Salut i medicina
Com reduir el risc d’osteoporosi en dones
Índex de continguts
Què és l’osteoporosi
És una malaltia en què els ossos perden part del seu contingut en calci, tornant-los més fràgils i, per tant, susceptibles de fractures espontànies o de petits accidents com caigudes lleus i torçades.
Es pot diagnosticar quan es produeixen fractures, però també quan la malaltia no presenta símptomes. En aquest cas, cal mesurar la quantitat de contingut mineral òssia mitjançant una densitometria.
La freqüència de la malaltia augmenta amb l’edat, poques vegades apareix abans dels 55 anys i les dones es veuen afectades amb més freqüència que els homes. Les fractures de pacients d’osteoporosi es produeixen fonamentalment a la columna vertebral a l’altura de l’esquena, als canells i al coll del fèmur (l’os de la cama en l’entroncament amb el maluc). Cada any es produeixen a Espanya 33.000 casos de fractura de maluc a causa d’osteoporosi. Com veurem, la malaltia es pot prevenir amb una vida sana, una dieta rica en calci i suplements de vitamina D i en concret per a les dones, mitjançant un tractament hormonal substitutiu amb estrògens després de la menopausa. Atès que gairebé sempre les fractures més perilloses són conseqüència d’una caiguda, la prevenció de caigudes és de vital importància.
L’osteoporosi és una malaltia crònica, però hi ha medicació per augmentar el contingut en calci dels ossos i disminuir el risc de noves fractures.
Per què apareix
Es desconeix perquè la pèrdua espontània de massa òssia, que comença als trenta anys en algunes persones, és més intensa que en altres, i produeix osteoporosi. Pot haver-hi factors hereditaris o ser el resultat de no haver format prou os a la joventut, ser causada per una vida massa sedentària o per un escàs consum de calci a la dieta.
S “associen amb l’osteoporosi:
- La menopausa precoç (abans dels 45 anys)
- El tabaquisme
- El consum d’alcohol
- Algunes malalties cròniques (artritis reumatoide, asma, malalties intestinals i síndrome de Cushing).
El tractament perllongat amb corticoides (prednisona, cortisona) pot augmentar el risc d’osteoporosi si la dosi és superior a 7,5 mil·ligrams diaris. Malauradament, en el tractament d’algunes malalties cròniques és inevitable l’ús de corticoides
Quins símptomes produeix
Molts pacients presenten dolors ossis, sovint a l’esquena i natges, però pot no aparèixer cap símptoma fins que es produeix una fractura, ja que la disminució de massa òssia per si mateixa no produeix símptomes. Ja hem comentat que les fractures més freqüents són les nines, les vèrtebres i els malucs. Els pacients amb aixafaments vertebrals presenten una postura encorbada (cifosi), amb disminució de la talla corporal i les costelles poden arribar a contactar amb la pelvis, causant una disminució de la capacitat toràcica i dolor en respirar.
Quins són els signes d’alarma
- L’aparició de fractures espontànies o per un traumatisme mínim, com ara una caiguda lleugera
- Un espetec a l’esquena (ocasionat a les vèrtebres) amb dolor fort, d’aparició brusca
- La menopausa primerenca
- El pes corporal baix, el tabaquisme i els antecedents familiars d’osteoporosi
- El tractament prolongat amb corticoides (com la prednisona) i altres medicaments que poden causar la disminució de calci als ossos.
- La presència de malalties que es poden associar amb osteoporosi, com ara l’artritis reumatoide
Com es pot prevenir l’osteoporosi
- Fer exercici sistemàticament —durant tota la vida
- Seguir una dieta amb continguts adequats de calci i vitamina D.
