Problemes d’excitació sexual: el trastorn orgàstic

Què és l’orgasme?

L’orgasme es tradueix en medicina com el grau màxim d’excitació i culminació del plaer sexual. L’orgasme representa el clímax d’un acte sexual, després d’una excitació prèvia, física i mental.

Es poden arribar a tenir diversos orgasmes en un sol acte sexual, però no tothom arriba a assolir l’orgasme. Diferents estudis realitzats sobre aquest aspecte estimen que aproximadament el 50% de les dones i homes experimenten de manera regular l’orgasme durant el coit, però un 5% no l’assoleix durant tota la seva vida.

En principi, no assolir l’orgasme per part de la parella o ambdues no ha de suposar un problema. És molt comú no arribar a l’orgasme durant l’acte sexual però si no se’n parla més amb les persones del nostre entorn proper és perquè en general es considera un tema “tabú”.

De fet, existeix un nombre notable d’homes i dones que pateixen un trastorn orgàstic.

El trastorn orgàstic

El trastorn orgàstic consisteix en el retard o absència persistent o recurrent d’orgasme després d’una fase d’excitació normal, que pot evolucionar fins a convertir-se en un procés crònic.

En línies generals, encara que cal parlar de trastorn orgàstic a seques, es diferencia entre el trastorn orgàstic femení i el trastorn orgàstic masculí, i habitualment el component psicològic en ambdós sol ser molt important, afectant en gran manera a l’autoestima de la persona que el pateix.

De totes maneres, prèviament s’han de descartar com a origen tant les causes orgàniques o físiques, com la presa d’alguns fàrmacs o tòxics, legals i il·legals. El teu metge de capçalera pot descartar primer l’existència de problemes físics o l’efecte secundari de fàrmacs i seguidament, si estima que predominen els factors psicològics, pot suggerir-te que acudeixis a un psiquiatre o sexòleg, per realitzar una teràpia individual o de parella.

Trastorn orgàstic en la dona

El diagnòstic del trastorn orgàstic femení s’ha d’emetre si el metge considera que la capacitat orgàsmica de la dona no es correspon amb la seva edat, amb l’experiència sexual i amb l’estimulació sexual rebuda. És important la història clínica i l’exploració per establir si la causa és psicològica, física o per ambdues.

Les causes per les quals una dona no pot assolir l’orgasme són diverses. Dins de les causes físiques podem trobar

• Canvis fisiològics postmenopàusics no tractats, com poden ser atròfia de la mucosa vaginal i la seva sequedat
• Alguns problemes ginecològics com cistitis o endometriosi
• Problemes sistèmics com diabetis, hipotiroïdisme o esclerosi múltiple
• La presa de medicaments, com alguns antihiper tensius i antidepressius
• I fins i tot la cirurgia ablativa, com mastectomia (extirpació d’una mama) o histerectomia (extirpació de l’úter), que arriba a afectar greument a l’autoimatge de la dona. En aquests casos, el component seria mixt, tant físic com psicològic.

Dins de les causes psicològiques, trobem:

• Escassa comunicació sexual amb la parella o un conflicte dins de la relació
• Un episodi depressiu o d’estrès excessiu
• Por a la intimitat
• Desconeixement de la pròpia anatomia i de la funció genital, en especial del clítoris
• Desconeixement de l’eficàcia de l’estimulació i tècniques per part del company sexual.

Altres motius que poden ser causa del trastorn orgàstic són la por a perdre el control i a dependre del company sexual. No s’han de deixar de banda els factors ambientals, ja que en massa ocasions es mantenen relacions sexuals en llocs no adequats per a la realització del coit, tot i que això és més una consideració individual o de parella.

Trastorn orgàstic en l’home

En el trastorn orgàstic masculí, igualment s’ha de tenir en compte l’edat de l’individu i si la relació sexual és adequada quant a l’estimulació, intensitat i durada. El trastorn orgàstic pot deure’s a una malaltia física o al consum de substàncies com alcohol, opiacis, antihiper tensius, antidepressius o antipsicòtics.

L’estat emocional de l’home, des d’una depressió o estat d’ansietat fins a un enuig, culpa i fins i tot avorriment, pot inhibir el desig, l’excitació i l’orgasme, encara que s’aconsegueixi l’erecció. Una insuficiència erèctil pot produir major malestar que les dificultats orgàsmiques.

Si no s’assoleix l’orgasme de forma habitual i això produeix algun tipus de desànim o problema dins de la parella, s’ha de buscar l’ajuda necessària consultant el metge de confiança, ja que en nombroses ocasions la causa és detectable i tractable.

S’han de tractar de forma específica els trastorns físics si aquests són la causa i, del mateix mode, la presa o l’abús de certes substàncies, tant medicaments com tòxics. Si predominen els factors psicològics, és d’ajuda el consell d’un psiquiatre o sexòleg per eliminar o reduir les causes, atenent si és possible als dos companys sexuals.

Exercicis d’estimulació sexual en la dona

La dona ha de comprendre la funció dels seus òrgans sexuals i la seva resposta, incloent-hi els millors mètodes per a l’estimulació del clítoris i per incrementar la sensibilitat vaginal. Entre les indicacions es considera l’exercitació dels músculs pubococcígeus o exercicis de Kegel, promoure l’autoobservació del cos, l’autoexamen dels genitals, la localització de les àrees més erògenes, l’autoestimulació, les fantasies sexuals, la focalització sensorial no genital, la masturbació en presència de la parella i la participació activa de la parella, mantenint entre tots dos una comunicació sexual fluida. Tot això amb l’objectiu d’avançar en el coneixement sexual mutu.

Els exercicis de Kegel reforcen el control voluntari dels músculs pubococcígeus i consisteixen en la contracció d’aquests músculs de 10 a 15 vegades seguides, tres cops al dia. En 2 o 3 mesos es millora el to muscular perivaginal amb el consegüent augment del control de les sensacions i la qualitat de l’orgasme.

En aquesta línia també és recomanable el Programa de Graber per al tractament de la disfunció orgàsmica en la dona, i el qual objectiu és arribar a aconseguir l’orgasme en solitari mitjançant la masturbació, per posteriorment generalitzar aquesta habilitat amb el company sexual. Es tracta de reconèixer el propi cos, entrenant posteriorment la contracció del múscul pubococcígeu i la masturbació passant a l’ús del vibrador i abandonant-lo posteriorment per exercicis d’estimulació vaginal.

Pronòstic

El pronòstic en la majoria dels casos de trastorn orgàstic és bo, obtenint-se resultats positius en aproximadament tres quartes parts dels pacients tractats.

Bibliografia

MSD Manuals: Trastorn orgàstic femení
Mayo Clinic: anorgàsmia