Benestar, Ioga, Taichi

Pilates, ioga, tai-txi i altres teràpies

Per Revista Interès Mutu - 26/06/25

Índex de continguts

Les medicines alternatives es caracteritzen per la utilització de medis naturals, com l’aigua, els vegetals i els minerals, per al manteniment i l’equilibri de la salut, conservant una perspectiva de prevenció d’acord amb una concepció global que valora les esferes biològica, psicològica i social. O, dit altrament, que assevera que el cos funciona amb paràmetres físics, emocionals i mentals, i influït pel medi ambient i social en què es troba.

Entre altres factors, aquestes característiques han fomentat entre el gran púbic occidental formes, alternatives a la medicina tradicional, de manteniment i millora de la salut. En aquest article destaquem el ioga, el tai-txi, el reiki, el txi kung (o qi-cong) i, per descomptat, el pilates. Donem a continuació una breu introducció a cadascuna per conèixer-les una mica més.

El ioga: què és, en què consisteix i quins beneficis produeix

La paraula ioga és d’origen sànscrit i significa unió. Reuneix una sèrie de disciplines amb origen a l’Índia i l’objectiu de les quals és conduir l’ésser humà cap al coneixement de si mateix, eliminant els possibles problemes físics i mentals mitjançant la seva pràctica. Els nous estats de consciència a què condueix la pràctica del ioga possibiliten un coneixement més profund d’un mateix, trobant la felicitat físicament, mentalment i espiritualment, i entenent la vida des d’un punt de vista més harmònic. La seva pràctica està dividida en vuit branques o vuit principis morals, cadascun amb el nom específic, principis ètics i disciplines.

Una classe de ioga es basa en una successió d’exercicis amb què adoptem una postura a la qual es poden incorporar moviments corporals, afins cadascun als cinc elements: Terra, aigua, foc, aire i èter, aprenent alhora a regular la respiració mitjançant tècniques respiratòries. Aquests moviments s‟intercalen amb la repetició de determinats sons que tenen la capacitat d‟alterar els centres energètics i els estats de consciència. Al ioga se sumen altres tècniques de meditació, relaxació profunda i tècniques digitals (anomenades mudra), basades en la relació entre els cinc elements i els dits de la mà. Amb tot això, es pretén accedir a un estat introspectiu de meditació. Després de cada exercici, es fa una breu relaxació i es continua amb el següent.

El ioga té efectes beneficiosos a totes les edats:

Millora l’elasticitat per fer estirament
Millora la musculatura
Redueix l’estrès
Millora el descans, aportant una àmplia sensació de benestar i proporcionant energia i vitalitat.

Tai-txi: el seu origen. Efectes

Tai-txi, originalment tai-txi-txuan, es pot traduir com el “camí suprem del puny” encara que és molt conegut com “la medicina en moviment”. Inicialment, es va crear com un art marcial, però actualment es concep com un exercici per millorar l’estat de salut, tant físic com mental.

Es basa en una successió de moviments circulars, lents i harmoniosos, que es coordinen amb la respiració. Es coneix a Orient des de fa segles, sobretot a la Xina, el Japó i Corea, on es practica a qualsevol hora ia l’aire lliure per gent de totes les edats.

Hi ha diverses escoles o estils, sent els més coneguts a la nostra cultura el Yang , Chen i Wu, regits per uns principis comuns basats en la relaxació, moviment i harmonia, continuïtat i coordinació, així com la respiració. Aquesta diafragmàtica ajuda a la relaxació corporal i mental, i amb això s’assoleix l’harmonia necessària. Totes aquestes accions produeixen un massatge reflex sobre els òrgans digestius i augmenten la capacitat pulmonar, millorant la circulació sanguínia.

Gairebé tots els exercicis es fan drets, amb la participació de mans, dits, braços, cames, esquena i cap.

El Tai-txi no necessita una resistència física especial, però exigeix paciència i tenacitat. En actuar sobre el sistema nerviós, la relaxació física i mental, així com la flexibilitat corporal aconseguida, s’agraeix enormement. Més enllà d’uns simples exercicis físics, el Tai-txi aconsegueix mantenir un control sobre la salut mental i espiritual. Fins i tot les dones embarassades troben ajuda per a la relaxació i la concentració, tan necessàries al moment del part.

