió infantil?
En general, l’especialista diagnosticarà una depressió infantil quan els símptomes esmentats es donen amb una intensitat moderada i amb una durada de, almenys, dues setmanes. Els símptomes solen reaparèixer, cosa que confirma el diagnòstic segons els criteris internacionals.
Quan els símptomes s’observen amb una lleu intensitat, però una llarga trajectòria (més d’un any), ens trobem davant de l’anomenat trastorn distímic, que és menys greu però més crònic que la depressió. De vegades, el trastorn distímic pot acabar en una depressió.
Per fer un diagnòstic adequat, és essencial conèixer tant la història del nen com el seu estat actual. És important completar la informació que ens dona el mateix nen, amb què procedeix dels seus pares i professors, per comptar amb més punts de vista. Cal conèixer si hi ha hagut símptomes d’eufòria, canvis bruscos de l’humor, hiperactivitat i altres signes que ens poguessin fer pensar en un trastorn bipolar.
Com és natural, el diagnòstic precoç és fonamental per tractar la malaltia i prevenir conseqüències futures.
Quines són les causes?
Com passa amb altres malalties mentals, sembla que hi ha una predisposició genètica que, en certes persones, provoca una gran propensió a patir aquesta malaltia. També és determinant l’entorn familiar, social i escolar. Sabem que es deprimeixen més sovint els nens de famílies desestructurades, amb pares que pateixen estrès o depressió i, per descomptat, els nens que són maltractats.
Alguns estudis demostren que els nens no es deprimeixen més que les nenes, encara que aquesta tendència s’inverteix durant l’adolescència. No sabem si el fracàs escolar és una causa de la depressió, una conseqüència de la mateixa o les dues coses alhora. Les investigacions també assenyalen factors precipitants de la depressió infantil, com ara l’excessiva exigència i la competitivitat, l’entorn hostil, la pressió psicològica i qualsevol esdeveniment vital que tingui una repercussió negativa sobre el nen.
L’Institut Nacional per a la Salut Mental nord-americà (NIMH) assenyala que els nens que pateixen depressió solen tenir antecedents familiars (en què el pare o la mare van poder experimentar una depressió en la seva infància). També es dona aquesta situació en els adolescents, encara que amb menys freqüència.
Factors de risc
El NIMH assenyala també els factors següents en les depressions infantil i juvenil:
- Estrès
- Consum de tabac
- Mort d’un dels pares o d’un ésser estimat
- Problemes amb una relació sentimental
- Trastorns de l’atenció, la conducta o l’aprenentatge
- Sobrepressió al rendiment esportiu
- Malalties cròniques (diabetis, etc.)
- Nens abusats o maltractats
- Canvi d’escola
- Inici d’un nou curs
- Altres traumes (incloent-hi els desastres naturals).
Quin és el tractament de la depressió infantil?
El tractament s’ha d’aplicar com més aviat millor, un cop l’especialista hagi realitzat el diagnòstic.
El tractament fonamental és la psicoteràpia, que ha de dur a terme un especialista. La psicoteràpia més efectiva en aquests casos és la cognitivoconductual, durant un breu període de temps. Aquest tipus de teràpia es basa en la premissa que les persones amb depressió tenen una distorsió (cognitiva) de la seva visió del món, del futur i d’ells mateixos. La psicoteràpia cognitivoconductual se centra en aquestes distorsions per canviar-les.
En casos greus o que no millorin amb la psicoteràpia cal recórrer als fàrmacs antidepressius. Els fàrmacs antidepressius d’última generació són eficaços, i gairebé no ocasionen efectes secundaris. En qualsevol cas, cal utilitzar conjuntament amb la psicoteràpia.
En tots els casos és molt important parlar amb la família, per informar-los, fomentar el suport al nen i ajudar-los a detectar els primers símptomes d’una possible recaiguda, per evitar-la així. Convé tranquil·litzar-los indicant-los que la depressió infantil no és una malaltia rara i que es pot tractar adequadament. Han de saber, a més, que el pronòstic serà millor si s’hi impliquen professionals, professors i familiars.
Sempre cal explorar la possible existència d’altres malalties (ansietat, psicosi, diabetis, maltractaments o abús de substàncies). En aquests casos, caldrà instaurar un tractament específic.