A la taula següent es resumeixen les necessitats diàries de vitamina D i la ingesta òptima de calci, segons van ser definides a la conferència de consens de l’Institut Nacional de la Salut als Estats Units:
| Edat (anys) | Recomanacions de vitamina D (micrograms/dia) | Recomanacions de calci (mil·ligrams/dia) |
| <1/2 | 10 | 400 |
| <1/2-1 | 10 | 600 |
| 1-5 | 10 | 800 |
| 6-10 | 2,5 | 800-1200 |
| 11-24 | 2,5 | 1.200-1.500 |
| Homes de 25 a 65 | 2,5 | 1.000 |
| Dones de 25 a 50 | 2.5 | 1.000 |
| Embarassades | 10 | 1.200-1.500 |
| Dones en lactància | 10 | 1.200 |
| Homes > 65 | 2.5 | 1.500 |
| Dones >50 amb THS (*) | 2.5 | 1000 |
| Dones >50 sense THS | 2.5 | 1.500 |
(*) TSH: Tractament Hormonal Substitutiu.
Una regla senzilla per a adults és intentar consumir 1.000 mil·ligrams de calci al dia (per exemple dos gots de llet i un iogurt o 100 grams de formatge). Després de la menopausa, els experts en osteoporosi recomanen una dosi de 1.200 a 1.500 mil·ligrams diaris de calci. La mateixa quantitat deuen prendre els pacients que estan en tractament amb corticoides.
Les persones a qui no els agrada la llet (o hi són al·lèrgics) han de prendre suplements de calci, alguns en combinació amb vitamina D. La quantitat de calci del suplement dependrà de la ingesta de productes lactis. Els suplements s’han de prendre combinats amb els àpats en 2 o 3 dosis diàries.
La vitamina D es troba en l’oli de peix, en conserves de peix com arengades, sardines, salmó o verat i també es poden sintetitzar a la pell, amb la llum solar. A l’estiu, cal recomanar a les persones grans que prenguin el sol durant mitja o una hora al dia (cura amb les cremades!) i consumir peixos grassos amb regularitat (sardines, seitons, cavalles). Si no es du a terme això es requerirà un suplement de vitamina D de 10 micrograms (o 400 unitats).
La majoria dels experts en osteoporosi recomana que els pacients que la pateixen prenguin 40 micrograms (600 unitats) de vitamina D al dia, a més de suplements de calci.
Cal evitar fumar i beure alcohol. La pèrdua anual de massa òssia és el doble en fumadors que no fumadors. Es pot culpar el tabac d’un de cada sis trencaments de maluc. És important adaptar la llar i modificar l’estil de vida per evitar caigudes, ja que una de cada vint caigudes a casa produeix fractures i, d” aquestes, una de cada cinc és de maluc.
S’ha de considerar el tractament amb hormones (estrògens) a les dones, sobretot si han tingut menopausa precoç.
És beneficiós i altament recomanable fer exercici durant 30 minuts almenys tres cops per setmana.
Com es diagnostica l’osteoporosi
Quan es produeix una fractura amb un traumatisme mínim, la causa més freqüent és l’osteoporosi i no sol ser necessari fer una densitometria. Si el pacient no ha patit fractures, sí que cal fer la prova (per mesurar la densitat mineral de l’os) i poder diagnosticar adequadament l’osteoporosi.
Fins i tot en les ocasions en què la densitometria no és necessària (quan hi ha fractures prèvies) s’ha de fer un examen físic i una anàlisi de sang que permetin assegurar que es tracta d’osteoporosi, ja que hi ha altres malalties que també poden causar fractures i pèrdua de calci, els tractaments de les quals difereixen dels de l’osteoporosi. Per exemple, faltes de vitamina, diferents tipus de càncer o malalties de la medul·la òssia poden causar fractures òssies. Així i tot, l’osteoporosi és la causa més freqüent de fractures.
El futur
Quan ja existeix una fractura causada per osteoporosi, el risc que el pacient en presenti una de nova és més del doble que en persones sanes, encara que varia amb el contingut de calci als ossos. A més del dolor i la incapacitat produïts per les fractures en qualsevol os, les fractures del coll del fèmur són especialment greus per comportar estadísticament nivells de mortalitat relativament alts.