Reiki: història. En què consisteix.

La pràctica del Reiki es remunta a segles enrere, però és a finals del segle XIX, amb el monjo cristià Mikao Usui, quan comença la seva història. Aquest monjo va redescobrir el Reiki després d’una llarga investigació i ha estat transmès fins als nostres dies.

Reiki és la capacitat de cada persona de convertir el cos en un canal d’energia universal curativa. Reiki és un terme japonès compost de dues paraules, rei , o costat universal de l’energia, i ki , o “energia biomagnètica de l’aura humana”.

Tot això es basa en la idea que els éssers vius irradien calor i energia i que, mitjançant el Reiki, es retroben l’energia universal i l’energia pròpia de cada persona, restablint-se l’equilibri energètic de l’organisme.

Actua sobre les xacres, o centres energètics, la funció dels quals és acumular, transformar i transmetre energia als òrgans. Les xacres principals es localitzen des de la base de la columna a la part superior del cap, i des d’ells es distribueix l’energia.

A les sessions de Reiki, el terapeuta, mitjançant les seves mans, dirigeix l’energia fent el paper intermediari entre l’individu tractat i el cosmos o univers, que lliura aquesta energia il·limitadament.

La imposició de mans a altres persones es fa en quatre fases, corresponents a diferents àrees anatòmiques, des del cor a la columna vertebral. Mitjançant l’acte d’imposició de mans sobre el cos s’alleugereix el dolor i es transmet tranquil·litat i curació.

Les seves aplicacions són molt diverses, des de la millora de problemes físics com al·lèrgies, problemes artròsics, circulatoris, dolors, etc., a problemes psicològics, com ara addiccions, depressions, estrès… recuperant l’estat natural de benestar. Els límits d’aplicació depenen realment de la pròpia creativitat de l’individu.

Chi kung (o qi-cong): història, descripció i beneficis

Chi kung o qi-cong són mots d’origen xinès i signifiquen el “treball de l’energia”, en referència a l’energia vital que manté l’ésser humà viu i saludable. Chi kung és un mètode d’exercici basat en un conjunt de moviments corporals, ajudats per la respiració, que s’assemblen enormement a un exercici de meditació, amb el que se suposa que es produeix un augment de l’energia vital que ens condueix a trobar-nos més alegres i vitals.

A la Xina s’utilitza des de fa molts segles com a pràctica preventiva, per gent de totes les edats, i fins i tot s’aplica als hospitals, com a forma de teràpia adjuvant en els tractaments mèdics tradicionals.

Els exercicis són de diversos tipus ( Shi ba shi , o Dayan chi kun , per citar dos exemples), imitant per exemple situacions de la naturalesa adreçades a les articulacions per descarregar les emocions negatives i augmentar el flux d’energia de cada òrgan, restablint així l’equilibri o, imitant els cignes, on s’alternen moviment i quietud, on s’alternen moviment i quietud.

La seva pràctica millora la funció renal, els ossos i les articulacions, augmentant la flexibilitat corporal, disminueix la tensió arterial, alleuja l’insomni i millora el sistema immunitari, entre d’altres.

El mètode Pilates: introducció i definició. A qui s’adreça

El Pilates va ser desenvolupat a Nova York per Joseph Pilates durant la dècada dels vint del segle passat, i ideat en principi com un mètode de rehabilitació. Ha aconseguit una enorme divulgació pràcticament a tot el món occidental a partir dels anys vuitanta i noranta.

Es tracta d’una completa educació corporal, on es treballa el cos com un tot, engegant tota la musculatura i fent intervenir cos i ment en conjunció.

Es basa en exercicis lents, controlats, realitzats amb màquines específiques sota supervisió d’un monitor, de manera que es busca la precisió d’exercicis realitzats amb poques repeticions. La respiració, concentració, control i alineació constitueixen els altres conceptes clau del mètode.

El mètode Pilates reforça la musculatura, intentant assolir un equilibri muscular que augmenta, finalment, el control, la força i la flexibilitat, respectant l’esquena i les articulacions.

És especialment interessant per a aquelles persones que no han realitzat activitat física i busquen la manera d’introduir-se, així com per als que busquen un elevat nivell de perfeccionament, com a esportistes d’elit o artistes escènics, com ara ball, circ, etc.