Benestar
La hipnosi i les teràpies mentals
Índex de continguts
Què és la hipnosi
És una tècnica per mitjà de la qual un professional fa un exercici de suggestió sobre el pacient. En aquest procés, l’hipnotitzador li suggereix sensacions o pensaments focals concrets que poden diferir o no de la realitat, convencent-lo que allò que li proposa és real. La hipnosi només és possible si el pacient vol ser hipnotitzat, de manera que la seva conducta no ha d’entrar en conflicte amb la mateixa personalitat. Durant la sessió, el pacient controla el seu propi comportament, però sota les variables (en forma de condicions, circumstàncies, motivacions…) que li suggereix l’hipnotitzador.
L’hipnotisme necessita confiança i imaginació perquè el procés es pugui dur a terme i comporta en general l’establiment d’un estat de relaxació completa (encara que això no és imprescindible) i d’increment de la concentració sobre les àrees focals concretes suggerides per l’hipnotitzador.
L’origen de la hipnosi
A l’antic Egipte existien els anomenats “temples del somni”. Segons les dades històriques conservades, en aquests llocs sagrats es feien rituals de suggestió pràcticament idèntics als de la hipnosi, tal com la coneixem. No sembla haver-hi noves dades històriques sobre aquesta teràpia fins al segle XVIII, en què un metge europeu anomenat Mesmer es va fer famós per aconseguir “cures miraculoses” gràcies a un procediment que ell anomenava “magnetisme”. Més tard, un cirurgià britànic anomenat Braid encunyaria el terme “hipnosi” que és el que perdura als nostres dies. Algunes figures rellevants de la medicina també van utilitzar la hipnosi amb el propòsit de guarir malalties. Freud en va ser un, i la va fer servir per tractar les neurosis. De tota manera, el gran impuls de la hipnosi va tenir lloc al segle XX. A partir dels anys cinquanta és quan es va començar a investigar de manera seriosa i reglada.
A Espanya, es va excloure la hipnosi del catàleg oficial de tractaments el febrer del 1994, és a dir, es va prohibir la hipnosi dins del servei públic de salut.
Els mètodes emprats
Per hipnotitzar, s’utilitza fonamentalment la veu com a element clau de suggestió, i hi ha molt diverses tècniques aplicades en funció de l’escola i de la mateixa experiència de l’hipnotitzador. Com ja hem dit, l’hipnotitzador ha de comptar amb la complicitat del pacient, de manera que crearà un clima confortable i reservat. S “estableix així un exercici de comunicació en què l’emissor (l’hipnotitzador) proposa missatges al pacient, amb els quals se’l convida a obrir la seva ment i deixar-se convèncer per la “realitat” suggerida per aquell.
En el cas de la relaxació hi ha diferents tècniques. La més coneguda és la relaxació progressiva de Jacobson, on cal anar tensant i relaxant-los diferents grups de músculs del cos fins a aconseguir la relaxació completa de tots ells. Hi ha altres tècniques, com la regulació activa del to de Stokvis o l’entrenament autogen de Schultz. La tècnica de la visualització consisteix a recrear mentalment quadres imaginats de realitat diferent de la present, cosa que no deixa de ser un mètode cert d’autohipnosi.
La bio-retroalimentació és una forma d “exercici de concentració mental en què s” exercita el control voluntari sobre determinades funcions fisiològiques gràcies a la informació obtinguda per diversos aparells electrofisiològics. Així, la persona connectada a aparells com l’electrocardiògraf (que mesura l’activitat cardíaca), l’electromiògraf (que detecta l’activitat muscular) el que fa és intentar modificar la freqüència cardíaca, el ritme respiratori, la tensió arterial o la contracció muscular, amb l’objectiu d” obtenir una resposta de més rendiment fisiològic.
Aplicacions de la hipnosi i altres teràpies mentals
L’ús de la hipnosi actualment és pràcticament exclusiu de determinats psicoterapeutes. La hipnosi, per això, deixant a part els usos més cinematogràfics relacionats amb les regressions i altres fenòmens psicològics de difícil interpretació, és emprada avui dia per al tractament d’algunes neurosis, com les fòbies, la depressió, quadres d’ansietat, insomni, etc. A la medicina clínica s “ha utilitzat també com a mitjà d” analgèsia (contra el dolor) i anestèsia. Les tècniques de relaxació i visualització s’usen principalment per alleujar l’estrès, però també per controlar el dolor.
La bioretroalimentació s’usa principalment per esportistes d’elit per obtenir un millor rendiment de la seva activitat esportiva, una tolerància millor a l’esforç i, amb tot, millors marques.
És segura la hipnosi?
La hipnosi és relativament segura sempre que es dugui a terme en un context adequat i per un professional mínimament expert. La resta de tècniques són en principi innòcues.
Els efectes secundaris de la hipnosi són molt poc freqüents, però es poden donar casos de:
- Nàusees i marejos
- Mal de cap
- Somnolència
- Ansietat
- Problemes de son
L’hipnotitzador ha de saber si la teràpia s” adreça a problemes estressants passats, ja que podria provocar en el pacient una emoció intensa.
Una teràpia realment eficaç?
La hipnosi ha estat explorada en nombrosos estudis relacionats amb infinitat de situacions clíniques i desordres psicològics. Ha demostrat ser molt eficaç en malalts amb càncer, pacients amb color dentari i fins i tot en pacients quirúrgics, com a tècnica alleujadora del dolor o mitjà d “inducció d” anestèsia. De fet, s “han fet intervencions quirúrgiques sota hipnosi i sense necessitat d” anestèsia. Així mateix, sembla tenir una eficàcia adequada com a mitjà terapèutic per al tractament de fòbies, depressió i ansietat, entre altres possibles trastorns. En altres quadres d “àmbit clínic, com l’esquizofrènia o el part (amb finalitat d “estimulació del treball del part), el seu ús és prometedor, però encara se’n continua estudiant la validesa.
La hipnosi també s’ha intentat fer servir per a la deshabituació del tabac i de l’alcohol, però la revisió dels estudis realitzats no sembla demostrar-ne l’eficàcia. Pel que fa a les tècniques de relaxació, la seva utilitat està clarament demostrada en l’alleujament de l’ansietat. Altres estudis realitzats han mostrat utilitat en nens i adolescents en la reducció de la freqüència i la intensitat de les cefalees cròniques. Igualment, se’n preveu possible l’ús en el control de l’asma, tot i que encara s’ha de demostrar. Cal no oblidar, finalment, que la relaxació és un excel·lent adjuvant en el control de la tensió en pacients hipertensos i del dolor en malalts oncològics.
