Els acúfens (tinnitus)

Què són els acúfens

És la percepció d’un so no real, que s’origina al cap del pacient i que per tant ningú més sent. En cada cas es poden percebre sons diferents, com ara un timbre, un brunzit o sons més complexos.

L’acúfen (o tinnitus) pot igualment variar en intensitat i ser constant o intermitent. A vegades pot descriure’s com un so pulsàtil (com batecs). L’acúfen en general sol estar associat a la pèrdua d’audició.

Tipus d’acúfens i què pot produir-los

Hi ha dos tipus fonamentals d’acúfens: subjectius i objectius

Acúfens subjectius, que són els més freqüents amb gran diferència. Es deuen a una activitat cerebral anormal i poden ser un símptoma d’algun problema a l’oïda.

Actualment no sabem per què es produeixen, però hi ha molts trastorns que produeixen acúfens com a símptoma, com són:

• Exposició a sorolls forts o sobtats, com una explosió. És el que s’anomena traumatisme acústic
• La presbicúsia, o envelliment auditiu
• La malaltia de Ménière, que és un problema de l’oïda interna que en general causa vèrtigs i marejos
• Migranyes
• Infeccions de l’oïda mitjana
• Bloquejos del conducte auditiu extern
• Problemes a la trompa d’Eustaqui
• Otosclerosi, o creixement anòmal d’algun estructura òssia de l’oïda mitjana
• Trastorns temporomandibulars
• Un neuroma acústic, que és un tumor benigne del nervi que surt de l’oïda interna
• Alguns medicaments (ens referim a ells com a ototòxics).

Acúfens objectius, molt menys habituals i són reals, és a dir que poden sentir-se amb un fonendoscopi, no només són percebuts pel pacient. Poden anar acompassats amb el batec cardíac, però en general és un soroll generat pel flux de la sang a les venes i artèries. Les causes són:

• Disminució dels glòbuls vermells (anèmia)
• Obstrucció de les artèries (arterioesclerosi)
• Hipertensió
• Alguns tumors molt petits situats a prop de l’estructura de l’oïda que percep els sons
• Malformacions ocasionals dels vasos sanguinis localitzats a la duramàter, la membrana que recobreix l’encèfal.

Quan acudir al metge

Certs símptomes han de desencadenar l’alarma:

• Quan l’acúfen es produeix en un sol oïda
• Qualsevol problema neurològic, com ara trastorns de l’equilibri, problemes per caminar, vèrtigs i dificultats per veure, parlar o empassar

Els pacients amb aquests símptomes han d’anar al seu metge o a un otorrinolaringòleg sense falta. També han d’acudir els pacients que pateixen d’acúfens recentment, o si són pulsàtils.

El metge examinarà les orelles i auscultarà amb un fonendoscopi a la zona auricular, per detectar qualsevol possible acúfen objectiu. Igualment, el sotmetrà a una prova d’audició.

Si l’acúfen afecta a un sol oïda i hi ha pèrdua d’audició, s’ha de realitzar una ressonància magnètica i una angiografia.

Es poden tractar els acúfens?

No hi ha cura per als acúfens, però pot prescriure’s un tractament destinat almenys a mitigar-los.

• Quan existeix una disminució de l’audició, és possible disminuir aquests sons fent servir un audífon (pròtesi auditiva). Aquesta solució millora els acúfens fins a un 50% dels pacients
• També pot ser útil un aparell enmascarador de l’acúfen. La seva eficàcia es deu a l’emissió d’un “soroll blanc” (un so constant, repetitiu, que permet atenuar l’acúfen)
• Alguns pacients assenyalen que una mica de soroll extern (soroll de fons) ajuda a ocultar l’acúfen i a conciliar el son
• Altres tractaments no farmacològics com la teràpia de readaptació a l’acúfen poden ajudar també en el tractament
• Els pacients de sordesa molt important, un implant a la còclea redueix la percepció de l’acúfen
• En alguns casos, l’acúfen pot desaparèixer per si sol, sense tractament.

Què es pot fer amb els acúfens

L’otorrinolaringòleg és l’especialista indicat per descobrir la causa de l’acúfen, mitjançant una exploració adequada del conducte auditiu extern i el timpà. L’otorrinolaringòleg també haurà de comprovar el nivell d’audició de la persona que pateix d’acúfens, com ja hem assenyalat.

Altres professionals com el psicòleg poden ser de gran ajuda. L’objecte del tractament psicològic seria disminuir la consciència que tenim de l’acúfen.

Existeixen especialistes experimentats en l’ús de la teràpia de readaptació la meta principal de la qual és aconseguir que l’acúfen sigui menys molest. Finalment, existeixen associacions d’ajuda als pacients d’acúfens, on es pot trobar consells per viure amb ells, com l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (APAT).

“`