Salut i medicina
Quan l’atac de cor no provoca símptomes
Índex de continguts
Una crisi cardíaca (o atac de cor, més col·loquialment) és, comprensiblement, una experiència traumàtica i és freqüent que els qui el pateixen -i sobreviuen a ell- pateixin d’ansietat, o estrès posttraumàtic.
Sorprenentment, un atac de cor pot no notar-se. De fet, segons alguns estudis, fins a un de cada cinc atacs de cor passen completament desapercebuts pels que el pateixen. És relativament freqüent, doncs, que l’atac aparegui en un electrocardiograma com una troballa casual en una visita rutinària al cardiòleg.
La interpretació de certs símptomes
La creença general és que la crisi cardíaca produeix dolor al pit, suor freda i manca d’aire (dispnea). I, en realitat, es pot manifestar de moltes maneres. Les pacients que el pateixen poden pensar en indigestió, nàusees o simplement confondre els símptomes amb els d’una malaltia preexistent.
Per exemple, els diabètics poden, amb el temps, patir danys neurològics (en termes mèdics neuropatia diabètica ) que poden afectar la percepció del dolor, tornant-los més proclius a, en cas d’atac, no percebre cap símptoma.
El meu llindar del dolor és alt: ¿tinc més riscos?
La nord-americana American Heart Association (AHA) opina que hi podria haver una associació entre la tolerància alta al dolor i els atacs asimptomàtics.
Un estudi publicat per aquesta associació va investigar més de 4.800 adults a qui es va sotmetre a proves d’estrès amb fred (o estimulació per fred) ia electrocardiogrames. Els resultats mostraven que els que havien patit, sense identificar-ho, una crisi cardíaca sense símptomes, van suportar la prova del fred significativament més temps que els que havia reconegut els símptomes.
Més prevalent en dones
L’estudi esmentat també va mostrar que els atacs no identificats són més freqüents en dones , per raó del 75% comparat amb el 58%. La raó pot estar en una cosa tan simple com la creença popular que les dones “no tenen infarts”.
I l’error d’aquesta creença és majúscul: els atacs de cor -i, en general, les malalties coronàries- causen la mort a més del doble del que ho fa el temut càncer de mama, per exemple.
Com es detecta
Un simple electrocardiograma pot mostrar una crisi cardíaca passada. Una altra prova, l’ecocardiograma, mostrarà les àrees del múscul (el cor en un múscul, el múscul cardíac) que hagi pogut quedar afectades o danyades.
Si aquestes proves mostren signes d’episodis previs, el metge podrà plantejar noves proves, incloent-hi una angiografia de les artèries coronàries (col·loquialment, un cateterisme) per identificar possibles estrenyiments o oclusions de les artèries esmentades, que són les que reguen el cor.
Si ja has patit un atac, caldrà, en qualsevol cas, estar atent a qualsevol símptoma anormal. L’ideal és que, d’acord amb el vostre metge, plantegeu revisions periòdiques per controlar la salut cardíaca.
Es pot prevenir?
No hi ha una estratègia de prevenció específica per a l’atac asimptomàtic: és la mateixa estratègia utilitzada per prevenir en atac “tradicional”. Bàsicament, seguir un estil de vida sa, incloent-hi la pràctica regular d’exercici.
En aquest bloc hi ha molts articles sobre el que és una “vida sana”. D’una manera simple, cal suprimir completament fumar, beure alcohol en excés i menjar plats amb greixos saturats (greixos animals fonamentalment).
El que sí que contempla la vida sana és fer exercici regularment: l’Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana que a partir de l’adolescència s’efectuï entre 150 i 300 minuts setmanals d’exercici entre moderat i fort. Igualment, suggereix la llei del cinc: menjar diàriament 5 peces de fruita o porcions de verdura, equivalents a 400 grams.
Una persona que ha patit un atac de cor ha de ser conscient que el risc que es repeteixi és més gran que en qui no ho ha patit mai. És habitual que qui ja ha passat per això pensi això, que és “aigua passada”, un episodi aïllat i que ja està curat.
Però la realitat és molt una altra i, encara que hagi superat amb èxit l’atac, continuarà sent tota la vida un cardiòpata: és a dir, un pacient de malaltia cardíaca.
