Salut i medicina
Què és la balanitis
Índex de continguts
Què és la balanitis
Anomenem balanitis a la inflamació de la pell que recobreix el cap (gland o balà) del penis.
Per què es produeix
Les causes més freqüents són les següents:
Irritacions
Una higiene descuidada i un prepuci (la pell que cobreix el gland) que no es pot retreure, presents sobretot en joves, afavoreixen la irritació provocada per l’esmegma. L’esmegma és una secreció blanquinosa i d’aspecte greixós que s’acumula sota el prepuci. El trastorn que impedeix la retracció del prepuci es coneix com a fimosi.
Dermatitis seborreica
És una erupció inflamatòria, d’origen desconegut, que sol aparèixer al cuir cabellut, darrere les orelles i als plecs de la pell. També pot afectar la zona del gland.
Infecció per càndides (fongs)
Quan apareix, generalment la parella ha tingut episodis previs de candidiasi. L’home pot actuar com a reservori i possible font d’infecció per a la parella. La candidiasi representa fins al 30% de totes les balanitis.
Al·lèrgia per contacte
Pot estar causada per al·lèrgia a cosmètics (usats per un mateix o per la parella) o a components determinats, com el làtex dels preservatius.
Balanitis xeròtica esclerosa
La BXE, també anomenada esclerosi liquenoide, afecta principalment el prepuci, provocant pèrdua de color de la pell, cicatrius i tensió. També pot provocar fimosi, fet que pot requerir una circumcisió. En ocasions, és necessària una intervenció quirúrgica per evitar l’estrenyiment de la uretra.
Les cremes amb corticoides poden alleujar la irritació, però cal un seguiment mèdic a llarg termini per evitar recurrències. La circumcisió, tanmateix, és el tractament definitiu.
Balanitis circinada
És la manifestació cutània del síndrome de Reiter, una malaltia articular que provoca artritis (inflamació i dolor a les articulacions, sobretot als genolls), uretritis (inflamació de la uretra) i conjuntivitis.
Anomalies cutànies generalitzades
Altres trastorns que poden afectar el penis són:
- El liquen pla, que produeix una erupció a la pell o la boca amb picor intensa
- La psoriasi, una malaltia autoimmune amb taques vermelles escamoses i picor. És crònica i sense cura
- L’eritema exsudatiu multiforme, una reacció al·lèrgica que sol resoldre’s sola
- L’eritema fix, una irritació causada per certs medicaments (com la tetraciclina) que reapareix sempre a les mateixes zones
- L’eritoplàsia de Queyrat, una malaltia precancerosa del gland; és poc freqüent
Diabetis
Les persones amb diabetis tenen més risc de patir balanitis per bacteris o per fongs.
La balanitis en els joves
Sol estar associada a la fimosi (prepuci no retirable). Aquesta impedeix una higiene correcta i afavoreix el contacte persistent d’orina i esmegma amb la mucosa del gland. Els casos lleus solen millorar amb pomades antibiòtiques i mesures higièniques.
La inflamació ocasional del gland pot deure’s a una parafimosi, que apareix quan el prepuci es retreu cap al solc balano-prepucial i queda allà. La pressió impedeix el drenatge venós, inflant el gland i impedint la retracció del prepuci.
Aquest trastorn pot arribar a obstruir la circulació sanguínia del gland i cal atenció mèdica urgent. A vegades, el metge pot reposicionar el prepuci manualment; si no, es necessita cirurgia amb anestèsia local, incisió dorsal del prepuci o circumcisió.
Quines proves són necessàries
En molts casos, el diagnòstic es fa amb els antecedents i l’exploració física del pacient.
- Per confirmar o descartar al·lèrgies cal fer proves d’al·lèrgens (proves amb pegats a la pell que contenen substàncies freqüents)
- Si es sospita d’eritoplàsia de Queyrat o BXE, pot caldre una biòpsia (mostra de teixit per analitzar)
- Per descartar diabetis, cal fer analítiques de sang i orina
- Cal recollir mostres de la zona inflamada per fer cultius i detectar infeccions bacterianes o fúngiques
- Si es sospita d’infecció urinària, cal analitzar una mostra d’orina al microscopi i fer-ne cultiu
Com es tracta la balanitis
El tractament depèn de la causa. Cal consultar sempre amb un metge abans de prendre mesures, ja que les opcions varien molt segons el cas.
Les mesures més freqüents són:
- Mesures higièniques bàsiques, especialment en casos de fimosi
- Rentar el penis amb permanganat potàssic diluït (1/10.000), que pot tenyir la pell de color violeta temporalment
- Cremes amb esteroides de potència mitjana i ús breu, per tractar inflamacions no infeccioses
- Els casos de BXE o altres anomalies menys freqüents han de ser derivats a l’uròleg o dermatòleg
- La fimosi i la parafimosi poden requerir circumcisió per evitar balanitis recurrents
