Salut i medicina

Com funciona la immunoteràpia i quins beneficis ofereix en la lluita contra malalties

Per Revista Interès Mutu - 01/05/25

Índex de continguts

Què és la immunoteràpia

És un tractament que es basa a potenciar el mateix sistema immunitari del pacient per tractar les malalties. Per això s’usen compostos o substàncies produïdes pel cos, encara que també poden ser elaborades al laboratori.

El sistema immunitari és una funció clau del cos i en condicions normals és el que ens protegeix davant de la malaltia, fent front a infeccions i altres problemes, com ara el creixement descontrolat de cèl·lules anòmales. El càncer ha desenvolupat sistemes d’invisibilitat, ocultant-lo al sistema immunitari, que no identifica com a nocives les cèl·lules canceroses. Aquestes generen a la seva superfície determinades proteïnes, que bloquegen un receptor dels limfòcits T, les cèl·lules encarregades de la destrucció de les “intruses”.

En aquestes ocasions, el sistema és incapaç de matar-les i és quan parlem de càncer. La immunoteràpia intenta millorar o restaurar el sistema immunitari, de manera que pugui destruir aquestes cèl·lules i evitant, per tant, el creixement i la disseminació del càncer.

La immunoteràpia –o les diferents immunoteràpies– són el resultat de molts anys de recerca i assaigs i, encara que teòricament es pot fer servir davant de qualsevol tipus de càncer, no ha demostrat ser eficaç per a tots ells, de la mateixa manera que una pacient pot no respondre a una teràpia que sí que ha donat resultat en un altre. Així mateix, pot tenir efectes secundaris seriosos, com veurem més tard.

En realitat encara no es coneix la capacitat del sistema immunitari, però el més indiscutible és que ja hi ha molts pacients que s’han curat gràcies a ella. Ha estat en els darrers quinze anys quan els estudis han començat a cristal·litzar, mostrant efectes tangibles.

Tipus d’immunoteràpia

Anticossos monoclonals , que són proteïnes del sistema immunitari creades al laboratori. Estan elaborats a mida i van dirigits a blancs específics, com els anticossos del pacient. El funcionament és que els anticossos ajuden el sistema a reconèixer els bacteris i virus i els marquen per ser destruïts per les defenses del cos. Els anticossos monoclonals reconeixen els objectius específics.

S’utilitzen en molts tumors, com el de cervell, pulmó, còlon, ovari, mama, pròstata i d’altres.

Vacunes específiques contra determinats virus, com el de l’hepatitis B (que produeix un tipus de càncer de fetge (hepatocarcinoma) o el virus papil·loma humà (VPH), causant de diversos càncers de l’aparell genital (femení i masculí). Funcionen sota el mateix principi que qualsevol altra vacuna.

Inhibidors de punts de control immunològic , que ataquen el mecanisme que usen els tumors per debilitar o anul·lar la resposta autoimmune del cos. El fàrmac bloqueja la molècula que anul·la les cèl·lules immunitàries, les cèl·lules T, perquè aquestes reconeguin i ataquin el tumor.

Teràpia cel·lular. Consisteix a utilitzar les mateixes cèl·lules del pacient. Aquestes s’extreuen, es potencien al laboratori i es tornen al cos, activades específicament per atacar el tumor en qüestió.

Immunomoduladors, que són medicaments destinats a intensificar la resposta del sistema immunitari contra el càncer. Poden anar dirigides a parts específiques del sistema immunitari o globalment al sistema.

Avantatges de la immunoteràpia

A diferència dels tractaments habituals del càncer, com la quimioteràpia, la immunoteràpia cal, és a dir, que ataca exclusivament les cèl·lules tumorals, respectant les cèl·lules sanes.

Igualment, la immunoteràpia és com una vacuna, i causa que el sistema immunitari recordi les cèl·lules canceroses i actuï directament si el càncer es reprodueix.

Convé assenyalar que hi ha moltes línies de recerca en curs i nombrosos estudis en marxa que auguren avenços importants, com els que s’han produït els darrers anys.

Efectes secundaris

Com ja hem dit, la immunoteràpia pot tenir efectes secundaris greus, encara que no és habitual. Els més habituals són:

Febre i calfreds
Debilitat
Marejos i nàusees
Fatiga
Símptomes semblants als d’una grip
Reacció en el punt de la injecció, com inflor, pruïja, granellades.

Si es produeix un alliberament elevat de cèl·lules autoimmunes el sistema podria actuar actuï contra els teixits sans del pacient. Normalment, es produeixen malalties que afecten la pell, el sistema digestiu, les articulacions i moltes altres.

Però, en rares ocasions, es pot produir un quadre clínic semblant a una septicèmia, per l’alliberament massiu de substàncies immunològiques. En aquestes ocasions, podria generar-se una fallada orgànica, primerament als pulmons i als ronyons, però que s’estén a tots els òrgans, o sigui que pot ser mortal.