Teràpies corporals: quiropràxia, reflexologia, osteopatia, etc.

Què són les teràpies de manipulació corporal

Les teràpies de manipulació corporal són les que utilitzen l’acció mecànica sobre el cos amb la finalitat de produir un efecte terapèutic, ja sigui directe sobre la zona que es manipula o indirecte sobre una altra zona de l’organisme, distant, però suposadament relacionada amb la primera. Dins de les teràpies de manipulació ens trobem un grup molt nombrós, de les quals podem resumir breument les més populars. Són les següents:

Quiropraxia

Consisteix en ajustar manualment les articulacions i grups musculars del cos, però més específicament de la columna vertebral, amb objectiu d’aconseguir el seu millor alineament. La quiropraxia té com a idea clau que la majoria de les malalties tenen base en les anomalies o lesions de la columna vertebral. Els quiropràctics, per això, busquen per mitjà de la radiologia convencional identificar els punts fonamentals d’alteració de la columna, amb el propòsit de dirigir acuradament la teràpia de manipulació sobre ells i aconseguir la recuperació i/o curació de l’organisme.

Massatge terapèutic

És el conjunt de tècniques de manipulació manual de teixits tous del cos, a través de la pressió gradual i el moviment.

Reflexologia

Mètode de massatge de pressió sobre el peu (també la mà) amb objectiu d’incidir en parts de l’organisme distants d’aquesta extremitat. En la reflexologia existeix un mapa del peu i de la mà on suposadament estan representats tots els òrgans del cos. L’acció sobre determinades àrees de la planta o de la palma provocaria un impacte beneficiós en un determinat òrgan relacionat.

Manipulació osteopàtica

Es tracta de manipular les articulacions en general, combinant la tècnica amb teràpia física i reeducació en hàbits posturals.

Teràpia craniosacra

Massatge suau de les diferents zones accessibles de la base del crani.

Tècnica d’Alexander

Alexander proposa una guia d’hàbits posturals i formes més adequades de moviment, amb objectiu d’obtenir un millor rendiment muscular.

Tècnica de Bowen

Massatge suau selectiu de músculs i tendons sobre punts concrets identificats en acupuntura o reflexologia.

Tècnica de Rolfing

Es diu així perquè deu el seu nom a la seva creadora, la Dra. Rolf. Consisteix en la manipulació profunda de grups musculars i les fàscies que els envolten, per mitjà de pressió i tracció amb els dits, artells, colzes i/o genolls del terapeuta, amb objectiu de buscar un alineament integral de tot l’organisme que estigui més en consonància amb els seus hàbits fisiològics naturals.

Tui-Na

Aplicació de pressions localitzades per mitjà dels dits de les mans i els polzes dels peus (acupressió) sobre punts específics seleccionats del cos.

Mètode de Feldenkrais

Conjunt d’ensenyances per millorar la coordinació motora del pacient i fer-la més eficient, còmoda i fisiològicament intel·ligent.

Mètode Trager d’integració psicofísica

Mètode d’educació corporal que consisteix en la manipulació rítmica manual, suau i indolora, per mitjà de petites sacsejades i estiraments, de les extremitats, articulacions i músculs, buscant en primer lloc una relaxació profunda de l’organisme, per posteriorment afavorir un reacondicionament postural i cinètic més fisiològic de tot l’organisme.

Els orígens d’aquestes teràpies

La quiropraxia en concret es remunta a fa més de dos mil anys, per haver-se trobat referències en textos antics egipcis, textos hipocràtics i xinesos. No obstant això, la seva creació i sistematització definitives s’atribueixen al Dr. Palmer, al segle XIX. De la resta, algunes d’elles, com el Tui-Na xinès-japonès o el massatge terapèutic, són molt antigues i provenen de medicines tradicionals com l’oriental o la índia. Altres han sorgit ideades per metges i fisioterapeutes del segle XX, com el Rolfing, la tècnica d’Alexander, la tècnica de Bowen o el mètode Trager.

Aplicacions d’aquestes teràpies

Les aplicacions d’aquestes teràpies són bàsicament l’alleujament de tot tipus de dolències relacionades amb l’aparell locomotor, com ara contractures musculars, dolors radiculars (per inflamació d’una arrel nerviosa), artritis, artrosi, etc. Algunes també s’usen per a altres tipus de dolors relacionats amb la tensió muscular, com per exemple alguns tipus de mals de cap (cefalàlgies).

L’ús per a l’alleujament de l’estrès psíquic és molt comú en el cas del massatge terapèutic, la tècnica craniosacra i les denominades amb nom propi. Menció especial requereix la reflexologia, que s’utilitza per a molt variades dolències amb el propòsit d’incidir positivament en la funció d’un determinat òrgan malalt.

Són segures aquestes teràpies?

Aquestes teràpies són bastant segures si s’apliquen per mans expertes i prudents, però no hem d’oblidar que la quiropraxia i moltes altres de les aquí descrites són mètodes d’acció mecànica sobre estructures anatòmiques de l’organisme, malaltes o no, que poden lesionar-se per una aplicació desmesurada o mal dirigida d’una força externa. En el cas de la columna vertebral això és particularment vital pel fet que protegeix en el seu conducte intern la medul·la espinal, i una manipulació inadequada sobre ella no només podria lesionar estructures òssies i musculars sinó, el que és més greu, produir lesions neurològiques irreversibles. Aquestes lesions es podrien produir sobre la medul·la o sobre arrels nervioses d’aquesta, com de fet s’ha descrit a vegades.

És molt important no acudir a aquestes teràpies si el professional que les aplicarà no ofereix les degudes garanties de formació i experiència. A més, existeixen determinades dolències que són clares contraindicacions per a l’ús d’aquestes teràpies de manipulació directa com, entre altres:

• les trombosis venoses profundes
• les cremades
• les infeccions cutànies
• les ferides obertes
• les fractures òssies
• les osteoporosis avançades.

Unes teràpies realment eficaces?

Totes aquestes teràpies alternatives (com Pilates, Tai-chi i altres) han demostrat ser molt eficaces per a l’alleujament de l’estrès psicològic i per a la correcció de determinats hàbits posturals o de moviment corporal anòmals. La seva utilitat per a la reeducació de la postura de les articulacions i del cos en general, així com de la cinètica de la marxa i altres moviments de l’aparell locomotor és molt interessant, i de fet la medicina científica recomana per a aquests fins moltes d’elles. Aquesta recomanació té per objectiu millorar la qualitat de vida de certs malalts afectats de dolors articulars o musculars crònics.

Altres aplicacions en què han apuntat la seva eficàcia, segons les conclusions de certs estudis científics realitzats, són el dolor cervical, la llumbàlgia, la cefalàlgia tensional, la migranya i els espasmes musculars (contractures musculars). Així mateix, diversos estudis (sobretot de reflexologia) han previngut, sense aconseguir-ho a dia d’avui, demostrar l’eficàcia d’aquestes tècniques també en relació amb certes malalties sistèmiques (de l’organisme en general), com la hipertensió, la dismenorrea (dolor menstrual) o l’asma.

Bibliografia

Ministeri de Sanitat: Teràpies corporals
Psicoterapeutes: Teràpies corporals eficaces